La segona jornada del Primavera Sound ha deixat multitud de sorpreses, tal i com és habitual al festival, però la d’avui ha estat de les majúscules. Tot ha començat amb el rumor que la banda pop-rock Mogwai es trobava a Barcelona: el rum rum i les apostes que eren dins el recinte creixien. I finalment l’organització ho ha confirmat a mitja tarda: la banda escocesa actuaria al Primavera Sound per presentar el seu nou disc Every country's sun a les 20:00 a l’escenari Bacardí Live, el més llunyà de l’epicentre del festival i considerat secundari, on la programació és majoritàriament de música electrònica. Així, molta gent ha enfilat cap al pont per veure una actuació que no s’esperava fins l’inici de la seva gira mundial el mes de setembre, que inicialment no incloïa Barcelona però sí Madrid.
Els qui no han volgut canviar de plans o han enfilat massa tard cap al pont que portava fins l’actuació de Mogwai han pogut gaudir igualment d’un altre dels moments més esperats del festival: el primer dels dos concerts programats de The Magnetic Fields a l’auditori. El compositor neoyorkí Stephin Merritt començava així amb 50 Song Memoir, el recital autobiogràfic on dedica cada cançó a un any de la seva vida. Rodejat d’una escenografía que simulava una casa, Merritt ha mantingut una bona sintonia amb la seva audiència, presentant cada un dels temes que interpretava i amb conversa constant amb el públic. Dissabte a la tarda tindrà lloc al mateix auditori la segona part de la seva actuació.
I per fer boca abans de l’arribada de The XX hi havia programat un altre dels retorns del festival: Arab Strap. La banda de Aidan Moffat i Malcolm Middleton, referència del sadcore, es va separar l’any 2006 per continuar les seves carreres en solitari però es va tornar a reunir l’any passat per celebrar els vint anys de la seva fundació i recordar alguns dels seus treballs com Philophobia o The Last Romance. Moffat continua tenint la curiosa habilitat de ser capaç de beure en plena actuació més cervesa que no pas el públic, que ja és dir, i també continua transmetent una unió de melancolia i tristesa amb música indie i de ball que els va donar un estil únic. Un plaer tornar a escoltar peces com The Shy Retirer, Speed-Date o The First Big Weekend. Esperem que retornin amb un àlbum d’estudi que amb la seva barreja de tristesa i desolació alegri la vida.
I el moment més esperat de la jornada ens citava amb The XX. La banda londinenca formada per Jamie XX, Romy Madley Croft i Oliver Sim ha fet parada a Barcelona dins la seva gira per presentar-nos el seu nou disc See you, cinc anys després del seu últim treball Coexist (2012). En la seva segona actuació al festival, els britànics han fet una demostració de força dins el concert més multitudinari d’aquesta edició fins ara. Les noves peces del seu nou álbum com Say Something Loving o Dangereous intercalades amb clàssics com Crystalised, Islands o Angels s’han posat el públic a la butxaca, com era de preveure. Elegància i melancolia amb sintetitzadors. L’única pega, un so una mica fluix, conseqüència de l’enorme escenari on ha tingut lloc l’actuació. No ha acabat la feina tot el grup amb aquesta actuació. El cervell de la banda, Jamie XX, ha actuat en un escenari diferent un hora després de finalitzar la seva actuació amb The XX. Inicialment no prevista, es va programar quan es va conéixer la caiguda del cartell de l’estrella americana del hip hop Frank Ocean, que va cancel·lar fa uns dies la seva actuació per problemes de producció.
I la nit encara era viva per veure una altra llegenda de la música com són els belgues Front 242, primers exponents de l’anomenada EBM (Electronic Body Music) i que representa les bases de la música electrónica industrial. Capitanejats per Jean-Luc De Meyer, van reunir molts incondicionals de la seva carrera per rememorar clàssics com Headhunter, Welcome to Paradise o Moldavia.
I amb moltes altres sorpreses a destacar, com el concert també sorpresa de The Wedding Present (presents durant la setmana a les actuacions del Primavera a la Ciutat), l’actuació surrealista del canadenc Mac Demarco amb el seu bateria que devia estar molt acalorat perquè anava despullat i l’oportunitat de ballar fins el final amb Talaboman, projecte del barceloní John Talabot i el suec Axel Boman va finalitzar aquesta segona jornada del festival. Ja amb tot a punt per encarar la tercera jornada amb dues autentiques llegendes: el compositor britànic Van Morrison i els canadencs Arcade Fire, gegants del rock del segle XXI.