El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha donat a conèixer avui els Premis Nacionals de Cultura, que es lliuraran en un acte públic a Rubí, el 14 de juny, en un acte que transmetrà en directe TV3. Entre els deu guardonats hi ha creadors de diferents àmbits: el cantautor Raimon, el cineasta Albert Serra, l’actriu Emma Vilarasau, l’editor Josep Cots, la fotògrafa Maria Espeus, la Fundació Apel·les Fenosa, el compositor Hèctor Parra, l’especialista en còmics Carles Santamaria i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Carles Duarte, president del CoNCA, ha volgut destacar que els guardonats constitueixen “referents de dignitat i de coherència” i de “capacitat de transformar el present des de l’art i la cultura”. I ha reconegut que el sector cultura ha patit durament la crisi i que no ha tingut prou suport institucional. Ha reclamat que se li ampliï el suport financer, per tal de protegir als professionals que es dediquen a la creació.
La cultura com a decorat
Els premis s’han donat a conèixer en un acte públic que ha tingut lloc al restaurant Principal. Per ironies de la vida, la trobada amb la premsa s’ha realitzat en un menjador decorat amb nombrosos llibres. Una col·lecció acuradament triada, però no amb criteris literaris ni culturals, sinó simplement estètics: el més important en aquest cas era el color i la qualitat dels materials del llom. D’aquesta forma, a la sala on es concedien els premis hi havia des de la col·lecció divulgativa El mundo de los animales de Planeta, fins al clàssic Diccionario de la Administración española d’Alcubilla, passant per l’Enciclopedia General del Mar o la Biblioteca Cinegética Española... Tots aquests bells volums, òbviament, es mostren ben tancats amb clau, no fos cas que algú se li acudís de llegir-los.
De la cançó al cinema
Isola Passola, membre del CoNCA, ha definit Raimon com a “símbol de la cultura en els anys més negres”, i ha destacat el paper que sempre ha tingut en la lluita per la cultura. Raimon ha respost, amb modèstia, que tan sols “he fet el que pensava que havia de fer”. La mateixa Passola ha glossat la figura d’Albert Serra i ha destacat que és un director de cinema que ha desafiat les modes i ha apostat per l’originalitat creativa, fins i tot anant en contra de les directrius del cinema comercial. Serra s’ha mostrat emocionat pel premi i ha recordat que el cinema és “un art difícil i car” en què “és molt difícil mantenir-se fidel a la vocació artística”. Malgrat tot ha celebrat que “miraculosament” li ha estat viable de fer les seves pel·lícules...
L'actriu i l'editor
El jurat ha reconegut Emma Vilarasau, com a artista amb una àmplia experiència en molts camps: teatre, televisió, cinema... L'actriu ha volgut agrair el premi, i l'ha dedicat a la generació d’artistes que la va precedir i que va haver de patir molt, però que va sobreviure, i ha citat especialment a Anna Lizaran. També ha volgut recordar als joves professionals joves, de qui n'ha destacat la qualitat, i que no estan reconeguts com mereixen. Vilarasau ha comentat que el teatre ha quedat molt marcat per la crisi i ha insistit en què cal mesures perquè la situació millori. Josep Cots, d'Edicions del 1984, ha estat premiat per la seva aposta decidida per nous valors de la literatura catalana, per la traducció d’obres claus de la literatura universal al català, i per l'esforç realitzat per incorporar els nens i els joves al món de la literatura catalana. Cots s'ha mostrat molt satisfet pel guardó, ja que ha assegurat que és el primer premi que li han donat a la seva vida i probablement el darrer. Cots ha volgut interpretar aquest premi com un homenatge a les editorials independents, que “sempre estan a la frontera de la supervivència”. I ha recordat una frase de Víctor Hugo, que el 1848 afirmava que la crisi es combat, no reduint el pressupost, sinó duplicant-lo...
Premis a l'antropologia i al còmic
Joan Francesc Mira, l'antropòleg valencià i actual president d'Acció Cultural del País Valencià, ha estat premiat per la seva “trajectòria polièdrica”: ha combinat l’obra creativa, la narrativa i l’assaig, i la divulgació dels clàssics amb l'activisme en la defensa de la cultura i de la llengua catalana. El jurat ha valorat la seva tasca com imprescindible, i l'ha definit com “un home sense el qual difícilment podríem interpretar la cultura catalana avui”. Mira ha confessat que hauria preferit néixer en un país, normal, on els professionals es dediquen a una sola feina, en lloc de tenir que combatre en molts fronts diferents i deixar moltes feines a mitges. El CoNCA també ha volgut reconèixer el món del còmic, tan sovint marginat al món de la Cultura en premiar a Carles Santamaria, director del Saló del Còmic i del Manga durant molts anys, però també creador de guions... S'ha volgut destacar que, durant dècades, Carles Santamaria ha perseverat en donar visibilitat al còmic al nostre país i ha aconseguit que avui en dia sigui una expressió cultural reconeguda, que arriba a un ampli espectre de públic. El CoNCA ha reconegut que molta gent ha arribat a la literatura i a les arts visuals a través del còmic. Santamaria s’ha mostrat satisfet de què el còmic hagi deixat de ser un llenguatge “per a nens i per a gent de poques llums”. I ha afegit que aquest reconeixement no s'ha acabat i que “el millor està per venir”, tot recordant que el còmic està en molt bon moment a Barcelona, ciutat que ha definit com a capital internacional del còmic.
El compositor i la fotògrafa
El CoNCA també ha volgut premiar a un músic que té un gran renom internacional en el camp de la música contemporània, però que no ha tingut gaire reconeixement a Catalunya: Hèctor Parra. Parra va marxar de Catalunya fa 15 anys i ha pogut desenvolupar la seva carrera a França i a Alemanya. Ara, que ha retornat al país, ha comparat la seva experiència a l'exterior amb la seva estada a Catalunya, i ha afirmat que a Catalunya li falta molt per a situar-se com a país a l’avantguarda de la creació. Ha assegurat que, abans que res, cal creure en el potencial cultural del país. També s'ha volgut premiar a Maria Espeus, una fotògrafa d’origen suec que fa anys que és instal·lada a Barcelona i que “ha portat la seva mirada de fotògrafa per les diferents arts”. Maria Espeus ha volgut agrair el fet d’haver estat premiada junt a Raimon, el “culpable” de que ella acabés a Barcelona, perquè va ser la seva música la que la va portar a Catalunya.
Les institucions que defensen el llegat
El CoNCA també ha volgut recompensar a dues institucions que s’encarreguen de preservar el llegat cultural català. En primer lloc, ha premiat una institució vendrellenca, la Fundació Apel·les Fenosa, dedicada a honorar l’obra de l’escultor (1899-1988). S’ha volgut agrair així la tasca de la Fundació, que preserva algunes escultures originals procedents de l’estudi de l’artista, i promou els estudis sobre l’obra de l’artista del Vendrell. Un home que va gaudir de la protecció de grans genis com Picasso, Paul Élouard, Tristan Tzara... També s’ha volgut reconèixer la tasca del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, que enguany compleix 50 anys. Aquesta institució, que es dedica a promoure la música entre els infants vol celebrar el seu aniversari amb la celebració d'una gran trobada de 2.500 cantants de tots dels Països Catalans al 28 de maig.