Abertis ha aconseguit una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid davant el contenciós que manté des del 2015 amb el Ministeri de Foment i el grup reclama 1.494 milions en drets de cobrament de peatge en un tram de l'autopista AP-7. El contenciós queda ara pendent de Foment que ha de decidir si recorre aquesta fallada i del procés paral·lel obert que segueix al Tribunal Suprem.

No obstant això, en cas que finalment totes les instàncies judicials donin la raó a Abertis, al terme de la concessió de l'AP-7 el 2021, la companyia tindria dret a cobrar de Foment els 1.494 milions acumulats fins ara per compensació de trànsit, més l'import que s'afegeixi fins aleshores a aquesta quantitat, a més d'uns altres 769 milions per les obres realitzades a la via.

De moment, la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha estimat "íntegrament" tot el recurs que Abertis va plantejar el 2015 contra Foment. Així, ratifica que el grup estava comptabilitzant correctament un dret de cobrament de peatge en contra del criteri del Ministeri.

L'origen del contenciós

El contenciós té origen el 2006, quan Abertis va assolir un acord amb el Ministeri de Foment, ratificat mitjançant el Reial Decret en Consell de Ministres, pel qual la companyia de concessions es comprometia a realitzar ampliacions i millores a l'AP-7 i a aplicar descomptes en els peatges, a canvi que l'Estat assumís el risc del trànsit de l'autopista si el volum d'usuaris no assolia certs nivells. No obstant això, el 2011 el Ministeri va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació d'aquest acord, especialment sobre les compensacions per trànsit.

Segons Abertis, Foment va indicar llavors que no considerava la compensació per trànsit com a part del saldo del conveni i, a més, plantejava dubtes respecte a la forma en què la companyia l'estava comptabilitzant en els seus comptes. El grup ho registrava com a actiu financer, el que li permetia incloure'l cada any en els seus comptes i a més generava un dret de cobrament, mentre que Foment defensava que es tractava d'un actiu intangible.

Abertis va plantejar llavors un recurs contra aquesta consideració de Foment, que aquest Departament va rebutjar el juny del 2015, la qual cosa va portar l'empresa a recórrer el setembre d'aquell any al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, òrgan judicial que en una sentència amb data el passat 7 de març dóna ara la raó a la companyia.

Pendents del Suprem

En paral·lel, el 2015 el grup de concessions també va elevar el contenciós al Tribunal Suprem. La companyia va prendre aquesta decisió després que remetés un escrit al Consell de Ministres per demanar que "exercís la seva potestat d'interpretació de contracte de l'AP-7 en relació amb la compensació dels trànsits", i el Consell de Ministres el desestimés per "silenci administratiu". Malgrat aconseguir el suport del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Abertis assegura que mantindrà el seu actual criteri de prudència comptable respecte al dret de cobrament de l'AP-7.

La companyia comptabilitzava aquest dret com a actiu financer des que va firmar el conveni amb Foment el 2006 i fins que va començar el contenciós amb el Ministeri el 2015. Llavors, la companyia va començar a registrar-lo com a actiu financer i realitzar provisions, criteri que mantindrà fins que es resolgui tot el procés judicial. Aquest contenciós se suma a un altre que Abertis també té amb Foment al Suprem, pel desequilibri econòmic que presenta un tram de l'AP-7 a València, en aquest cas per la construcció de vies alternatives lliures de peatge.