El conjunt de Sant Miquel del Fai, situat entre Bigues i Riells i Sant Quirze de Safaja, al límit entre el Moianès i el Vallès, ha estat adquirit per la Diputació de Barcelona per 1,3 milions d’euros.  Aquest complex, situat a l’Espai d’Interès Natural dels Cingles de Bertí, té un alt valor cultural i paisatgístic. La Diputació té la intenció d'obrir les portes del Fai i permetre'n l'accés gratuïtament. La idea és convertir Sant Miquel en un centre d’interpretació dels Cingles de Bertí, però per adaptar-lo es tancarà temporalment l'espai a les visites, per poder obrir-lo de nou, ja adequat, l’estiu de 2018.

Sant Miquel del Fai el Rossinyol Ricard Alemany i Quintana

Sant Miquel del Fai i el Rossinyol. Foto: Ricard Alemany i Quintana.

Celebració

Mercè Conesa, la presidenta de la Diputació, ha estat avui a Sant Miquel del Fai per exposar el projecte. Ha assegurat que a partir d'ara s'intentarà garantir a tothom la visita a l'espai permetent-ne l'accés gratuïtament. Ara bé, per evitar la massificació de l'espai ha advertit que hi haurà controls a l'entrada i s'advertiria a les carreteres properes la disponibilitat de places a l'aparcament. Mercè Conesa ha destacat que a partir d'ara el monestir començarà una nova etapa que permetrà "connectar" el territori de manera equilibrada, a través, entre d'altres, d'un turisme "respectuós i de qualitat". La Diputació també vol maximitzar el potencial educatiu de l’espai. A més a més, pretén que Sant Miquel del Fai serveixi per potenciar l’economia dels territoris de la zona. Mercè Conesa ha volgut recordar que aquest és un vell projecte de la Diputació, iniciat per l'ex president Salvador Esteve, en el que molta gent s'hi ha involucrat.

Coves de Sant Miquel del Fai Anthiro 57

Cova de Sant Miquel. Foto: Anthiro 57.

Un monestir amb vistes

Sant Miquel del Fai combina elements romànics i gòtics en un entorn privilegiat, amb coves, cingles, rierols, llacs, salts d’aigua... És un lloc amb unes vistes fantàstiques, però a més a més té uns edificis únics. L’ermita de Sant Martí, del segle IX, situada fora del recinte monàstic, és una típica esglesiola romànica de muntanya (amb reproduccions de les pintures originals a les parets). A la plaça de l’Abadia, encaixada a les parets de la muntanya, hi trobem la Casa del Priorat, un edifici gòtic, del segle XV, que era on vivien els monjos durant el període de màxim esplendor de l’abadia (tot i que sembla ser que mai va allotjar més de deu monjos). És un edifici molt ben conservat. Des d’aquesta plaça es té una impressionant vista sobre la vall del Tenes.

130 Sant Miquel del Fai, escala Enfo que baixa a la cova

Escales de Sant Miquel del Fai. Foto: Enfo.

L’església de la cova

Però l’edifici clau d’aquest complex és l’església romànica de Sant Miquel, la que dóna nom al complex, construïda sota una balma (un dels únics edificis a Catalunya d’aquest tipus). Un altre dels elements atractius són el pont de pedra del riu Rossinyol, del segle XVI, i el Pas de la Fodarada, del segle XVII. No queden gaires objectes decoratius històrics al Fai, perquè molts d'ells van ser dipositats a diversos museus, però s’han col·locat rèpliques dels objectes originals. Això sí, a l’església es conserven dos objectes que es van trobar el 1991 quan van restaurar l’altar: una làpida sepulcral de Guillem Berenguer, comte d’Osona al segle XI, i un recipient de ceràmica iranià del segle XIII, procedent probablement dels almohades.

Sant Miquel de Fai (Bigues i Riells) SantiMB

L'església de Sant Miquel, a la balma. Foto: Santi MB.

Carregat d’història

A Sant Miquel del Fai hi ha població, com a mínim, des del Neolític. El 997 els comtes de Barcelona van cedir al cavaller Gombau de Besora la zona de Sant Miquel del Fai, perquè hi pogués fundar un monestir. L’església es consagraria el 1006. Però no va ser mai un monestir immens. De fet, durant molt de temps va dependre del monestir de Sant Víctor de Marsella. A partir del 1567 Sant Miquel del Fai va ser adscrit a la Catedral de Girona. El 1832, amb les desamortitzacions, va desaparèixer la comunitat monàstica i Sant Miquel va passar a mans privades. A partir d’aquest moment es van encarregar del culte els rectors de Riells, però només se celebraven cultes religiosos ocasionalment. La Casa del Priorat, durant algun temps, va funcionar com a hostal.

L’ànima de Sant Miquel del Fai

Aquest indret ha estat lloc d’inspiració de molts escriptors: sabem, per exemple, que Jacint Verdaguer va visitar-lo amb un grup d’escriptors catalans, valencians i balears el 1885. Víctor Balaguer va publicar un llibret, el 1850, sobre una excursió realitzada al monestir. Josep Pla en aquest lloc va inspirar-se per alguna de les seves obres, i per això al mirador hi trobem una escultura seva, amb la seva boina i el seu etern cigarret. La vall del Tenes també té la seva pròpia llegenda: diuen que durant molt de temps va estar poblada per pagans adoradors de Venus i dones d’aigües. L’arcàngel Miquel va ser l’encarregat de cristianitzar-la. Convertia dolçament a alguns seguidors de Venus i, els que se li resistien, els matava amb les seves armes. I a les dones d’aigua, que eren immortals, va tancar-les al fons dels gorgs. Diuen que els seus cants es poden sentir les nits de lluna plena. I fins i tot hi ha qui assegura que aquesta nit, la de Sant Joan, es pot veure a les dones d'aigua ballant i cantant al riu.

Natura incomparable

tortuga terra mediterrania pixabay (2)

El nou complex de la Diputació està integrat a l’Espai d’Interès Natural dels Cingles de Bertí, que forma part de la Xarxa Natura 2000. A nivell geològic té molt interès, ja que per una banda els cingles són molt espectaculars i són molt aptes per a visites didàctiques. Per altra banda, els salts d’aigua, els gorgs, les balmes i les coves són molt vistosos. A més a més, al Fai es pot visualitzar la formació de travertins, una roca sedimentària calcària que sol aparèixer prop de les cascades. A la zona de Sant Miquel del Fai s’hi troben espècies animals de gran interès, com l’àliga cuabarrada. I també és un dels pocs llocs de Catalunya on hi ha poblaments de tortuga de terra mediterrània.