S'esperava que La La Land, de Damien Chazelle, batés tots els rècords en els Oscar d'aquesta nit, perquè partia amb 14 nominacions, igualant a les pel·lícules més nominades de la història als premis de l'Acadèmia. I ha estat la gran triomfadora de la nit, tot i que no ha batut rècords de premis i s'ha quedat amb sis estatuetes. La resta de guardons han estat molt repartits, tot i que Moonlight, la sorpresa d'aquesta edició, ha aconseguit el premi a la millor pel·lícula. El Teatre Dolby de Hollywood ha estat l'escenari de l'esperada gran gala mundial del cinema, que ha començat a les 2h30, hora catalana. Un dels moments estelars ha tingut lloc quan han introduït a l'escenari a un grup de turistes que en teoria no sabien on anaven, però si bé el gag ha tingut molta força televisiva, a les xarxes predominaven els que opinaven que es tractava d'un muntatge.

Chazelle EFE

 

La favorita

La La Land és un drama romàntic musical que explica la història d'amor entre un músic i una actriu en dificultats. El director, Damien Chazelle, va passar molt anys movent el projecte, perquè no trobava qui li donés suport. Però finalment va aconseguir fer-la amb Summit Entertainment i va obtenir d'immediat un gran èxit. Ara, els Oscars li han acabat de donar reconeixement. Dels catorze Oscar proposats, La La Land s'ha quedat amb sis estatuetes. Damien Chazelle s'ha endut el premi al millor director (essent un dels realitzadors més joves en haver aconseguit mai aquest premi); Emma Stone ha guanyat el premi a la millor actriu principal; Linus Sandgren ha obtingut el premi a la millor fotografia; Justin Hurwitz ha marxat amb l'estatueta de la millor banda sonora; el mateix Hurwitz, amb Benj Pasek i Justin Paul han guanyat l'Oscar a la millor cançó; i també han aconseguit l'estatueta al millor disseny de producció Sandy Reynolds-Wasco i David Wasco.

El triomf del cinema independent

Barry Jenkins EFE

Barry Jenkns.

La cinta independent Moonlight, de Barry Jenkins, havia estat una de les sorpreses el dia de les nominacions: sortia com una de les favorites, amb vuit. A la fi, només n'ha obtingut tres, però entre elles la principal: l'estatueta a la millor pel·lícula. També ha obtingut el premi al millor guió adaptat, per al text de Barry Jenkins sobre una història de Tarell Alvin McCraney; i el guardó al millor actor de repartiment, per a Mahershala Ali en el seu paper de narcotraficant i pare.

Les complicacions de la paternitat

Una altra de les cintes que ha sortit amb la cara alta del Dolby Theatre ha estat Manchester frente al mar, la pel·lícula de Kenneth Lonergan que explica els canvis que suposen per a un home haver d'haver-se de fer càrrec del seu nebot orfe. Partia com una de les grans candidates, amb sis nominacions, i ha obtingut dues de les principals estatuetes: Lonergan s'ha endut el premi al millor guió, i Casey Affleck, al millor actor.

Els extraterrestres punxen a Hollywood

La llegada (Arrival), de Denis Villeneuve, la pel·lícula sobre l'arribada dels alienígenes a la Terra, era la tercera entre les favorites, amb vuit nominacions.  Però contra tots els pronòstics, només ha aconseguit el premi als millors efectes sonors (per a Sylvain Bellemare); ni tan sols s'ha endut el de la millor barreja de so, que ha estat per a Hasta el último hombre, de Mel Gibson.

Retorn poc celebrat de Gibson

Hasta el último hombre (Hacksaw Ridge), de Mel Gibson, que portava anys allunyat del cinema, pretenia causar sensació aquesta nit, perquè partia amb sis nominacions, entre elles les de millor pel·lícula, millor director i millor actor. A la fi s'ha endut dos guardons menors: l'estatueta a la millor barreja de so (el premi ha estat per Kevin O'Connell, Andy Wright, Robert Mackenzie i Peter Grace), i també el guardó al millor muntatge (per a John Gilbert).

La pèrdua del nen indi

Viola Davis EFE

Lion, de Garth Davis, també era una pel·lícula que esperava jugar un gran paper aquesta nit. La història d'un nen indi que es perd per Calcuta havia estat nominada a millor pel·lícula i a cinc estatuetes més. Al final no ha obtingut cap premi. Ni un. Fences, de Denzel Washington, sortia amb quatre nominacions, algunes d'elles de les més importants (millor pel·lícula i millor actor). Però aquesta coproducció entre Estats Units i Canadà, sobre la vida d'un jugador de beisbol jubilat, no ha aconseguit un gran impacte. A la fi només Viola Davis s'ha endut el premi a la millor actriu secundària.

Un Oscar per al director antiTrump

La pel·lícula iraní El viajante, de Ashgar Farhadi, la història de dos actors de teatre amateur a l'Iran actual, ha aconseguit l'Oscar a la millor pel·lícula de llengua no anglesa, passant pel davant de l'australiana Tanna, de la sueca Un hombre llamado Ove, de la danesa Bajo la arena (Land of Mine) i de la alemanya Toni Erdmann. Farhadi que no ha assistit als Oscar per protestar per les mesures migratòries de Trump, que afecten especialment als seus compatriotes, ha enviat un missatge en què deixava clara la seva protesta envers la xenofòbia: "Lamento no estar amb vosaltres avui. La meva absència és per respecte a la gent del meu país i de les altres sis nacions que han estat ofeses per la llei inhumana que prohibeix l'entrada d'immigrants als Estats Units". Alhora, Farhadi ha reivindicat el cinema com a eina per al diàleg cultural: "Els directors poden aprofitar les seves càmeres per capturar les qualitats humanes compartides i trencar els estereotips de diverses nacionalitats i religions".

