L’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha presentat l’anuari Societat Catalana 2014-2015. Aquest document se centra, bàsicament, a estudiar les conseqüències de la crisi i l’evolució del procés sobiranista. Un dels elements més destacats és que l’associació de sociologia alerta sobre l’increment de les desigualtats socials i sobre el fort impacte social de les retallades.

Nou articles

Societat Catalana 2014-2015 està integrat per nou articles elaborats per destacats sociòlegs. En l’àmbit del procés sobiranista, la publicació recull textos sobre la mobilització social, sobre el poder econòmic, i sobre la possible sortida política a la inestabilitat. En l’aspecte econòmic hi ha articles sobre la qualitat del treball, les classes socials, les migracions i el treball del tercer sector. Finalment, l’Anuari dedica un apartat a l’educació, amb sengles articles sobre la LOMCE i l’educació a les Illes.

El procés és liderat per les classes mitjanes i només pot triomfar amb el suport de les classes treballadores

Els catalans decideixen

Marta Rovira i Martínez valora les mobilitzacions pel dret a decidir com una mostra de dinàmica social sense precedents, però apunta, que malgrat les seves dimensions, tenen problemes per canalitzar solucions polítiques, a causa de la manca de “estructures d’oportunitats”. Elisenda Paluzie analitza com el poder econòmic reacciona enfront del procés; assegura que aquest és liderat per les classes mitjanes, i que només pot triomfar amb el suport de les classes treballadores, ja que l’alta burgesia s’inclina per l’unionisme per evitar la incertesa. Jordi Sauret intenta esbrinar el perfil polític dels catalans, i arriba a la conclusió que tot i que l’opció independentista no és clar que arribi al 50 % dels vots, els sobiranistes formen l’únic grup capaç de cohesionar-se entorn d’una proposta política viable.

La crisi ha posat al descobert que no s'avança cap a una societat de classes mitjanes

La crisi que ha vingut per quedar-se

Marina Subirats fa un estudi sobre les classes socials a Catalunya, tot remarcant que la crisi ha posat al descobert que no s’avança cap a una societat de classes mitjanes i això ha generat tensions que han cristal·litzat en noves formes polítiques, encara poc definides. Carlos Obeso analitza el mercat laboral i documenta l’augment de les possibilitats de perdre la feina i l’increment de la temporalitat i del treball a temps parcial. Pau Serracant estudia la migració de persones joves, i estima que és més greu del que s’accepta des de les institucions, i a més a més constata que hi ha sectors de joves que ni tan sols tenen la possibilitat de marxar i que són els que estan en pitjors condicions. Pau Vidal estudia el paper del tercer sector en temps de crisi i constata que l’increment de la reivindicació política ha anat associat a un creixement de la solidaritat.

L’educació en dubte

Xavier Bonal i Aina Tarabini analitzen els efectes a Catalunya de la LOMCE, a la que qualifiquen de projecte de modernització conservadora, perquè tendeix a relegar els més desfavorits a una escola pública amb pocs mitjans i a difondre models socials conservadors. El cas de les Illes és estudiat per Jordi Vallespir i Pere Carrió, que conclouen que les polítiques educatives del Partit Popular a l’arxipèlag no només pretenien anorrear la llengua catalana, sinó que també volien implantar una escola acrítica i marginar els centres públics.