El CaixaForum acull, fins el 3 de setembre, una exposició de Tony Oursler, un dels grans especialistes en art multimèdia, que té obres exposades al MoMA de Nova York, al Tate Modern de Londres i a museus d'arreu del món. Fins i tot va col·laborar amb David Bowie en diversos projectes, com el vídeo clip de "Where are we now", del 2013. L'exposició, que s'integra a dins el festival LOOP, presenta una instal·lació comprada fa dos anys per l'Obra Social "la Caixa", "L-7, L-5". Per això es presenta a la Sala 2 del CaixaForum, on habitualment es mostren les obres comprades recentment per La Caixa. "L-7, L5" es complementa amb una altra instal·lació, "Imponderable", que té una relació directa amb l'anterior, perquè ambdues exploren les connexions entre l'home i el món del misteri. D'aquesta forma, segons Nimfa Bisbe, responsable de Col·leccions d'Art de la Fundació Bancària "la Caixa", es poden exposar juntes una de les primeres grans obres d'Oursler amb l'última de les seves instal·lacions. I l'artista novaiorquès s'ha mostrat molt satisfet de què la seva instal·lació més antiga "trobi una nova llar".
"L-7, L-5"
El títol d'"L-7, L-5" fa referència a dues coses molt diferents: "L-7" era una fórmula usada als anys 80, en anglès, per designar a una persona molt quadrada, poc imaginativa, i "L-5" era una forma de designar aquell espai situat entre la Terra i la Lluna en què un objecte pot gravitar eternament entre ambdós cossos celestes. Aludeix, doncs, a la incomprensió i a l'espai exterior. "L-7, L-5" era una instal·lació que es va presentar als anys 1980 i que trencava amb els usos habituals de l'audiovisual a l'època: en aquesta obra, que utilitza el vídeo com a eina principal, Oursler amaga els monitors, dissimulant-los en una bandera americana invertida, en una escultura, en un joc de vidres i en el reflex dels estels. La pretensió era que el públic gaudís d'una experiència immersiva, amb els escassos recursos disponibles a l'època. Oursler, de forma artesanal, explorava el que més endavant s'explotaria contínuament en el vídeoart mitjançant les noves tecnologies.
"L-7, L-5".
Va d'ovnis
Oursler va voler fer aquesta instal·lació com una visualització de la confrontació entre gent que té diferents sistemes de creences. I va voler fer-ho consultant a gent que afirmava haver tingut experiències de contacte amb alienígenes. Va posar un anunci al diari i va contactar amb una dona que afirmava haver contactat amb una civilització extraterrestre. I l'element central de l'exposició és la projecció del vídeo on es veuen els dibuixos que fa ella d'aquesta trobada. Oursler reflexiona que, a la fi, les projeccions que es fan a la terra, mitjançant la reflexió de la llum, deuen acabar a l'espai i afirma: "M'agrada pensar que a través del cinema els alienígenes interpreten el que passa a la terra". Per això la darrera part de la instal·lació representa un paisatge urbà amb uns estels de cartolina de fons, i tan sols es pot deduir l'existència de monitors ocults a través de les llums que es reflecteixen als estels.
Fotograma d'Imponderables.
"Imponderables": més que cinema
"Imponderables" és un llargmetratge, d'una hora i mitja de durada. Té actors i guió, com un film convencional, però el resultat és molt especial. Per a aquesta instal·lació una part de la sala 2 del CaixaForum s'ha adequat magníficament com a cinema, però com un cinema peculiar, perquè la pel·lícula es projecta amb una pantalla que incrementa la sensació de 3D, però a més ofereix sensacions suplementàries fora de la pantalla. Es tracta d'una exploració sobre els límits del coneixement on l'humor hi és omnipresent. Per a fer-lo, el 2015-2016, Oursler va explorar el seu arxiu personal, amb 2.500 objectes relatiu al món del paranormal i va combinar l'actuació dels actors amb el muntatges d'efectes especials i la recuperació de vídeos i fotografies antigues.
L'univers de l'avi
Tony Oursler parteix en "Imponderable" de l'univers del seu avi, el mag Charles Fulton Oursler. Es tractava d'un escriptor i il·lusionista que va arribar a ser famós, en un temps, abans de la divulgació del cinema, en què els mags eren ídols de masses. Oursler es va enfrontar sempre a l'onada d'espiritisme que s'estenia pel món a finals de segle XIX i principis del segle XX (només cal pensar en l'impacte d'Amalia Rodríguez a Catalunya). Va ser molt amic de Harry Houdini, que compartia el seu pensament, i junts van intentar desqualificar les proves científiques de suposats fenòmens paranormals que aportaven els espiritistes. També va fer amistat amb Arthur Conan Doyle, que pel contrari, era molt crèdul i creia en qualsevol tipus de teoria sobre éssers sobrenaturals. Malgrat tot, l'avi no era tan racionalista com pugui semblar: de fet era molt místic i va fundar una revista anomenada Àngels a la terra, on s'explicaven trobades de persones amb àngels. Avui en dia encara existeix. Tots aquests peculiars personatges reals són presents a "Imponderable".
Dedicada a Trump
Tony Oursler assegura que li sembla fascinant esbrinar qui té l'autoritat en qüestions místiques. I ha volgut deixar clar que no fa una crítica a les ideologies periclitades. Pel contrari, ha destacat que avui en dia, tot i que no estigui de moda creure en fades, molta gent creu en fantasmes, i encara més en teories més "modernes", com en el pensament telepàtic. I, encara avui, assegura que les estadístiques demostren que els Estats Units són plens de creacionistes: "Aquestes creences que presento a les meves obres han tingut un paper destacat en l'elecció del president del meu país".