Els productes culturals evolucionen contínuament. Si l'internet ja va suposar canvis en les pautes de consum de la cultura, les xarxes socials les han revolucionat de forma encara més decisiva. Els empresaris del sector cultural sovint tenen problemes per adaptar-se a les noves realitats. Per això, Culthunting elabora anualment un llibre, el Culthunter Manual, amb l'objectiu d'orientar a tots aquells que treballin amb la producció i distribució de productes culturals. Aquest dimarts van presentar-lo a l'Arts Santa Mònica, en el marc d'un laboratori sobre les transformacions i les tendències del mercat cultural. En aquest laboratori s'ha parlat de les tendències en l'àmbit de les lletres, amb la Laura Borràs (de la Institució de les Lletres Catalanes); de la gastronomia, amb la Beatriz Romanos (del Tech Food Magazine); del teatre i del finançament de la cultura, amb el David Costa (de Sixto Paz Produccions); i de les arts visuals amb l'artista Franc Aleu.
A la recerca de l'autenticitat
Els autors i assessors del Culthunter Manual constaten que, paradoxalment, en un temps de gran difusió de les tecnologies i de la globalització, creix la preocupació dels consumidors, i especialment dels consumidors culturals, per l'autenticitat. Es busquen productes naturals, o tradicionals, o profundament arrelats a la terra. Beatriz Romanos ha posat èmfasi en aquesta obsessió, i en els nous nínxols de mercat que ofereix. Moltes empreses han optat per vendre autenticitat: àpats amb famílies autòctones per als turistes, menjar tradicional per a la gent que està molt ocupada, falses àvies que van a domicili a preparar menjars difícils...
Retorn a l'espai públic
Una de les tendències més agudes dels darrers anys és la recuperació de l'espai públic per a activitats culturals (l'anomenat Inside Out). La cultura i l'art escapen dels espais delimitats, museus i sales d'exposicions, i envaeixen parcs, mercats, carrers, parcs... Laura Borràs ha reivindicat que per difondre la cultura cal llançar-se a la conquesta de l'espai públic, i que per això la Institució de les Lletres Catalanes ha apostat per promoure la lectura als trens o als parcs. I Beatriz Romanos ha destacat el gran èxit que tenen, darrerament, els food trucks, que ofereixen cuina ràpida d'una forma diferent.
La cultura del sofà
Però a més a més, a través de les xarxes socials, el públic i el privat es desdibuixen, i allò que era dissenyat per a l'àmbit privat acaba tenint difusió. Hi ha productes culturals dissenyats per al consum privat que acaben esdevenint virals i tenint una gran difusió. Curiosament, la difusió de la cultura per l'espai públic, va paral·lela a la seva creixent introducció a les llars. A través d'internet la gent veu òpera, contempla exposicions o sol·licita productes gastronòmics. Franc Aleu també ha destacat que s'ha de fer una cultura a la que es pugui accedir en línia des de qualsevol lloc. És un sector en creixement continu i que té moltes possibilitats d'expansió.
Hibridació de disciplines
Franc Aleu és un dels màxims exponents de creació artística mitjançant la combinació de disciplines. Ha practicat una gran diversitat d'especialitats artístiques. A El somni, amb els germans Roca del Celler de Can Roca, van combinar el videoart, l'òpera, la literatura i la gastronomia en un àpat especialíssim per a tan sols 12 convidats (del que en va sortir, també, una pel·lícula i una exposició). Laura Borràs també ha posat de manifest la necessitat d'hibridar la literatura amb d'altres disciplines per tal de potenciar-la, i ha resaltat fenòmens com els dels booktubers, que s'han convertit en una alternativa a la crítica de llibres convencional a través de l'ús del youtube. La tendència dels consumidors és sol·licitar experiències immersives, en què es combinin, no només les disciplines, sinó també les percepcions. Tots els sentits han d'acabar percebent l'experiència cultural. I això obliga a combinar diferents creadors, i a emprar totes les possibilitats que ens obren les tecnologies.
Nous models de negoci cultural
Beatriz Romano ha posat molt d'èmfasi en què les noves tendències donen noves oportunitats de negoci. Han aparegut noves empreses que obtenen beneficis amb les noves formes de creació i distribució de gastronomia i cultura. Hi ha òbvies dificultats, com la dissolució de la barrera entre el creador de cultura i el consumidor. Els consumidors no es resignen a estar aturats, i acaben participant en la creació d'obres culturales. I hi ha un altre problema: l'economia col·laborativa, nascuda per apropar als consumidors entre ells, acaba essent canalitzada a través d'empreses que són les que obtenen la part substancial dels beneficis. I no queda clar com garantir la retribució dels creadors que asseguri la seva subsistència. La proposta més arriscada és la que proposa Víctor Costa, que al Teatre Beckett ha establert un sistema a través del qual l'espectador no paga una tarifa fixa, sinó el que considera que és just pagar per un determinat espectacle. Comenta que a nivell econòmic aquesta estratègia ha funcionat, i que ha garantit una relació molt millor amb els espectadors.