El pas del temps és inclement amb molts professionals. Tot i que encara són capaços de fer la seva feina, són desplaçats per gent més jove, disposada a fer la mateixa feina per un salari més baix. Alguns d'ells veuran esfondrar-se el seu mode de vida anterior. És el que li passa a Torpedo, el cèlebre "gàngster sense ànima" creat pel català Enrique Sánchez Abrulí. Torpedo, protagonista d'alguns dels còmics espanyols més mítics, s'ha fet vell: ja no és l'home atractiu i ben plantat que era. I ja no troba feina, tot i que continua tant predisposat a matar com quan era jove. En los años setenta Torpedo, amb més de seixanta anys, ja no viu com abans: ni pisos espectaculars, ni grans limusines, ni escorts de luxe... Viu en un petit pis del Bronx, es passa el dia sense fer res i menja els coloms que captura al parc... Aquesta és la història que explica Torpedo 1972 (Evolution Comics), amb guió d'Enrique Sánchez Abulí, el creador dels antics "Torpedo", i amb dibuixos d'Eduardo Risso, que s'incorpora a la sèrie de còmics sobre el gàngster més malànima.
Torpedo, el gàngster més popular
El terme "torpedo" no és sinó una forma col·loquial que s'usava en temps de la llei seca per a denominar els assassins a sou. El Torpedo dels còmics de Sánchez Abulí en realitat és el sicilià Luca Torelli, fill del gàngster Vittorio Torelli. A causa d'una vendetta, Luca marxa als Estats Units, on treballarà com a assassí a sou. Si alguna cosa el caracteritza és la seva violència extrema i la seva fredor. El seu acompanyant habitual és el seu ajudant Rascal. Els episodis clau de Torpedo se situen en la Nova York dels anys de la Gran Depressió.
La decadència del mite
Torpedo 1972 ens presenta un Torpedo en plena decadència: esguerrat d'una mà, arrugat, amargat... Com en un retorn còsmic, l'home que ha actuat de forma despiatada, es troba amb un món que el tracta de forma despietada. I acaba aïllat i enfrontat als seus veïns. Tot sembla indicar que la seva trajectòria criminal està tancada per a sempre. Fins que l'atzar fa que el vell Rascal coincideixi amb un ambiciós periodista del Wall Street Journal i la seva atractiva nòvia, una fotògrafa que treballa amb ell. Aquest encontre acabarà tornant a posar en marxa la carrera brutal de Torpedo, i revitalitza a un personatge que, malgrat l'edat, conserva tota l'energia i tota la contundència dels vells temps.
Un còmic interromput
Els episodis de la vida de Torpedo es van començar a editar en revistes de còmic com Creepy, Comix International o Totem. El seu primer dibuixant va ser Alex Toth, però el qui dibuixaria el personatge durant més temps i el que li donaria les característiques més distintives és Jordi Bernet, que va començar a treballar amb Sánchez Abulí el 1982. Les col·laboracions en còmics donarien peu a la publicació de diversos àlbums recopilatoris. L'any 2000, a causa d'una demanda per drets de propietat intel·lectual, per una cançó de Loquillo i Óscar Aibar, la col·laboració entre Jordi Bernet i Enrique Sánchez Abulí es va trencar. Per això, Torpedo ha passat 18 anys sense editar-se.
Darrera rèplica?
Torpedo 1972 no deixa de ser una rèplica de la sèrie Torpedo 1936 (potser no serà l'última, però òbviament, el referent continua essent el vell Torpedo dels anys trenta). Aquest còmic, malgrat el canvi de dibuixant, manté la potència del personatge, que conserva intacte el seu cinisme, la seva brutalitat, la seva imperturbabilitat... Però de la mateixa manera que el personatge ha envellit, també la seva filosofia sembla anar quedant envellida. L'amoralitat del personatge, el seu masclisme, el seu cinisme, la seva brutalitat i tot allò que als anys vuitanta podien fer-lo atractiu, sona molt fort en els temps d'allò políticament correcte.