Molts catalans han conegut els doraiakis, els cèlebres dolços japonesos, a través del Doraemon, que adora aquests pastissets, i també de la pel·lícula Una pastelería en Tokio. El que no saben molts és que, a Barcelona mateix, al carrer Urgell 110, hi ha un magnífic pastisser que fa aquests pastissos tal i com es fan al Japó: Takashi Ochiai. Ochiai és un pastisser de primera línia, que també excel·leix en la pastisseria occidental; el 2013 va guanyar el premi al millor croissant de mantega de tot Espanya.
Doraiakis originals
Que ningú esperi comprar a la pastisseria del carrer Urgell un doraiaki de xocolata, i encara menys de Nocilla (seria un pecat en la pastisseria japonesa). Aquí els doraiakis més habituals es fan amb anko, un ingredient preparat amb mongetes azuki marinades. Però també hi ha variants. A la tardor, Takashi prepara doraiakis amb productes de temporada: en fa de puré de moniato, en fa de puré de carbassa amb castanyes, i fins i tot en fa d'anko amb castanyes i mochi, dolç d'arròs.
Del Japó a Barcelona
Els clients de la pastisseria de Takashi Ochiai consumeixen més productes europeus que no pas japonesos, però cada cop hi ha més gent a Barcelona que busca dolços asiàtics. Alguns dels productes usats en aquesta pastisseria són importats directament del Japó. Takashi Ochiai porta del seu país un sucre de remolatxa especial, que no té un gust tan dolç com el que es consumeix aquí (la pastisseria japonesa prefereix els dolços suaus, a diferència, per exemple, de la llatinoamericana). Però Ochiai, que és un perfeccionista, fins i tot porta del Japó les petites bossetes de plàstic per envasar els doraiakis. I ni tan sols són totes iguals: els dolços que contenen castanya tenen unes bossetes especials. D'altres productes japonesos ja s'aconsegueixen a Barcelona: la carbassa que s'usa en els pastissets és una variant de carbassa japonesa que ja es conrea a Catalunya. Els doraiakis tenen molt d'èxit a Barcelona, però alguns dels productes que elabora Takashi Ochiai no són fàcils per al paladar europeu, perquè són molt diferents del que estem acostumats; per exemple, el mochi, el dolç fet amb farina d'arròs, desperta molts recels, perquè té una textura molt especial, molt enganxosa. Però hi ha europeus que s'hi acostumen i que el troben deliciós.
Japó i Occident
Takashi Ochiai en principi no havia pensat fer una pastisseria amb especialitats japoneses, perquè fa unes dècades ningú, a Barcelona, s'interessava per aquests productes. Però va ser un compatriota seu, executiu de Panasonic, qui el va animar a fer doraiakis i altres especialitats japoneses. Ell li comprava grans quantitats de dolços japonesos. Amb el temps, alguns restaurants japonesos es van assabentar de les seves habilitats i van començar a encarregar a Takashi les postres. Ara la demanda de pastissets japonesos no para de créixer. Això sí, com que el consumidor europeu demana pastissos més grans que el consumidor japonès, Takashi fa els doraiakis més grans que els que mengen Novita i Doraemon.
Família de pastissers
Takashi Ochiai, que té 64 anys, ha viscut més temps a Catalunya que al seu país (va arribar fa 34 anys). Ara està preparant una ampliació de la seva pastisseria. Al nou local hi pretén, a més a més, organitzar tallers i ampliar la producció de pastissos. Això sí: al local d'Urgell amb Consell de Cent hi continuarà fent els croissants: vol que els clients continuïn gaudint, no només de la millor pastisseria, sinó també de les millors olors. A Takashi Ochiai no se li acaben les idees per a la pastisseria, i el futur del local està garantit: el seu fill és al Japó formant-se com a pastisser.