La universitat gratuïta no només és possible, sinó que és imprescindible avançar cap a ella. Això no ho defensen quatre militants antiglobalització. Ho reclamen altes personalitats del món acadèmic, i també membres de diverses entitats cíviques i moviments socials, encapçalats per Josep Ferrer, ex rector de l'Universitat Politècnica de Catalunya, i Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans. A més a més, demanen canvis en el sistema de reconeixement als docents, l'eliminació de la precarietat dels professionals universitaris, atendre a la dimensió social de la universitat, reforçar la transferència de coneixements, incrementar el suport a la recerca... Es tracta d'un conjunt de propostes que s'han debatut durant els darrers quatre anys en la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana, en la que hi ha hagut participació de membres de tots els partits polítics, d'entitats professionals, de sindicats, de sindicats d'estudiants... Simptomàticament, en la presentació d'aquesta proposta també hi ha participat el director general d'Universitats, Josep Pallarès. Aquest ha assegurat que comparteix el diagnòstic de la Convenció i que el Govern està disposat a escoltar els suggeriments de la Convenció en l'elaboració de noves polítiques. Malgrat tot, ha volgut reivindicar la tasca feta i ha afirmat que el sistema universitari català gaudeix de bona salut. Ha afirmat que ara és l'hora d'afrontar nous reptes i de dissenyar una política universitària pensada en el llarg termini, que sigui vàlida per als propers 20 anys.

La publicació

Les crítiques de la Convenció al sistema universitari estan agrupades al volum I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana. Cap al IV Congrés Universitari Català (edicions de la Universitat de Barcelona); un llibre al que es pot comprar o adquirir gratuïtament en ebook a través de la pàgina de la UB). Un manual en el que no només apareixen crítiques, sinó també suggestions de com afrontar els canvis. De fet, és un intent d'oferir eines al Govern per tal de gestionar una imprescindible renovació del món acadèmic català. Totes aquestes propostes han de ser discutides en els propers mesos en un gran Congrés Universitari, obert a la participació de tots els implicats en el sector. Una proposta que compta amb el suport de la Conferència de Rectors de les Universitats Catalanes. Aquest congrés serà el quart d'aquest tipus celebrat a Catalunya després del franquisme: el primer va estar dedicat a la catalanitat, el segon a l'autonomia universitària i el tercer a la normalització de la vida acadèmica.

Crítiques

Joandomènec Ros ho diu ben clar. "No ens agrada la universitat catalana, tot i que figuri als millors llocs als rànquings mundials".. Joan Ferrer matisa: "no estem prou bé", "hi ha molt de camp per recórrer", "hi ha nous reptes per superar"... Ferrer considera que el primer repte és l'obertura de la universitat a la societat, i per això aquesta iniciativa no està plantejada només des de la universitat, sinó des del seu entorn, amb participació d'actors molt diversos... En primer lloc, la Convenció reclama que es torni a considerar la universitat com un bé públic, perquè sigui accessible a tothom, però també perquè respongui als interessos del conjunt de la societat i no només dels actors privats implicats al món acadèmic.

Contra la llei de l'oferta i la demanda

Els organitzadors del Congrés consideren que tot i que hi ha d'haver-hi una col·laboració del món acadèmic amb el sector privat i amb el sector públic, la universitat no pot estar limitada a les seves relacions amb les empreses, perquè té una característica bàsica de bé social. Una universitat potent, segons la Convenció, no només pot centrar-se en els sectors més fàcilment comercialitzables. Josep Ferrer assegura que és possible fer una universitat diferent al servei de la societat, amb recerca bàsica, amb atenció a sectors socials poc lucratius... Les conclusions de la Convenció també demanen universitats menys competitives, un major compromís en la socialització del coneixement, un compromís amb la catalanitat, dedicació a la formació permanent, més atenció als estudiants, més marge als professors per exercir la recerca, menys precarietat...

Gratuïtat

El problema de les taxes és un dels que més preocupen als redactors del llibre, ja que nombrosos experts han advertit que hi ha sectors de la població catalana que van quedant exclosos dels estudis superiors. Avisen que l'única possibilitat de fer una universitat democràtica és avançant cap a la gratuïtat. Josep Ferrer ha assegurat que en aquests moments les taxes tenen un efecte disuasori sobre la gent de les classes més desfavorides, i per tant avui en dia la universitat no és a l'abast de tothom. Ferrer creu que s'ha d'avançar cap a les matrícules gratuïtes i un sistema de beques de suport als estudiants, perquè afirma que amb d'altres sistemes, com els crèdits als estudiants, s'acaben creant disfuncions. La Convenció no posa terminis, però creu que s'ha d'avançar cap aquest model. És indubtablement, el punt en què la Convenció es mostra més distant del Govern, que no contempla els estudis superiors gratuïts com una opció. La Convenció no es tanca a una col·laboració de les universitats públiques amb el sector privat, ans el contrari, aposta per reforçar la implicació d'empreses a les universitats, però assegura que cal que les universitats tinguin prou autonomia com per no dependre dels finançadors privats.

Una universitat que s'enfonsa?

La setmana passada, els rectors de la UB, de la UAB i de la UPC afirmaven que les grans universitats catalanes s'estaven enfonsant. A preguntes dels periodistes sobre aquestes declaracions, els dirigents de la Convenció han assegurat que després d'una millora de l'ensenyament superior català durant dècades, en els darrers anys, a causa de la crisi, hi ha hagut un retrocés gravíssim, que afecta sobretot a la precarització dels professors, a l'accés dels estudiants a la universitat i a les subvencions a activitats de recerca... Consideren urgent revertir aquestes mesures, perquè de no fer-se així, es perdrien moltes oportunitats, per exemple en el que es refereix al relleu generacional. Apunten que es podria comprometre tota una generació molt ben preparada de docents i investigadors: es malbarataria molt de talent i es comprometria el futur de les institucions. Josep Pallarès ha reconegut que el problema número 1 de totes les universitats catalanes (i no només de les tres denunciants) és el finançament, molt afectat per la crisi econòmica. Ha afirmat que aquest és primer repte que s'ha d'enfrontar i creu que serà el punt de partida de totes les accions en el sector, i per això ha assegurat que cal que el Parlament reforci els pressupostos universitaris.