La premi Nobel afro-americana Toni Morrison presenta el seu darrer llibre La nit de les criatures (Ara Llibres; en castellà La noche de los niños, Lumen). Es tracta d'una novel·la sobre els maltractes als infants i la marca de dolor que deixen per sempre. Però també és una reflexió sobre la vida i la condició dels afro-americans en els temps actuals.

Nena negra, pobre, lletja

La protagonista de La nit de les criatures és una nena negra, molt negra. Massa negra fins i tot per a la seva família, que vol "millorar" i que, com molts afroamericans, valora positivament "l'emblanquiment". En realitat, l'autoodi dels negres ja havia estat el tema d'Ulls blaus, la primera de les novel·les de Morrison. A La nit de les criatures, la nena protagonista serà abandonada, i tindrà una infància dissortada, en cerca d'afecte i de reconeixement. De gran, malgrat els seus èxits professionals i sentimentals, no deixarà de buscar desesperadament l'afecte i el reconeixement que no va tenir de nena. Perquè la infància acaba, però el dolor dels nens perdura.

Abusos

Paral·lelament, el llibre fa una reflexió sobre els abusos sexuals als nens. La canalla, i especialment aquella que no té gaire suport familiar, està absolutament indefensa. I el pitjor és que els traumes d'aquests nens a sobre es veuen augmentats per la culpabilització. Els nens se senten responsables dels fets, i tenen greus problemes per superar el seu passat. Morrison explora aquests traumes, dissortadament, molt estesos per arreu.

Contra un model de vida

La novel·la de Morrison ens duu per dos universos que conviuen, de forma paral·lela, als Estats Units. Per una banda hi ha un món de glamour, el dels professionals de la moda, en què el diner circula sense problema, però on totes les relacions acaben banalitzades. Per altra banda hi ha sectors sumits en la pobresa, que funcionen amb lògiques totalment diferents (Morrison tampoc cau en la frivolitat d'idealitzar-les). Però tot i que Morrison retrata un món molt dur, sempre manté una nota d'optimisme: la lluita per sortir endavant pot ser dura, però la millora és possible.

Arrelar

Però el llibre de Morrison també és una reivindicació de la vida social. Front un sistema en què tots els èxits són individuals, i on l'individu rebutja el compromís per refermar el seu progrés personal, Morrison reivindica la necessitat d'ajuda mútua, i els valors de la solidaritat. Cuidar a la gent, a la parella, als nens, als vells, no és un llast, sinó una dimensió bàsica que enriqueix la persona.

La fantasia

La nit de les criatures fins a cert punt, podria ser una novel·la naturalista: retrata amb voluntat pictòrica el món de misèria física i degradació moral dels baixos fons: maltractes als nens, violència, falta de béns bàsics, prostitució... Però alhora incorpora alguns elements fantàstics, amb una clara influència de la literatura oral. A la fi, resulta difícil encaixar aquests dos aspectes i en certs moments la novel·la grinyola, tot i la indubtable qualitat del conjunt del text.

Una Nobel que escriu, encara

Hi ha qui diu que és millor no llegir mai una obra d'un Premi Nobel escrita després de rebre el guardó, perquè després de la concessió els escriptors tenen una vida social tan intensa que no els queda temps per a escriure. Toni Morrison n'és una excepció. El 1993 va rebre el Premi Nobel de Literatura, amb 62 anys i només sis llibres publicats, alguns d'ells excel·lents, com Sula. Havia començat a publicar molt tard, amb 39 anys, però coneixia bé el món literari, perquè havia estudiat Filologia, i treballava com a professora de literatura i com a editora. En els vint-i-dos anys que han passat, després de la recepció del Nobel, Morrison ha escrit cinc llibres més. I alguns d'ells han obtingut molt bones crítiques. La nit de les criatures és un d'ells: un llibre magnífic tot i que la seva autora ja ha rebut el Nobel.