Els cinemes Texas han volgut retre homenatge a Bigas Luna, el director català mort el 2013 amb un homenatge que es perllongarà des d'aquest dilluns fins al dimecres. Aquest esdeveniment forma part d'un conjunt d'actes de reconeixement al realitzador, que s'han realitzat a San Francisco (a Califòrnia), a Newcastle (a la Gran Bretanya) i està previst que també es faci a Los Angeles. L'activitat es planteja sempre com un tribut lúdic a l'autor, on el cinema s'acompanya de festes, de degustacions... Però, a més a més, té les seves dosis de reflexió erudita sobre l'obra de Bigas Luna.

Homenatge català

Als Texas el dilluns es projectarà, a les 20h, Jamón, jamón, i hi haurà un diàleg amb el director Ventura Pons, amb la filla de l'homenatjat, Betty Bigas, i amb Santiago Fouz Hernández, especialista en l'obra de Bigas Luna, de la Durham University (acabarà, òbviament, amb una degustació de cervesa, cava i... pernil). Dimarts hi haurà doble sessió, a les 20h es projectarà Huevos de Oro, i a les 22h30 La teta i la lluna, presentada pel catedràtic Alfredo Martínez Expósito de la Universitat de Melbourne. I el dimecres es tancarà la sessió amb una de les primeres obres de Bigas Luna: Bilbao, que serà comentada per Carolina Sanabria, autora del llibre Bigas Luna, el ojo voraz.

L'hora de Bigas Luna

Bigas Luna no és el director més conegut d'aquest país, però el seu cinema, molt original, ha despertat molt d'interès a l'exterior. A més a més, Bigas Luna ha estat el descobridor de grans actors com Penélope Cruz, Javier Bardem i Jordi Mollà. El professor Martínez Exposito anuncia que és l'hora de que Bigas Luna depassi el seu moment i es converteixi en un clàssic. Creu que Bigas Lunas va tenir una qualitat molt rara, entre els cineastes: la capacitat de fer pel·lícules belles, estèticament impecables, però carregades de contingut; aconseguiria adreçar-se tant a la ment estètica com a la ment racional. Martínez Expósito assegura que és així perquè quan va arribar al cinema havia teoritzat molt ja sobre l'art.. Santiago Fouz apunta que Bigas Luna desperta molt d'interès fora de l'Estat, perquè el seu treball és una reflexió sobre la identitat d'Espanya, en què juga molt amb els estereotips. A més a més, apunta que és un cinema profundament passional, que dóna molt de protagonisme al menjar, al sexe...

El més original, el més subversiu

Josep Joan Bigas i Luna (1946-2013) va començar la seva carrera professional com a dissenyador, però a partir de 1973 ho va deixar tot per dedicar-se al cinema. El 1978 va gravar la seva segona pel·lícula, Bilbao, i amb ella va convertir-se en un director de culte, amb Àngel Jové com a actor estrella. Les seves històries tèrboles, carregades de violència, d'obsessió, de claustrofòbia i del sexe més pervers, van suposar tot un descobriment per al cinema català. Més tard gravaria Caniche (el 1979) Reborn (el 1981) i Lola (el 1986). Totes elles eren pel·lícules profundament obsessives, inquietants..

El Bigas Luna més comercial

A partir de 1990 Bigas Luna va gravar algunes de les pel·lícules que li donarien més fama entre el gran públic. El 1990 va dirigir Las edades de Lulú, una obra basada en una novel·la eròtica d'Almudena Grandes. El 1992 Jamón, jamón va guanyar el Lleó d'Argent a la Mostra de Venècia i, a més a més, va tenir un gran èxit de públic. L'any següent va repetir èxit de públic amb Huevos de Oro, que va aconseguir el premi del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià. I el 1994 va aconseguir a Venècia el premi al millor guió amb La teta i la lluna. Aquestes tres pel·lícules van marcar la trajectòria artística més coneguda de Bigas Luna, perquè van circular per tot el món (en canvi, hi ha problemes per aconseguir còpies dels materials més antics, menys pensats per al mercat internacional).

Bigas x Bigas

En el marc d'aquest moviment de recuperació de la figura del genial director, al passat festival de Sant Sebastià es va presentar Bigas x Bigas, un documental realitzat gràcies a la recuperació de 600 hores de gravació del realitzador. Bigas Luna feia una mena de vídeo-diari, en què registrava escenes familiars, trobades amb amics, reflexions... I amb aquest material, Santiago Garrido Rua ha realitzat un documental molt original en què es reflecteix la vida del director i el seu peculiar món. Una obra que ens ajuda a entendre l'obra d'aquest cineasta.

Juanjo Giménez. EFE
Festival de Cannes 'Timecode': èxit del cinema català a Canes Gustau Nerín