El grup de comunicació Time Warner quedarà en mans del grup de telecomunicacions AT&T, que pagarà 85.400 milions de dòlars (79.000 milions d'euros) per la compra. Time Warner és propietari de les operacions de televisió CNN i HBO, els estudis Warner Bros i drets televisius en importants esdeveniments esportius.

La suma és més gran si es considera el deute de Time Warner que assumeix el comprador, la qual cosa elevaria la quantia a 108.700 milions de dòlars, encara que alguns dels termes d'aquests compromisos de deute poden renegociar-se. AT&T, el grup més gran del sector als Estats Units, pagarà 107,50 dòlars per cada títol de Time Warner, de la que cada accionista en rebrà en efectiu la meitat del valor i la resta en accions de AT&T.

L'acord, anunciat aquest dissabte, suposa creació d'un nou colós planetari en aquest sector. La companyia consolidada serà capaç tant de produir com de distribuir continguts a milions de telèfons mòbils, subscripcions de banda ampla i connexions de televisió per satèl·lit.

La fusió més gran de l'any

És la fusió més important d'aquest any. L'acord entre AT&T i Time Warner estimularà encara més la consolidació en la indústria de l'entreteniment i les comunicacions, ja alterada per les adquisicions de NBCUniversal per Comcast i de l'Huffington Post i Yahoo per Verizon Communications. S'hi ha de sumar la compra del canal de televisió de pagament Starz per la productora Lionsgate i les intencions de la família Redstone de fusionar CBS amb Viacom, explica The New York Times.

L'acord va ser anunciat per AT&T i Time Warner en un comunicat conjunt, que posa fi als rumors|remors en aquest sentit que venien filtrant-se des de divendres passat i que havien posat en alerta als mercats borsaris. Fa set anys que Time Warner es desprèn de diferents companyies del conglomerat.

AT&T tenia al març una capitalització borsària d'uns 233.000 milions de dòlars i ocupava l'onzè lloc per aquest concepte. Les dues primeres companyies en borsa en aquesta data eren Apple (488.920 milions de dòlars) i la matriu de Google, Alphabet (448.840 milions).

Líder en tv de pagament

Es tracta del pas més important que emprengui en els últims anys AT&T i que segueixi la seva decisió, el 2014, de comprar el proveïdor de televisió per satèl·lit DirecTV per 49.000 milions de dòlars, la qual cosa el va convertir en líder mundial en televisió de pagament.

Per a Time Warner, en canvi, representa en final d'una sèrie d'operacions que han anat minvant el poder d'aquest grup des de 2009, en un procés dut a terme enmig d'una forta crisi al sector.

El 2009 quan Time Warner es va desprendre de la distribuïdora de cable Time Warner Cable i aquell mateix any va anunciar la seva separació de la firma AOL, que va marcar una època en els orígens d'internet als Estats Units. El 2014 va anunciar que es desprenia també de la firma Time Inc., editora de la revista del mateix nom, entre d'altres.

El preu de 107,50 dòlars per cada acció de Time Warner va per sobre dels 80 dòlars en que cotitzaven els títols d'aquesta companyia abans que comencessin a filtrar-se rumors sobre les negociacions entre ambdós grups.

Al tancament de divendres a Wall Street, els títols de Time Warner van avançar el 7,82%, mentre que els de AT&T van perdre un 3%, el lògic retrocés del valor dels títols de la compradora en operacions com aquesta.

Trump diu no

"Tenim la intenció de donar als clients una selecció inigualable, qualitat, valor i experiències que defineixin el futur dels mitjans i de les telecomunicacions", va afirmar el president de AT&T, Randall Stephenson. El màxim directiu de Time Warner, Jeff Bewkes, va coincidir que l'operació és "un pas natural entre dues empreses amb un gran llegat d'innovació".

En el seu comunicat, AT&T anuncia que l'acord està pendent de ser aprovat pels accionistes de la companyia i de la revisió de part de les autoritats reguladores.

Disney va comentar l'acord en un comunicat que "una transacció d'aquesta magnitud, òbviament, mereix un seguiment reglamentari molt estricte."

En un míting en què ha participat avui, el candidat presidencial republicà, Donald Trump, va assegurar que, en cas d'arribar a la Casa Blanca en les eleccions del 8 de novembre, intentarà bloquejar l'acord. "Acords com aquest destrueixen la democràcia", va afirmar el magnat novaiorquès.