El TNC ofereix, dins de la seva programació familiar, una obra molt sorprenent: una òpera interpretada per autòmats i realitzada en base a l'aplicació de les noves tecnologies: El somni de Gulliver, de Roland Olbeter. Una història ja clàssica, el viatge sense rumb de Gulliver, es converteix en una òpera en què tot està mecanitzat: els instruments, les llums, els personatges... Tan sols la veu dels cantants és humana, però està gravada: abans de l'obra es va enregistrar la interpretació de la música, per part de 10 cantants i 10 instruments musicals automàtics. Segons Roland Olbeter, artífex de tot el muntatge, a partir del moment en què algú prem el botó de marxa, tot el mecanisme funciona sol fins al final de l'espectacle: s'ha sincronitzat nombroses titelles mecanitzades, projeccions sobre pantalles, cançons, projeccions sobre titelles... Un espectacle per a tots els públics que es presentarà a la Sala Tallers, a partir de demà, en funcions de cap de setmana i en funcions escolars.

La fascinació per l'autòmat

Roland Olbeter és un dels col·laboradors habituals de La Fura dels Baus i de Marcel·lí Antúnez en els seus espectacles amb autòmats. Actualment és un dels grans creadors de teatre amb objectes, i El somni de Gulliver és la seva obra més acabada, una ampliació de l'espectacle de mateix títol que es va presentar l'any passat al Grec. El creador ha passat set anys en acabar de perfilar aquest espectacle. Olbeter es confessa enamorat dels autòmats clàssics, de les antigues fires. I en aquest cas, vol demostrar que els pistons i les corretges no només poden transmetre moviments, sinó també expressar sentiments. Per realitzar aquesta obra s'han usat 60 motors sincronitzats. I l'espectacle està pensat perquè es pugui dur de gira: tota la caixa escènica es pot col·locar en un remolc que pot transportar un turisme.

Un  projecte molt complex

Aquesta òpera s'ha fet realitat gràcies a que una empresa especialitzada en l'automatització de fàbriques, FESTO, va decidir patrocinar el projecte d'Olbeter. Aquest soci tecnològic ha estat essencial per dur endavant un projecte que involucra molts actors diferents. En primer lloc calia un treball d'enginyeria per ajustar els moviments de les titelles, i alhora un treball informàtic de programació per coordinar tot el procés: moviments, música, llums... Els instruments musicals usats són una mena de "violins" electrònics, que funcionen de forma absolutament automatitzada i la partitura, de l'uzbeko-astraliana Elena Kats-Chernin, ha estat realitzada especialment per a ser interpretada amb deu d'aquests instruments, que tenen unes possibilitats molt més limitades que els violins clàssics.

Gulliver molt adaptat

Roland Olbeter ha reconegut que està fascinat per la figura de Gulliver, un personatge que es va inventar fa tres segles però que segons ell continua tenint plena vigència i que entronca completament amb el surrealisme. Per a Olbeter, el més fascinant del personatge de Jonathan Swift és que marxa sense un objectiu clar, per conéixer món. En l'òpera d'Olbeter, Gulliver és un científic que s'ha passat la vida explorant els misteris de l'univers per trobar l'origen del Big Bang; vell i desenganyat decideix anar a donar voltes per l'espai a la recerca de la veritat. Ho farà en una nau espacial monoplaça, que no és sinó una rèplica del kayak que té Olbeter des de la seva adolescència. En aquest viatge Gulliver es trobarà amb situacions i personatges molt diferents, que li faran enfrontar-se amb les seves conviccions. Cada etapa del viatge es correspon amb un dels actes de l'òpera. El primer episodi s'inspira directament en Els viatges de Gulliver; el científic visita el país dels diminuts lil·liputencs, on haurà d'enfrontar-se a l'absurd de l'autoritarisme i la violència. En la segona etapa del viatge, Gulliver arriba al planeta dels sentits, Glumdalkiltch, que té forma d'una dona bella i gegantesca (una de les peces més espectaculars de l'òpera, constituïda per una figura articulada sobre la que s'hi projecten imatges). Allà aprendrà molt sobre el plaer i la sensualitat. En el tercer acte, Gulliver es trobarà amb els immortals, que li fan qüestonar-se tots els seus principis en afirmar-li que desitgen la mort. En la darrera etapa el viatge arribarà a un planeta poblat per corbs, que l'introduiran als coneixements sobre la vida i la mort. És a través d'aquest viatge, que Gulliver se n'adona que les seves preguntes inicials no tenen sentit per orientar la seva vida i decideix continuar el seu viatge vagant per l'espai. Una mica com el Gulliver de Swift, que torna tan desenganyat del seu viatge que acaba apartant-se dels humans i vivint només amb el seu cavall.

Sens dubte, diferent

El somni de Gulliver té, sens dubte, una gran força visual. Usa alguns recursos de gran impacte escènic: des de l'exèrcit de lil·liputencs (que no para de desfilar), fins a l'impressionant inici, amb el kayak llançant-se al seu viatge estelar, o també les aconseguides imatges colorejades del plaer de Glumdalkiltch. El TNC presenta aquesta obra com una òpera per a gent de 10 a 101 anys, negant-se, molt correctament, a qualificar-la com una obra infantil. I, malgrat tot, és una obra programada en horari familiar, tot i que en realitat en alguns aspectes podria ser una obra apta per a un públic adult. Sens dubte, són molts els grans que poden quedar-se fascinat per la força emocional dels aparells mecànics d'Olbeter (tot i que difícilment es podria valorar aquest espectacle com una òpera). De fet, Olbeter ha anunciat que l'espectacle es presentarà properament a Munic, al Festival de l'Òpera, i s'està plantejant la possibilitat que faci una gira per Àsia. I a desgrat de les seves evidents virtuts, El somni de Gulliver no deixa de ser inquietant. Fins ara el poder del teatre i de l'òpera venia, bàsicament, de la força de la presència humana sobre l'escenari. Olbeter ens presenta un espectacle en què l'ha presència humana ha quedat reduïda al muntatge de peces, a l'elaboració del software, a l'escriptura del llibret i al disseny de titelles. De ben segur no serà la darrera obra automatitzada que es representarà; potser d'aquí a uns anys serà normal anar a veure un escenari de teatre sense actors. Però en el fons, per a molts, la gran força del teatre és haver estat un dels darrers reductes de la humanitat al planeta.