A l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB), aquest divendres s'ha concedit la medalla d'or de la Universitat a l'historiador Hilari Raguer. Raguer (Madrid, 1928) és monjo de Montserrat, expert en estudis bíblics i doctor en Dret i en Teologia, però la seva principal especialitat ha estat l'estudi de la història de l'Església catòlica a la Catalunya contemporània i l'estudi del catalanisme als segles XIX i XX.

Pagar un deute

Aquest reconeixement no és poca cosa: l'acadèmia acostuma a ser molt reàcia a premiar els que no són dels "seus", i tot i que Hilari Raguer és un destacat historiador, amb un currículum impressionant, no està integrat a cap universitat i no forma part dels circuïts acadèmics. A més a més, ha conreat la biografia, un camp en què els historiadors universitaris catalans no mostren gaire interès. Però és evident que Hilari Raguer és, avui en dia, un dels grans de la història de Catalunya. L'historiador Joan Villarroya, en el discurs de justificació de la medalla, l'ha qualificat de "mestre", i ha apuntat que és "una de les persones que més ens ha ensenyat sobre el franquisme". Però, a més, Raguer és un intel·lectual compromés amb moltes causes socials. El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha destacat la contribució del monjo als estudis històrics, i també "el seu compromís social amb Catalunya", per concloure: "Estem fent un acte de reconeixement i de justícia".

Imposició de la Medalla d'Or de la UB a Hilari Raguer. © Josep M. Rué. Universitat de Barcelona.

Una vida consagrada a la fe i a la cultura

Raguer es va llicenciar en dret el 1950 i va ingressar a Montserrat el 1954, després d'acabar els seus estudis. És doctor en Dret i en Teologia, però se'l coneix bàsicament pels seus estudis sobre el general catòlic i republicà Domènec Batet (El general Batet), sobre la Unió Democràtica de Catalunya (La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps, 1931-1939), i sobre el fundador d'aquest partit, Carrasco i Formiguera, executat pels franquistes (Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera). Malgrat tot, els seus llibres que van generar més polèmica van ser els referents a la posició de l'Església durant la guerra civil, com La pólvora y el incienso: la Iglesia y la guerra civil, 1936-1939. A aquestes obres, Raguer denunciava obertament la complicitat del catolicisme en la repressió franquista. No és estrany que la censura franquista impedís la publicació dels seus primers treballs en aquesta línia, perquè suposava un atac en tota regla al màxim argument legitimador del règim. Aquesta posició, honesta i valenta, li ha valgut moltes crítiques de les jerarquies catòliques. Raguer no s'ha callat i ha anat més enllà; fins i tot ha qüestionat algunes de les beatificacions i canonitzacions de víctimes de la guerra civil, tot al·legant que no van ser assassinats per ser màrtirs de la fe, sinó per la complicitat de l'Església amb els militars rebels. Això l'ha convertit en un personatge molest en el mateix sí de l'església.

Records de la vella Universitat

Raguer ha volgut en el seu discurs retre un homenatge a la UB en què va estudiar, i ha dedicat la seva xerrada a explicar anècdotes de la seva estada a l'edifici de la plaça Universitat, que va conéixer ara fa 70 anys, quan els bidells encara anunciaven a crits l'arribada del catedràtic. El monjo ha afirmat sentir "un gran respecte per aquesta casa", i ha assegurat que a ell, en ple franquisme, li va oferir "espais de llibertat", malgrat l'estricte jerarquia imperant. Ara bé, ha denunciat que era una universitat polititzada, sota el rígid control dels estudiants falangistes i de les autoritats franquistes. I ha recordat que l'ex ministre Wert fa poc reclamava una escola que espanyolitzés els nens catalans, però que "la universitat en què jo vaig estudiar era una universitat per espanyolitzar els joves catalans". De fet, el 1951 Raguer va ser detingut, durant la vaga dels tramvies, per portar un manifest independentista que ell mateix ha qualificat de "incendiari". Va estar set mesos a la presó, on se li va despertar la vocació religiosa.

Raguer, un referent

A més a més dels grans llibres que Raguer ha escrit sobre la història de Catalunya, els seus articles figuren en un gran nombre de llibres col·lectius sobre temes referents a la història contemporània de Catalunya. Només puntualment ha donat classes a la universitat, però les seves obres són citades per tots els historiadors especialistes en la guerra civil i en el paper de la religió a Catalunya. Raguer manté una bona amistat, marcada per l'admiració mútua, amb Paul Preston, el gran hispanista britànic. Entre els historiadors, l'obra del monjo de Montserrat és valorada per la seva profunditat, per la seva solidesa, i també per la seva honestedat. Raguer, a més, és un gran estudiós de la història del catolicisme. Va fundar la revista Documents d'Església. No ha dubtat en fer aportacions, en mitjans catòlics, als grans debats del catolicisme . Però també ha volgut deixar constància de la seva posició sobre els problemes del país i del món amb nombrosos articles en premsa. Per totes aquestes contribucions, el 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Un sobiranista

Raguer no només és un reputat historiador, sinó que a més és un home compromés amb la realitat del seu entorn. Un dels seus darrers llibres es titulava, justament, Ser independentista no és cap pecat i volia ser una rèplica als atacs al sobiranisme en termes religiosos llançats per alguns sectors de l'espanyolisme eclesiàstic. En aquesta obra, justament, Raguer protestava per l'ús manipulador de la religió en favor de l'espanyolisme que va fer el franquisme. I reivindicava que des dels inicis del catolicisme sempre hi ha hagut un sòlid catalanisme catòlic. Significativament, a l'acte d'avui s'ha fet notar absència de bona part del professorat d'Història de la Universitat de Barcelona, i la presència de gran nombre de veterans lluitadors antifranquistes (la mitjana d'edat era prou elevada; no per casualitat molts dels presents sabien la lletra del Gaudeamus Igitur). Raguer ha volgut acabar la seva intervenció amb una proclama política: "Malgrat els meus 88 anys, encara espero veure la Universitat de Barcelona convertida en l'alma mater de la Catalunya independent".

 

Fotografia de portada: Hilari Raguer entre el professor d'Història Joan Villaroya i el rector de la UB, Dídac Ramírez.