El 1589 es van començar a celebrar les festes de Sant Roc a la plaça Nova, en ple centre de Barcelona, al costat de la catedral. Només es van deixar de celebrar durant la guerra del Francès i durant la Guerra Civil. Són, doncs, les festes més antigues de la ciutat.

La festa

Les festes de Sant Roc inclouen moltes activitats ben antigues, específiques d'aquest barri. Una d'elles és un curiós tipus de cucanya horitzontal, que es treu cada any. En honor al sant més amic dels gossos, anualment també es fa una festa d'ensinistrament caní. Hi ha, òbviament, com a tota festa tradicional, ball de festa major, ball de gegants, sardanes, havaneres, esbarts dansaires, correfocs, focs artificials... El dimarts 16, dia de Sant Roc, se celebra de la missa solemne, a l'església del Pi. I, després, es deixa pas a una de les diversions més peculiars. És una tradició que es va incorporar a la festa el 1830: el porró llarg. Es tracta d'un porró que té un galet de 55 cm. El porró es diposita, ple de vi, a la Plaça Nova, i pot beure'n tot aquell que en sigui capaç. No és senzill.

Gegants i panellets

Els Gegants Vells de la plaça Nova es diuen Roc i Laia, i representen uns senyors feudals procedents de Montpeller (la ciutat natal de Sant Roc). Són els amfitrions de la festa, i els gegants més vells de Barcelona: van ser construïts el 1905, a Vic. Solen anar acompanyats d'un capgròs molt peculiar anomenat Cu-Cut, en honor al personatge del còmic de principis del segle XX. El dia de Sant Roc s'elaboren al barri unes pastes que no es troben en d'altres ocasions: els panellets de Sant Roc. Es solen beneir durant la missa, i més tard es reparteixen entre els assistents.

Sant Roc: Fotografia .Andreas Praefcke.

Un sant 'dog friendly'

Segons la tradició, Sant Roc va néixer a Montpeller a principis del segle XIV, quan aquesta ciutat formava part del regne de Mallorca, i es va fer famós per curar la pesta. Probablement és un personatge mític, sense cap fonament real. Les informacions sobre ell són molt confuses: els italians creuen que curava la pesta a Itàlia, i els catalans que ho feia a Catalunya. La llegenda barcelonina explica que durant una visita a la ciutat, Sant Roc va emmalaltir de pesta i tothom el defugia. Només el va cuidar el gos del forner, que li portava panets cada dia. A partir del segle XVI la seva devoció es va estendre ràpidament i es va incorporar al santoral catòlic. Diuen que és el sant que té més capelles i altars dedicats a tot el món.

També a Arenys de Mar

A Arenys també se celebra la festa del sant de Montpeller, de qui es diu que el 1607 va alliberar la vila de la pesta beneint la gent amb aigua d'alfàbrega. Per rememorar la seva gesta, cada 16 de setembre, els "macips" i les "macipes" d'Arenys es llancen als carrers, vestits de blanc amb faixa vermella i picarols a les cames. Els joves porten uns recipients de vidre amb quatre brocs anomenats "almorratxes", i amb ells llancen aigua d'alfàbrega als veïns per "beneir-los". Les colles de macips passegen pel poble al ritme del tamborí i el flabiol, i van cridant: "Sant Roc!", "Sant Roc!". La festa de Sant Roc també se celebra a moltes altres poblacions dels Països Catalans, com Altea, Porreres, l'Hospitalet de l'Infant...