El periodista Vicent Sanchis rellevarà Jaume Peral en la direcció de TV3. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha nomenat Sanchis (València, 1961) aquest dilluns. Peral (Figueres, 1960) és al càrrec des del febrer de 2016, tot just fa tretze mesos. Deixa el càrrec "per motius personals".

La designació de Sanchis arriba en un moment tens per a la televisió pública catalana, tant pel que fa al seu pressupost i la seva organització com per la programació en general i la línea dels informatius en particular. Les coses no marxen gaire bé en cap d'aquests fronts. El periodista valencià haurà de torejar una cursa de braus ben braus.

Audiència a la baixa

En el front de l'audiència, les dades enganyen. TV3, per seté any consecutiu, és líder d'audiència a Catalunya només per una dècima, amb una mitjana de l'11,4% del públic, gràcies a un lideratge abassegador en informatius i les retransmissions del Barça. Els dos primers mesos del 2017, però, ha anat a remolc de Telecinco i d'Antena 3. No sembla que això hagi de millorar a curt termini.

La tele pública catalana cau d'unes xifres d'audiència del 26,3% de l'any 2000. Val a dir que els últims deu anys, TV3 ha passat de competir amb vuit canals a fer-ho amb 38, amb una estructura mal equipada –gran, cara i lenta de reflexos– per a enfrontar el canvi brutal en els hàbits de consum dels usuaris, tombats cap a internet i a veure tele fora de la tele (mòbils, ordinadors...) i de la seva programació (Netflix…).

Tot això perjudica l'operació comercial de la cadena pública, que també es finança amb publicitat malgrat les pressions de les competidores privades al Govern per a que els mèdia de la CCMA hi renunciïn per llei, com va fer el govern Zapatero amb TVE, que no emet anuncis.

Per postres, els pressupostos de Telecinco i d'Antena 3, competidores directes, gairebé tripliquen els del canal públic català, amb ingressos per publicitat i aportacions públiques en descens des del 2009. A més, ambdues cadenes privades són propietàries de la central de compres que controla el 85% de la publicitat que s'emet a l'Estat espanyol –menys a Catalunya, on TV3 és una pedra a la sabata.

Queixes pels informatius

La línia dels informatius és una batalla permanent, tant entre els grups polítics com en la interna del consell de govern de la CCMA. L'últim incident es va produir la setmana passada al Parlament, on Junts pel Sí es va queixar que els informatius de TV3 recollissin, sense citar-ne l'origen, la història d'El Mundo que contava que Artur Mas estava implicat en la trama del 3%.

"Per què no es cita la font?", va preguntar el diputat Jordi Cuminal, del PDeCAT. "Perquè el diari El Mundo té querelles per injúries, demandes per mentir i s'ha demostrat que és un diari que publica mentides?", va inquirir. Peral va al·legar que la informació procedia de la redacció de TV3.

Aquesta cobertura informativa va tenir molta repercussió negativa a les xarxes. Aquesta sèrie de piulades n'és una bona mostra:

Aquest incident només és el darrer. A l'altra banda de l'espectre polític, les queixes són des de sempre moneda ordinària. A l'última reunió de la comissió corresponent del Parlament, l'oposició va atribuir el descens d'audiència a "la manca de pluralitat política i temàtica". Aquests grups insisteixen en que la televisió de Catalunya és "la tele del procés" i no en desaprofiten ni una per llençar-li la cavalleria, al damunt, com quan Empar Moliner va cremar una Constitució en directe o per la cobertura del judici pel 9-N, etcètera.

El pressupost

De cara endins, la gran batalla de TV3 és el pressupost. L'any 2010 tenia uns comptes de 457 milions d'euros. El 2016, de 303 milions, un 34% menys. D'aquests diners depén que TV3 compleixi les seves finalitats: informar amb mirada catalana del que passa al món, ser motor del sector audiovisual a Catalunya i ser eina bàsica de la normalitzaciód e la llengua catalana.

Tothom està d'acord en que calen més diners per TV3. Al gener, el sector audiovisual va presentar el manifest 'Més TV3!', que reclama més recursos per a continguts a la cadena. Igualment, el 'Llibre blanc' del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), advoca per destinar 137 milions anuals més a TVC, sobretot per a ficció. Sense TV3, la resta del sector audiovisual, composat sobretot per pimes, només malviu.

El mateix Jaume Peral havia demanat 19 milions més per a millorar la graella, que és la mateixa des del 2009. Peral justificava al Parlament aquesta petició amb l’aposta estratègica de la cadena: revisar a fons la programació i construir una nova oferta més competitiva i que acosti TV3 a públics que la miren menys, com ara joves o població urbana.

Una estructura feixuga

TV3 té més de 2.000 treballadors amb les millors condicions laborals del sector, tant pels salaris com pels horaris. L'actual consell de la CCMA no se n'ha sortit de posar al dia tota aquesta macroestructura, dissenyada als anys 80. Al contrari. L'últim contracte programa signat amb el Govern establia que es destinaria a sous i salaris un màxim del 35% del pressupost de la CCMA. Tres anys després, aquesta partida consumeix el 53% del pressupost.

Per als gestors de TV3, aquest excés implica restar recursos a la producció de programes i a màrqueting, que és on es juga el lideratge.

És un terreny complicat. A finals del 2016, la CCMA va haver de demanar al Govern onze milions més per tancar l'any, un extra obligat per una sentència del Tribunal Suprem arran de la demanda dels empleats de la CCMA, que no van acceptar la rebaixa del 5% del sou que es va aplicar a la resta de treballadors públics. El seu conveni els protegeix millor.

El nou director

Sanchis, gat vell, haurà de fer-se càrrec de tot plegat. És periodista per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull, de la que n'és professor.

Ha estat director del setmanari El Temps; director del diari El Observador (1990-1993) i director de l'Avui (1996-2007). El 2008 va ser nomenat director de continguts del Grup Cultura 03, on va treballar en el projecte que després seria el diari Ara. Ho va deixar córrer. Entre gener de 2009 i 2010 va dirigir Barça TV. També ha estat director i guionista de diversos programes de Televisió de Catalunya, com Stromboli, Cosí Cosà i Pares i fills.

Des del 2012 és director del setmanari El Temps. Fa pocs mesos el van nomenar director adjunt del digital El Món. Escriu columnes a El Punt Avui i El Món i participa a les tertúlies de programes com L'Oracle o El món a RAC1. Ha estat director general de la Fundació Catalunya Oberta, de tarannà liberal. Sanchis va ser també vicepresident d’Òmnium Cultural. Té diversos llibres, per un dels quals, "Valencians, encara", va rebre el premi Carles Rahola d'assaig el 2009.