La Fundació Mapfre presenta, a la Casa Garriga i Nogués del carrer Diputació, Renoir entre dones, de l'ideal modern a l'ideal clàssic, una exposició que aspira a ser un dels plats forts de la temporada de tardor a la vida artística barcelonina. A través de 60 obres, procedents en bona part dels museus d'Orsay i de l'Orangerie, s'ens mostra l'evolució del pintor: des de les seves primeres pinzellades fins a les realitzacions de maduresa. Entre les obres exposades hi figura tot un clàssic, una obra mestra de l'impressionisme que fa gairebé un segle ja s'havia exposat a Barcelona, Bal du Moulin de la Galette. Tal i com era previst, l'exposició ha estat un èxit: el públic de seguida ha acudit a la sala. L'exposició de Barcelona estarà oberta fins el 8 de gener de 2017. Paral·lelament, el Museo Thyssen de Madrid en els propers dies inaugurarà una altra exposició sobre aquest pintor francès: Renoir, intimidad.

La dona al centre

L'exposició explora la relació de Pierre-Auguste Renoir amb les dones, que van ser sempre la seva principal font d'inspiració. Les imatges femenines de Renoir són plenes d'alegria, de sensualitat, de delicadesa... A la Garriga i Nogués hi ha imatges de les seves models més típiques: la seva dona, les seves amants, les seves amigues... Hi ha moltes que representen escenes familiars (com El nen al pit, que representa la seva dona amb el seu fill), escenes de dones immerses en paisatges (com El prat) o fins i tot moltes imatges íntimes. Es mostren, també, imatges col·lectives, amb un fort protagonisme femení, com les del Moulin de la Galette. I a l'exposició s'hi poden veure també les típiques obres de maduresa de Renoir, les cèlebres Bagneuses, tan odiades per alguns crítics de la seva època.

L'impressionista

Amb poc més de 20 anys, Renoir va conéixer Monet i altres grans pintors impressionistes. En aquell temps es va aficionar a pintar parisines elegants, fossin dependentes o burgeses. Durant aquells anys pintava quadres similars als dels altres impressionistes, tot i que ell s'inclinava més pels personatges que pels paisatges. Era molt afeccionat, en aquell temps, a retratar la vida popular de París: cafès, festes populars, trobades bohèmies... Sovint retratava a les dones que coneixia al carrer, enlloc de recórrer a artistes professionals. Va ser en aquest temps que va pintar les cèlebres escenes del Moulin de la Galette.

El postimpressionista

Renoir (1841-1899) és conegut, sobretot, per les seves obres impressionistes, moltes de les quals en realitat van ser ben poc valorades en l'època en què va fer-les. Però després d'un llarg viatge per Algèria i de casar-se, Renoir va renunciar a l'impressionisme. Alguns crítics asseguren que va fer-ho perquè l'impressionisme no li permetia de pintar de forma prou definida el cos femení, que era el seu principal objecte d'interés. Va deixar d'enviar els seus quadres a les exposicions impressionistes, tot i que sempre hi va ser present, perquè els arribaven obres de col·leccionistes privats. A partir de 1883, la tècnica de Renoir va retornar a vessants més clàssiques, per influència de Rafael. Va deixar de treballar amb puntets i va tornar a donar a la línia un paper central en les seves creacions. Les seves figures van adquirir un to cada cop més allunyat de l'impressionisme, però va ser aquest rebuig a les noves tècniques el que el va convertir en un artista molt influent per a pintors posteriors com Henri Matisse o Pierre Bonard.

Renoir i els nostres

Un petit espai de l'exposició està reservat als pintors catalans que van coincidir amb Renoir, perquè en aquella l'època vivien a París, el gran centre de la pintura mundial. I un dels centres de distracció d'aquests artistes bohemis era, justament, el Moulin de la Galette, que Renoir pintaria magistralment. Als mateixos espais que Renoir va prendre com a escenari de les seves pintures, hi passejaven Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Manuel Feliu de Lemus. L'exposició incorpora algunes obres dels pintors catalans, que dialoguen amb les del mestre francès. I també presenta algunes escultures de Renoir, que en els darrers anys de la seva vida va decidir dedicar-se a aquest art: va fer-ho amb la col·laboració de l'escultor català instal·lat a París Ricard Guinó i Boix, que signava com Richard Guino. L'exposició també incorpora quadres d'autors de diversos països que de certa manera que compartien la visió del món de Renoir o que van veure's influenciats per les seves creacions, des de l'impressionista Stanislas Lepine fins a Picasso, passant per Van Gogh.

Popular

Renoir és sens dubte, un artista d'èxit, molt popular. Aquest impressionista decora menjadors i sales d'estar de tot el món. No hi ha cap botiga de postals i làmines artístiques que no disposi d'una àmplia col·lecció de reproduccions del pintor francès; molts països tenen col·leccions de segells amb imatges dels quadres de Renoir  (fins i tot en tenen Estats tan allunyats de París com Burundi o Guinea Equatorial); s'han editat milers de calendaris amb les seves imatges parisines; per Ebay es poden trobar desenes de milers de reproduccions d'obres de Renoir... Molts crítics han criticat Renoir, especialment pels quadres de la seva darrera època: l'han considerat kitsch, afectat, estrident... L'han titllat fins i tot de mestre "del bon gust petit-burgès". Mentrestant, el públic continua omplint la Casa Garriga i Nogués i disfrutant de la pintura de Renoir.