Molta gent associa el disseny a una cosa d'elits. L'exposició Tapas. Spanish design for Food que es presenta al Museu del Disseny fins al 21 de maig tracta de trencar amb aquests estereotips. El seu comissari, Juli Capella, assegura que “Volem trencar amb la imatge del disseny car, d’autor i pijo. El disseny és una disciplina al servei de gent, perquè tothom pugui viure molt millor”. Aquesta exposició, organitzada per Acción Cultural Española (ACE), tracta de difondre pel món la combinació entre disseny i gastronomia com una de les característiques d'excel·lència de l'Estat espanyol. És una exposició, integrada per 270 objectes, entre ells dues peces fetes especialment per a Tapas per Antoni Miralda i Martí Guixé. Aquesta exposició està circulant pel món des de fa 3 anys. Ha passat per Washington, São Paulo, Mèxic DF, Tòquio, Washington, les Filipines... I tanca aquesta gira amb la seva presència al Museu del Disseny de Barcelona, l'únic dedicat al tema a tot l'Estat. Precisament, el Museu ja s'ha plantejat quedar-se per al seu fons algunes de les peces que han estat itinerant.
Boteller Otto. Disseny de Ramírez i Carrillo. Produït per Delica.
El perquè d'una exposició
Juli Capella assegura que el disseny està íntimament associat al menjar, una de les tres activitats que obligatòriament han de fer els éssers humans (junt amb dormir i respirar). El comissari de Tapas assegura que “Sense l’ajuda del disseny la gastronomia no existiria; menjar seria d’allò més avorrit”. Per alguna cosa "el plat és un dels artefactes més antics creats per la humanitat". Ningú es deslliura de menjar, i molts ho fan tres cops al dia, i per això Capella assegura que “Tots som experts en disseny en el menjar”, perquè “tots patim el mal disseny quotidià, quan cuinem i quan passem a la taula a menjar i ens trobem amb el setrill que degota, el ganivet que no talla...”. Aquesta exposició vol posar al descobert les grans innovacions que hi ha hagut a l'Estat espanyol en l'àmbit del disseny aplicat al menjar, especialment en els darrers 10 o 15 anys, tot i que no falten referències als grans creadors anteriors, com Gabriel Lluelles, qui va inventar el minipímer el 1959, i també l'expremedora de taronges elèctrica el 1970: dos electrodomèstics que malgrat tenir al voltant de 50 anys, continuen fabricant-se tal i com era el disseny original, una mostra de l'encert en la seva concepció.
Expremedor de cítrics Citrus Spray. Disseny d'Alberto Arza i Joan Rojesky. Produït per Lékué.
La cuina
Aquesta exposició es divideix en tres àmbits: la cuina, la taula i el menjar. Tres àmbits en què s'aplica el disseny però de forma ben diferent: si a la cuina tot és bàsicament pragmàtic, funcional, a la taula i al menjar és tot molt més comunicatiu, la bellesa en les formes hi juga un paper molt més essencial. En l'apartat relatiu a la cuina d'aquesta exposició, s'hi presenten algunes de les joies realitzades pel disseny espanyol que s'han generalitzat i s'usen a les llars mundialment: des de l'olla a pressió, fins al minipímer... Però alhora hi ha productes molt més selectes, reservast només als grans cuiners, des del carretó dels postres del Celler de Can Roca fins a la impressora 3D per a aliments o el Roner R, un complex instrument de cocció usat, també, pel Celler de Can Roca.
Setrill antidegoteig. Disseny de Rafael Marquina. Produït per Mobles 114.
La taula
L'espai reservat a la taula té un apartat destacat dedicat al que Capella considera la "gran trilogia" del disseny espanyol per a beure: el porró, el càntir i la bota. Però exalça tant els models clàssics (higiènics, pràctics i molt aconseguits) com les evolucions noves, des del "rebotijo", amb forma de tetrabrik, fins al càntir La Siesta, que s'assembla a una ampolla d'aigua mineral i cap a la nevera. En un lloc destacat hi figura, "el millor setrill del món", segons Capella (el de Rafael Marquina). Hi ha taules, vaixelles, vasos i coberts, des dels més funcionals, fins als més sofisticats (com porcellanes amb forma d'eriçó de mar per menjar garotes o plats amb forma de pa, elaborats per Andreu Carulla per al Celler de Can Roca). I no hi falten, òbviament, els clàssics obridors de taps de suro que no poden faltar a cap llar ni bar de tapes: el de doble palanca de David Olañeta, amb forma d'orelles, i el de Ramón Brucart, amb un doble punt de recolzament per obrir les ampolles.
