Aquest ha estat un any prolífic per a Valentí Puig. Ha publicat tres noves obres, totes elles a l'editorial Proa: una novel·la, El bar de l'AVE, un poemari, Oratges de la memòria, i un volum del seu dietari, La bellesa del temps, corresponent als anys 1990-1993. A més a més, aquest any ha sortit l'edició en butxaca del Diccionari Pla de Literatura (a La Butxaca), també elaborat per Puig, que no es cansa de lloar la figura de l'escriptor empordanès.  Avui s'ha fet una presentació conjunta per a la premsa de tots aquests volums. Valentí Puig ha justificat que es faci aquest tipus de presentació tot afirmant que per a ell és més important escriure que "fer d'escriptor" i que per això ell es fixa més en els llibres que escriurà que en els llibres ja escrits. Ha afirmat que aquest és el motiu pel que a vegades descuida la promoció dels llibres ja fets. I afirma que ja té un llibre a punt d'acabar: un assaig sobre Baroja.

Una novel·la i un poemari

Valentí Puig ha defensat la seva opció d'escriure gèneres diferents: "La novel·la és una correntia d'aigua i el poema és un coàgul". Ha al·legat que hi ha diferències substancials entre el llenguatge de la novel·la i el de la poesia. I ha afirmat que la poesia en alguns casos "ve d'una imatge", com la que dedica a una caixera ameríndia d'un supermercat. Valentí Puig ha assegurat que va deixar d'escriure novel·les durant algun temps. "Creia que la novel·la estava acabada. No estic segur que tingui el futur que tenia al segle XIX, en temps de Dumas, Balzac o Tolstoi. Cada cop hi ha menys gent que la llegeix. El públic de la narració per la narració avui en dia veu sèries, que ara són extraordinàries", ha reflexionat. L'intel·lectual mallorquí afirma que avui en dia queda l'alta literatura i la literatura popular, però no hi ha ja una literatura mitjana de grans escriptors. A més a més "Els llibres han desaparegut com a element de decoració de les cases, ja no estan a la capçalera del llit. Les novel·les han desaparegut de la vida de la gent", ha afirmat. Però malgrat tot, ha volgut deixar clar que ell ha tornat a escriure novel·les perquè no podia renunciar-hi, tot i que no creu que tornin els temps de glòria de la narrativa.

Refer el passat molt limitadament

Pel que fa als seus dietaris, Puig ha explicat que ha estat fidel als originals que tenia de l'època, però que ha fet retocs: ha tret "coses que puguin resultar injurioses per a algú" i "elements referents a la meva intimitat". Però ha apuntat que també ha realitzat una tasca estilística: ha retirat repeticions, ha eliminat fragments de poca qualitat ("no tot el que escrius és bo", afirma) i ha polit l'estil. Això sí, ha assegurat que no ha eliminat els errors de pronòstic que va fer en el seu moment: "Quan fas una pífia, no la pots esborrar". Per exemple, ha deixat tal i com estava el seu diagnòstic, totalment erroni, sobre els problemes entre lady Di i la família real. De fet, davant els periodistes, l'escriptor mallorquí ha abordat el passat amb molta modèstia: "Qui podia imaginar que els Estats Units podien triar un candidat com Donald Trump?", s'ha qüestionat. Puig, mirant cap enrere, ha assegurat que no es poden fer generalitzacions en política i ha afirmat que l'edat t'ensenya a tenir comprensió cap a totes les persones: "Si no, què faries amb tu mateix?", s'ha preguntat filosòficament...

Retorn tardà a la Gran Bretanya

El volum del dietari que es presentava avui, La bellesa del temps, explica un període en què Puig, després de casar-se tardanament, va començar a fer col·laboracions en premsa, mentre vivia a Mallorca (en un temps en què la crítica de llibres es cotitzava bé, cosa que ara no succeeix, com aclareix). Explica també el període en què va ser enviat com a corresponsal de l'ABC a Londres, una experiència que segons ell li va ser molt útil. En aquell temps també va ser enviat especial a les eleccions entre Bush (pare) i Bill Clinton, per cobrir la campanya de Ross Perot (al que considera un antecedent de Donald Trump).

El present des del passat

Puig, en comparar el temps del seu dietari amb l'actualitat, ha volgut destacar que quan va començar el període descrit encara hi havia una Europa dividida pel Teló d'Acer, i que en aquells anys va produir-se una obertura democràtica clau a l'Europa de l'Est. Malgrat tot, Puig discrepa de Fukuyama, que creia que després de la caiguda del totalitarisme no hi hauria més conflicte, i al·lega que "la història no acaba mai", i que "sovint va malament". Ha criticat el "bonisme" actual i ha afirmat que "conflictes sempre n'hi haurà". Ha criticat una Europa continental "que funciona per ideologies" i ha apostat pel sistema anglès "basat en l'empirisme", tot criticant "l'hiperactivisme democràtic" de la "democràcia participativa".

Un món en crisi

Puig, amb molt d'escepticisme, ha al·legat que ara hi ha "una crisi de valors" que es reflecteix en el sistema educatiu (a La bellesa del temps ja feia una crítica ferotge a l'educació moderna a Anglaterra). Ha al·legat que l'escola actual està destruint l'ascensor social per manca d'incentius. Segons ell, s'està fent passes enrere en el sistema educatiu, tot i que el món avança en moltes coses. Puig ha afirmat que estem en una etapa de transició, per l'impacte de les noves tecnologies, per les noves desigualtats, per la transformació del món empresarial, per la identitat de gènere... "El problema d'avui en dia és l'acceleració dels processos", però malgrat, no es mostra pessimista i creu que "el món se'n sortirà". I també creu que Catalunya se'n sortirà, "depèn de si es fan les coses bé o no".