Taschen, l'editorial especialitzada en llibres de regal, reedita un vell llibre de Dalí, Les diners de Gala. D'aquesta forma, passa a ser accessible un llibre que només era a l'abast d'uns pocs col·leccionistes, perquè se n'havia fet una tirada molt reduïda, el 1973, i els exemplars assolien alts preus a les subhastes (se'n pagaven 500 euros i més, per un d'aquests volums). Perquè aquest és un llibre molt especial: Dalí era afeccionat a la cuina des de petit (deia, als sis anys, que volia ser cuiner). No és casualitat que Dalí es dediqués a la gastronomia: assegurava que, per a ell, menjar i pintar eren dues arts afins. I amb Les diners de Gala el pintor empordanès va aconseguir associar el surrealisme i l'erotisme a la gastronomia; de fet, un dels capítols està consagrat, específicament, als afrodisíacs.

© Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2016.

L'apoteosi dels plaers

Dalí i Gala tenien fama d'organitzar uns grans tiberis, que feien les delícies dels seus convidats. Les diners de Gala sorgeix directament d'aquells àpats i és un cant a la voluptuositat del menjar. Compta amb 12 capítols, organitzats per tipus de menjars. Cadascun està il·lustrat amb receptes de grans cuiners, alguns de restaurants molt famosos a l'època. D'aquesta forma, aquest llibre és una curiosa barreja de receptari amb llibre artístic. Entre les receptes s'intercalen obres artístiques de Dalí, i també surrealistes consells filosòfics sobre el menjar, així com diatribes contra els espinacs, el menjar més odiat pel geni empordanès.

© Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2016.

El secret més ben guardat

El llibre es composa de 136 plats, d'una elaboració delicada i amb una curosa presentació. Dalí assegurava que havia comptat amb la col·laboració d'un xef que preferia mantenir l'anonimat, però hi ha qui sospita que algunes receptes eren de Gala o del propi Dalí; probablement no ho sabrem mai. De fet, Dalí convertia els seus àpats i la seva preparació en una permanent performance. Dalí no tolerava menjar malament i afirma que per a ell "és un pecat menjar qualsevol cosa". Tenia una obsessió continua pel canibalisme i assegurava que el seu somni era devorar Gala. Dalí era molt aficionat a pintar llagostes i costelles de xai. Però, sobretot, dos elements eren recurrents a la seva obra: el pa, com a símbol de puresa, i els ous, com a símbols de fertilitat, en alguns casos, i d'impotència, en d'altres.