Càntir La Siesta. Disseny d'Héctor Serrano (amb la col·laboració de CuldeSac i Racky Martínez). Produït per La Mediterránea.
El menjar
És en el menjar on potser aquesta exposició assoleix la seva vessant més popular. Constitueix una exaltació de l'aplicació del disseny al menjar: des del xupa-xups d'Enric Bernat, del 1959, "un gran disseny industrial" segons Capella, fins a les olives farcides, que són un disseny molt clàssic d'autor desconegut però genial. Alhora, Tapas es fixa en la producció del xurro (un aliment que amb les estries multiplica per tres la seva superfície i garanteix al màxim l'absorció de la xocolata). Capella assegura que un dels sectors del disseny que té més futur és el del menjar dissenyat, i posa com a exemple la gula del Norte," feta per extrusió, com les finestres d'alumini". En aquest apartat es reserva un gran protagonisme a una vitrina, amb forma d'ampolla, plena de les més originals ampolles de vi, perquè les etiquetes, en els darrers anys, han experimentat una renovació espectacular. Si el vi entra primer per la vista, el disseny de les etiquetes és essencial per a situar-se al mercat.
Els complements
L'exposició va acompanyada d'un programa d’activitats que la direcció del Museu del Disseny defineix com “intens, divers i coral”. Entre les activitats més esperades hi figuren els diàlegs entre xefs i dissenyadors: així, s'espera una trobada entre el cuiner Jordi Roca i el dissenyador industrial Andreu Carulla (que ha col·laborat amb El Celler de Can Roca), una altra entre Ferran Adrià i Luki Huber (responsable d'algunes solucions tècniques a problemes culinaris del Bulli), i una tercera entre el creador de restaurants Javier Bonet i Martí Guixé (un dissenyador que està preparant un bar fet íntegrament amb impressió 3D). El Museu del Disseny, en el marc de les seves accions per ampliar les seves col·leccions, ha preparat una exposició, Plats del Dia, sobre el disseny de plats més innovador: tindrà lloc del 4 al 21 de maig al Centre d'Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous. La cloenda de l'exposició serà sonada: coincidirà amb la nit dels museus i estarà centrada en un workshop dedicat al xurro, que té com objectiu dissenyar "el xurro del segle XXI". Els visitants podran veure tot el museu de forma gratuïta i, a més a més, degustar els xurros de disseny.
Les tapes com a pretext
Aquesta exposició ha recorregut el món presentant el disseny i la gastronomia com a elements clau de la creativitat espanyola. Juli Capella fa seva una frase de Ferran Adrià: "Cuinar és dissenyar el menjar". I apunta que “Aquesta exposició només és un tast: el disseny és infinit en aquest camp”. Però tot i que el nom de l'exposició fa referència a les tapes, en realitat, no és una mostra sobre les tapes, i bona part del contingut no té res a veure amb el tema suggerit pel títol. I malgrat que en alguns moments fa esforços per aproximar-se al disseny com a un fenomen popular que acaba arribant a totes les cuines, bona part dels productes que es presenten no deixen de ser mercaderies terriblement elitistes. La majoria dels objectes que hi ha no entraran mai a les llars de la majoria dels ciutadans i quedaran reservats a una elit de rics i connaisseurs. L'exposició és una magnífica mostra sobre la creativitat dels dissenyadors industrials espanyols, sobre la potència de la indústria del disseny espanyola, sobre la capacitat innovadora dels cuiners espanyols i sobre la relació entre aquests tres elements. És una mostra impressionant, lluent, asèptica, majestuosa... Molt completa i molt elaborada. Però òbviament, no s'hi respiren en absolut els olors d'un bar de tapes. No s'hi sent ni l'aroma penetrant de les patates braves, ni s'hi percep el greix omnipresent del jabugo, ni es sent el cruixit continu de la fregidora fregint calamars... Hi ha quatre pernils. I són inflables.
Fotografia de portada: Coporró. Disseny de Martín Azúa i Gerard Moliné.