L'historiador israelià Yuval Noah Harari, famós per la seva obra Sàpiens, és a Barcelona per presentar el seu darrer llibre, Homo Deus. Una breu història del demà (Edicions 62). En aquesta obra, l'historiador israelià tracta d'analitzar com serà el segle XXI, a partir de les tendències que apareixen en aquest principi de segle. Demà, dimarts, Yuval N. Harari participarà en les Converses a la Pedrera, on serà presentat pel físic Jorge Wagensberg. Aquest cicle, que en ocasions anteriors ha dut a Barcelona a grans figures del pensament contemporani, comptarà en aquesta edició amb la cosmòloga Lisa Randall, l'escriptor Erri de Luca i la historiadora Benedett Craveri. Podeu comprar les entrades per participar en les Converses per internet.

Historiador estrella del moment

Harari, que va començar a treballar en l'àmbit de la història medieval i de la història de la guerra va obtenir un gran èxit de públic quan va passar-se a la història del món. El seu to didàctic i la seva capacitat per oferir una visió global dels processos històrics va permetre que Sàpiens es convertís en un best-seller i fos traduït a una trentena de llengües. Aquest professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem s'ha convertit en un dels pensadors més destacats d'aquest principi de segle XXI. Amb Homo Deus, Harari aprofita els seus coneixements sobre el passat per preguntar-se sobre el futur.

Per a una persona corrent a molts llocs del món és més fàcil morir per un excés de MacDonalds que per un atac d'Al Qaeda

Optimisme moderat

El llibre, que en molts fragments pot arribar a alarmar, s'inicia amb una nota d'optimisme. Harari creu que en les darreres dècades la humanitat ha aconseguit anar controlant els fenòmens que més angoixa li havien creat en els darrers mil·lennis: la fam, la pesta i les guerres. No s'han resolt del tot aquests problemes, i s'ha de perseverar per acabar-los, però Harari afirma que "hi ha més gent que mort de menjar massa que de menjar massa poc" i afegeix que "per a una persona corrent a molts llocs del món és més fàcil morir per un excés de MacDonalds que per un atac d'Al Qaeda".

Nous reptes

Harari n'està convençut que en el segle XXI la humanitat buscarà nous reptes, i el principal d'aquests serà la immortalitat. L'home voldrà superar la mort i la vellesa i aconseguir assemblar-se als Déus (d'aquí el títol de la seva obra, Homo Deus: creu que el temps del Sàpiens ja s'acaba). Assegura que ja hi ha empreses, com Google, que estan investigant de forma molt seriosa la possibilitat de perllongar indefinidament la vida. I això, segons Harari provocarà grans canvis, en l'àmbit social i econòmic (de fet, aquest ja és un problema socio-econòmic greu, ara per ara). Si la gent viu dos-cents anys haurà de canviar la seva vida laboral, les seves relacions familiars, el seu projecte de vida...

A la recerca de la felicitat

Per a Harari el sentit de la vida moderna és la contínua recerca de la felicitat, però està segur que aquesta serà més difícil d'aconseguir que la immortalitat, perquè per assolir la immortalitat només cal conèixer el cos, i per arribar a la felicitat cal conèixer la ment, molt més misteriosa. Adverteix, a més a més, que en la societat actual s'aconsegueix felicitat mitjançant el consum, però que aquest plantejament no és sostenible: no podem fer créixer indefinidament el consum o anirem cap a una catàstrofe ecològica. De fet, ni tan sols és viable que els habitants dels països emergents arribin als nostres nivells de consum (una reivindicació lògica i justa). Harari sospita que cada cop serà més habitual arribar a la felicitat mitjançant drogues i altres estímuls artificials.

Catàstrofe

Harari creu que el risc de catàstrofe ecològica és evident, especialment per l'escalfament global, i creu que la humanitat ha après molt poc dels problemes medioambientals del passat. Assegura que els acords de París l'únic que han fet és ajornar una actuació que no pot retardar-se més, perquè en els darrers anys no han parat de créixer les emissions de gasos hivernacle. Ara per ara, segons Harari, només es pot aturar l'escalfament mitjançant la paralització del creixement econòmic. I això, cap govern no està disposat a fer-ho, perquè sens dubte si ho fes perdria el poder.

La fi de la biologia

Harari assegura que l'home està adquirint qualitats que tradicionalment havia reservat als déus. Està creant vida: noves plantes i nous animals, com ho feia el Déu del Gènesi. Però a més a més tendeix a fusionar la seva biologia amb coneixements de tècnica inorgànica. L'historiador israelià assegura que allò que les tècniques que els metges estan usant per a recuperar malalts, acabaran usant-se per millorar les persones, i està convençut que els humans acabaran per articular-se amb la intel·ligència artificial. Assegura que d'aquí a uns anys, "ens preguntarem quina personalitat volem comprar".

Control

Una de les grans pors de Harari és que l'home vagi perdent capacitat de decisió davant una intel·ligència artificial que acabi coneixent-lo millor del que ell mateix es coneix. I assegura: "L’humanisme s’acabarà quan es cregui que hi ha un algoritme que sap millor que nosaltres el que necessitem. L’home deixarà de ser qui decideix amb els seus sentiments i interessos, i això serà la fi". I assegura que ja estem en el camí d'això: Hi ha aplicacions de Kindle que inclouen el reconeixement visual del lector, i que pot arribar a controlar quin tipus d'emocions té en cada moment. Això permetrà a les grans corporacions tenir un control absolut dels individus.

Un món desigual

Harari apunta que les desigualtats, que s'estan disparant a principis del segle XXI, creixeran encara més en el futur. La immortalitat no estarà a l'abast de tothom, sinó només dels privilegiats. Harari apunta que en el futur és possible que les classes socials esdevinguin també classes biològiques, que els rics i els pobres siguin diferents biològicament i mentalment. I assegura que un cop s'obri aquesta escletxa serà molt complicat de tancar-la. Adverteix que hi ha moltes crítiques al capitalisme, algunes d'elles molt legítimes, però que encara no hi ha cap alternativa creïble.

Tot és possible, encara

El món que perfila Harari no és gaire atractiu. De fet, ell reconeix que les tendències actuals poden ser altament negatives, però apunta que si ell es dedica a pensar en això és perquè "encara podem fer alguna cosa. El futur està en les nostres mans". Harari creu que cal conèixer cap on va el món per prevenir la seva deriva. I, afegeix que confia, de cara al futur, en els poetes, en els cineastes i en els artistes, més que no pas en els científics, perquè "els creadors mouen els somnis i els somnis són la clau per fer coses al món". Harari és un pensador per llegir o per escoltar: val la pena passar-se a sentir-lo a la Pedrera o buscar Homo Deus. Una breu història del demà.