L'Any Casas, que commemora els 150 anys del naixement del pintor modernista Ramon Casas, reservava el seu plat fort per al final. El Museu de Maricel de Sitges acollirà, a partir d'aquest dimecres, Ramon Casas. La modernitat anhelada, l'exposició que segons Vinyet Panyella, comissària de l'Any Casas, és l'acte central d'aquesta efemèride. Aquesta exposició ha estat possible mitjançant una aliança entre Museus de Sitges, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i La Caixa, i ha comptat amb el suport de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Sitges, així com de diversos particulars i institucions públiques que han deixat les seves peces per a l'exposició. La mostra, que ha estat comissariada per Ignasi Domènech i Francesc Quílez, compta amb 178 obres, entre peces de Ramon Casas i obres d'altres autors que dialoguen amb les seves. El preu de l'entrada combinada, a l'exposició i al Cau Ferrat, és de 10 €. Aquesta exposició, amb algunes variants, es presentarà el 2017 al CaixaForum Madrid i al CaixaForum Palma.

Més enllà de la panoràmica

La modernitat anhelada no pretén ser una exposició antològica en què es mostrin les obres emblemàtiques de l'autor, sinó que busca, més aviat, ser una exposició "de tesi", en què s'expliquin coses noves sobre l'obra de Casas. Ignasi Domènech afirma que "Casas, com tots els grans artistes, no està encara exhaurit", i ha afirmat que encara queden moltes coses per dir sobre ell. Una de les aportacions de l'exposició és un joc de miralls, en què s'analitza l'obra de Casas en base dels artistes que l'han influït (des dels cartellistes francesos fins a Sorolla, passant pels primers fotoperiodistes); però alhora s'analitza com l'obra de Casas acaba per influir sobre d'altres creadors, com el mateix Picasso o l'uruguaià Torres García. Un procés molt interessant; l'únic problema és que no sempre les analogies i influències estan prou ben indicades perquè siguin fàcilment comprensibles per al públic no entés.

Ramon Casas. La modernitat anhelada. En primer pla, dos retrats de Júlia, l'amant de Casas. Fotografia: ACN.

Modern, però no tant

Francesc Quílez afirma que el títol de l'exposició procedeix de la modernitat "inacabada" de Casas. Quílez opina que Casas (1866-1932), que va assumir els corrents més avançats de la pintura del moment quan és jove, va tenir el seu període més renovador quan exposava als Quatre Gats. Casas sovint és presentat com un símbol de la modernitat, però Quílez no està completament d'acord amb això. És cert que Casas va innovar molt, sobretot a partir d'allò que va aprendre a França, i també és cert que va oferir una visió diferent del món: era un amant de la velocitat i de les màquines, rebé influències de la fotografia, dibuixava unes dones modernes, lectores, fumadores... En l'exposició es presenta, per exemple, un retrat de Casas i Rusiñol signat per ambdós, un fet molt modern, que qüestiona fins i tot l'autoria de l'artista. Però el comissari de l'exposició adverteix que aquesta modernitat "no culmina" perquè a partir de 1910 Casas "es va convertir en més estereotipat, més convencional, més conformista...". Quílez ho atribueix a què el públic català era poc receptiu a les obres molt innovadores.

Cinc àmbits

L'exposició s'articula en cinc àmbits. El primer, "La construcció d'una identitat artística", explora els fonaments de l'obra artística de Casas, i es fixa especialment en el seu temps de formació a París. A partir d'aquí exposa alguns dels seus quadres primerencs al costat d'obres dels artistes que van influir-lo (aquí trobarem des dels retrats de personatges barcelonins que es conserven al MNAC fins a un Tolouse-Lautrec d'un estil que va influir a Casas). El segon àmbit, "La poètica de la multitud", gira entorn a les pintures de crònica social de Casas (potser les menys estudiades). I analitza com, en la visió molt moderna de Casas, l'individu acaba fonent-se en la massa: aquí se'ns mostren quadres tan destacats com "Sortida de la Processó de Corpus de l'Església de Santa Maria" o un esbós del famós "Garrot vil"); aquests quadres dialoguen amb fotografies de grans fotògrafs catalans de l'època com Frederic Ballell.

Un modern més aviat tradicional

El tercer àmbit de l'exposició explora l'obsessió de Casas per aspectes molt tradicionals de la cultura espanyola, que sobten en un individu tan modern. El pintor estava fascinat per les majas (fins i tot va retratar en diverses ocasions a la seva amant, Júlia Peraire, vestida de chula). També tenia molta afició per al circ i, com tanta gent de la seva època, anava ben sovint als braus. En aquest apartat hi ha quadres com "Plaça de braus", però també l'emblemàtic cartell de Casas per a l'Anís del Mono o retrats de majas com "El mocador blau".

La fascinació per la bohèmia

En el quart àmbit s'explora la relació entre Casas i altres artistes de la seva generació amb la bohèmia, i sobretot amb la bohèmia parisenca. Casas era de família benestant, i mai va patir les privacions que van patir d'altres artistes, però malgrat tot, durant la seva estada a París, va entrar en contacte amb un món on els artistes catalans, sovint sense ni cinc, entraven en contacte amb prostitutes, ballarines, jugadors i delinqüents. D'aquest període es presenta, per exemple, una obra emblemàtica de Casas, el "Ball al Moulin de la Galette", que dialoga amb obres d'altres artistes catalans que també van passar per París, com Rusiñol; a més a més, aquí se'ns recorda l'afició de Casas i el seu grup per les aficions populars (el circ, les titelles, les disfresses...).

Dones, dones, dones

El darrer àmbit de l'exposició és el reservat a la dona, un tema recurrent en l'obra de Casas. Aquí se'ns mostra l'ambivalència de la modernitat de Casas. Mentre en alguns casos ens retrata una dona sofisticada, elegant i refinada des d'un punt de vista bastant conservador, en d'altres ens presenta un model de dona emancipada, activa, que llegeix, que fuma i que pren la iniciativa. I l'exposició es clou amb una mostra dels nus de Casas, on l'artista va deslliurar-se dels convencionalismes formals i va realitzar algunes de les seves obres més imaginatives.

El Casas més desconegut

Els comissaris de l'exposició han fet una obra de recerca en profunditat sobre l'obra de Casas, i han aconseguit que s'exposin quatre obres de l'artista modernista que mai no s'havien mostrat en públic: un quadre d'un pati interior parisenc, un joc de cartes dissenyat per Casas que mai no es va arribar a editar, uns cartells amb escenes de circ (que havien estat publicats a la revista Pèl i Ploma) i un quadre d'una plaça de braus. Ignasi Domènech, malgrat tot, assegura que probablement queden moltes obres de Casas que mai s'han arribat a exposar, perquè va ser un pintor molt prolífic.

Imprescindible

Els interessats pel modernisme tenen una cita ineludible amb Ramon Casas. La modernitat anhelada. L'exposició ens ofereix una visió diferent i diversa de l'obra de l'autor. Un repàs molt interessant d'elements clau de la seva obra amb una mirada intel·ligent i suggerent. I això en un marc incomparable, el Museu de Maricel, remodelat per l'artista Miquel Utrillo amb la col·laboració de reconeguts artistes i artesans (fins i tot té unes pintures de Sert a l'interior). Un edifici on es condensa tota l'atmosfera del modernisme en un mar impressionant a la vora del mar. Una ocasió magnífica, a més a més, perquè els visitants es retrobin amb Sitges, una vila que val la pena visitar de tant en tant.