La fi d'un somni català

La cinta catalana Timecode, que aspirava a l'Oscar al millor curtmetratge, s'ha quedat sense estatueta. A la fi, aquest premi ha estat per a l'hongaresa Sing, de Kristof Deák i Anna Udvardy, la història d'una nena que entra a un conflictiu cor infantil en canviar d'escola. Juanjo Jiménez Peña, tornarà, doncs, a Catalunya sense Oscar. El premi de l'Acadèmia se li ha resistit, després de guanyar nombrosos guardons a Canes, als Goya i a d'altres festivals.

O.J. Simpson, botxí o víctima?

Ezra Edelman EFE

Ezra Edelman i Katherine Johnson amb els seus Oscar.

O.J.: Made in America, d'Ezra Edelman, la sèrie sobre la polèmica mort violenta de la dona d'OJ Simpson, s'ha endut l'Oscar al millor documental. Es tracta d'un premi absolutament atípic, perquè O.J. no és pròpiament una pel·lícula, sinó una sèrie, ja que no està pensada per a projectar-se en una sessió (de fet, en total fa gairebé vuit hores i és la cinta més llarga que mai ha guanyat un Oscar). Aquesta pel·lícula ha rebut les crítiques de algunes dones que consideren que la pel·lícula, centrada en la discriminació racial en la justícia, no posa prou èmfasi en el problema de la violència domèstica. L'estatueta per al millor curt documental ha estat per a The White Helmets (d'Orlando von Einsiedel i Joanna Natasegara), un film sobre els voluntaris dels cascos blancs que a la ciutat d'Alep es deixen la pell per salvar a les víctimes dels bombardeigs.

Disney s'imposa

El premi a la millor pel·lícula d'animació ha estat per Zootrópolis, la pel·lícula de Disney dirigida per Byron Howard, Rich Moore i Clark Spencer. Així doncs, la franco-suïssa La vida d'en Carbassó, que en els darrers mesos havia assolit molts guardons, no ha aconseguit el premi de l'Acadèmia. L'Oscar per al millor curt animat ha estat per a Piper, una realització de Pixar duta a terme per Alan Barillaro i Marc Sondheimer; un film de només sis minuts sobre la vida d'un ocellet que viu prop del mar.

Premis dispersos

Escuadrón suicida, la pel·lícula d'antiherois dirigida per David Ayer, s'ha endut l'Oscar a la millor perruqueria i maquillatge (per a Alessandro Bertolazzi, Giorgio Gregorini i Christopher Nelson). Animales fantásticos y dónde encontrarlos, l'obra de David Yates inspirada en el llibre homònim de K.J. Rowling, ha guanyat el premi al millor vestuari (per a Collen Atwood). El libro de la selva, de Jon Favreau, la nova versió cinematogràfica del llibre clàssic de Rudyard Kipling, s'ha endut l'estatueta als millors efectes visuals (per a Robert Legato, Adam Valdez, Andrew R. Jones i Dan Lemmon).

Contra Trump

Jimmy Kimmel oscar efe

Jimmy Kimmel a la cerimònia dels Oscar. Foto: EFE.

Com era d'esperar, no han faltat les crítiques del món del cinema al president estadounidenc Donald Trump. En primer lloc, els directors nominats a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera han rebutjat estar a Los Angeles per donar suport a Ashgar Farhadi, el director iranià, nomina als Oscar, que en les darreres setmanes s'ha convertit en el portaveu de les protestes contra el vet migratori de Trump. Tot i que Farhadi hagués pogut viatjar a Hollywood perquè els tribunals han suspés transitòriament el decret de Trump, Farhadi es va negar a viatjar com a protesta per aquesta proposta legal, i ha estat secundat per Maren Ade, Martin Butler, Bentley Dean, Hannes Holm i Martin Zandvliet.

A més a més d'aquesta protesta dels directors, el presentador de la gala, Jimmy Kimmel s'ha burlat del president en algun dels seus acudits,  ifins i tot ha enviat un missatge a Trump, a través de Twitter, que ha estat reenviat en deu minuts per més de 150.000 usuaris. I l'actor mexicà Gael García Bernal, en la seva intervenció per recollir l'Oscar, va criticar el projecte de construir un mur que separi Mèxic dels Estats Units. 

Catifa vermella

emma Stone EFE

Emma Stone. Foto: EFE.

Com és habitual, una part important de l'expectació de la nit venia marcada per veure què portaven les estrelles. I una de les que ha causat sensació ha estat Emma Stone, Oscar a la millor actriu per La, La, Land, amb un vestit daurat amb tirants de Givenchy. La seva rival Isabelle Huppert, nominada per Elle ha assistit a l'acte amb un vestit platejat de màniga llarga d'Armani recobert de pedreria. Ruth Negga, que competia amb elles amb Loving, s'ha inclinat per un fastuós vestit vermell de Valentino amb cua, també amb màniga llarga, A l'extrem contrari, les més criticades de la nit pels seus models han estat Kirsten Dunst, Scarlett Johansson, Janelle Monae, Dakota Johnson y Halle Berry. Entre els homes, han destacat per la seva elegància Viggo Mortensen, amb un esmòquing blau de Dior, i Lucas Hedges i Gael García Bernal, amb el clàssic esmòquing. Qui més ha interés ha despertat, malgrat tot, és el nen Sunny Pawar, el protagonista de Lion, que ha aparegut a la catifa vermella amb unes sabatilles esportives de molts colors.