123.000. Aquesta és la xifra rècord d’espectadors amb set d’electrònica que el Sónar ha aconseguit reunir en l'edició d’aquest 2017 a Barcelona. Vint-i-quatre anys després d’aquell primer esdeveniment a la Sala Apolo, el festival s’ha consolidat com un punt de referència d’àmbit internacional, tant pels artistes com pel públic -més de la meitat, estrangers.

La confluència de molts orígens diferents en un sol espai, aquella que sol ser el detonant de les coses més especials, es respirava a la Fira de l’Hospitalet. Persones de 105 països diferents van recórrer les enormes instal·lacions de punta a punta incomptables vegades cada nit. D’un escenari a l’altre, i a l’altre, i a l’altre, perseguint artistes i DJs.

Això sí, per completar la ruta s'havia de comptar amb un bon ventall a la mà i alguna parada indispensable a les barres per refer-se de provisions més sovint del normal. La raó: una onada de calor que ha afectat Barcelona aquesta setmana i, d’això, l’oasi Sónar no se n’ha salvat.

Les altes temperatures, però, no van fer retrocedir ni un mil·límetre l’eufòria dels assistents. Segur que el cartell amb noms com Justice, De La Soul, Eric Prydz o Vitalic hi va ajudar.

De la contundència al minimalisme

La nit va començar amb ritmes més suaus de la mà dels neozelandesos Fat Freddy’s Drop i la seva inigualable fusió d’estils des del dub fins al jazz, amb el toc reggae sempre present. Era d’agrair que l’actuació fos programada al SonarPub, un dels dos escenaris a l’aire lliure, perquè la resta de la nit ja escalfava motors.

L'espai més gran del recinte, el SonarClub, es va fer petit de cop amb l’actuació de Justice, i no només per la multitud que va aplegar. Un espectacular treball lumínic va fer que el xou del duo francès s’expandís molt més enllà de l’escenari, i va transformar la sala en un embolcall de la seva fascinant energia.

Després era el torn de Vitalic i, veient on havien deixat el llistó, no era un repte fàcil. Tot i això, va fer-se seu el SonarPub i tots els que hi eren. La contundència de la seva música, produïda pensant en grans espais, va encomanar-se entre el públic en la penúltima franja del Sónar nocturn d’enguany.

Tancant la nit, Marco Carola va saber acollir uns espectadors que venien revolucionats i fer de contrapès, conduint-los cap als seus ritmes més constants i minimalistes.