Alcaldessa, la pel·lícula de Pau Faus que constitueix una exaltació d’Ada Colau i de la seva tasca com a alcaldessa de Barcelona, s’ha endut el premi Gaudí al Millor Documental. El documental ha estat rodat gràcies a la sintonia de Faus amb l’equip de govern del consistori i amb la mateixa alcaldessa, que li han facilitat un accés privilegiat a la seva vida professional i privada. El director, que havia col·laborat estretament amb la PAH, ha acompanyat Ada Colau durant un any per tal de poder realitzar aquesta pel·lícula, que ha definit com un retrat “èpic i íntim” de l’antiga dirigent de la PAH. Faus, en el seu parlament d'acceptació del premi, ha demanat que aquesta pel·lícula es vegi a TV3 i ha agraït a Ada Colau, present a la sala, la seva col·laboració en la realització de la pel·lícula. El director ha dedicat el premi a la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca.

Reclamació del cinema rodat en català

La gala, celebrada a l'Auditori del Fòrum, ha estat dirigida per Lluís Dunés i conduïda per Bruno Oro, i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Ha comptat amb actuacions musicals de Sopa de Cabra, d'Àngels Gonyalons i de Marina Rossell. Durant l'acte s'han projectat diversos vídeos humorístics elaborats per a l'ocasió. La cerimònia ha estat marcada pel  to reivindicatiu. L'Acadèmia del Cinema Català ha volgut deixar ben clar que no està d'acord amb les polítiques culturals i, sobretot, amb els pressupostos destinats a la cultura i al cinema al nostre país. Josep Maria Pou, en to catastrofista, ha vaticinat que si les coses continuen així, en el futur no hi haurà ni premis, ni papers, ni pel·lícules, ni res... Ha assegurat que "al nostre país hi ha talent, però no hi ha feina" i ha fet una crida a no perdre's en l'autocomplaença. La gala també ha dedicat un ampli espai a l'autocrítica sobre la situació del cinema català, sempre en clau d'humor. La productora Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, ha recordat que "un país no existeix si no té un cinema potent". Passola s'ha queixat que les pel·lícules nominades en català són films amb molt poc pressupost; ha afirmat que "la normalització no ha arribat al cinema perquè no podem anar a veure cinema rodat en català". Ha assegurat que el públic del cinema en català el 2016 ha caigut i ha reclamat al president de la Generalitat, directament, més diners per a la televisió catalana, perquè pugui servir de motor de la indústria cinematogràfica catalana.

Un monstre em ve a veure

La gran triomfadora de la nit ha estat la pel·lícula de Juan Antonio Bayona. Partia com a favorita al Gaudí a la pel·lícula en llengua no catalana, i també estava nominada a onze premis, entre ells el de millor guió. Es tracta d’un drama fantàstic, gravat en anglès, que explica la història d’en Conor, un nen de dotze anys que sempre té malsons, i que una nit rep la visita d’un vell teix transformat en monstre, que ve a veure’l per ajudar-lo. És, potser, la pel·lícula que ha rebut els elogis més unànimes de la crítica. A la fi s’ha endut vuit estatuetes: el Gaudí a la millor pel·lícula en llengua no catalana, al millor director, al millor so (a Oriol Tarragó, Peter Glossop i Marc Orts), a la millor direcció artística (a Eugenio Caballero), als millors efectes visuals (a Félix Bergés, Pau Costa, David Martí i Montse Ribé), a la millor fotografia (a Óscar Faura), al millor muntatge (a Jaume Martí i Bernat Vilaplana) i a la millor direcció de producció (a Sandra Hermida).

La propera pell

El thriller de Isaki Lacuesta i Isa Campo partia com a gran favorita, amb 14 nominacions, entre elles les de millor pel·lícula en llengua catalana, millor direcció, millor actor, millor actriu i millor guió. Es tracta de la història d’un adolescent desaparegut, que torna a casa seva després de vuit anys en què se l’ha donat per mort i que en aparèixer remou tots els fonaments del seu entorn. Finalment, s'ha quedat molt lluny de les expectatives: ha guanyat el premi al millor guió (a Isaki Lacuesta, Isa Campo i Fran Araujo) i el Gaudí a la millor actriu (a Emma Suárez).

La mort de Louis XIV

La pel·lícula d’Albert Serra, tenia set nominacions, entre elles les de millor pel·lícula en llengua no catalana i la de millor direcció. Serra, considerat un director de culte, ha retratat en aquesta pel·lícula el procés de defunció del Rei-Sol. Es tracta de la pel·lícula més comercial de l’autor, en la qual fins i tot ha recorregut, contra el seu costum, a actors professionals. Però sens dubte era una pel·lícula considerada difícil i de bon principi no figurava entre les favorites, com s'ha demostrat finalment. Malgrat tot, ha obtingut el Gaudí al millor vestuari (a la Nina Avramovic) i al millor maquillatge i perruqueria (a Marion Vissac i Antoine Mancini).

100 metros 

El film de Marcel Barrena era una altra de les pel·lícules que partia amb molta força en aquests premis, però al final ha punxat i no ha respost a les expectatives. Havia rebut onze nominacions, entre elles la de millor pel·lícula en llengua no catalana i millor guió. Aquesta història de superació estava basada en el cas real de Ramon Arroyo, un malalt d’esclerosi múltiple que va decidir participar en la prova esportiva més dura del planeta. Finalment s’ha endut al premi al millor actor, que ha guanyat Karra Elejalde (que competia amb els seus companys de repartiment David Verdaguer i Bruno Bergonzini) i el Gaudí a la millor actriu secundària, que ha guanyat Alejandra Jiménez.

Timecode, del Fòrum a Hollywood

Tot i que hi havia quatre cintes nominades, el Gaudí al Millor Curtmetratge es disputava, bàsicament, entre Timecode, de Juanjo Giménez Peña, i Graffiti, de Lluís Quílez. Les dues havien estat finalistes per a l'Oscar al millor curtmetratge, però finalment només va ser nominada la pel·lícula de Giménez Peña. El Gaudí ha anat a parar a Timecode, la pel·lícula d'amor entre dos vigilants de pàrquing que mantenen la seva relació a través de les càmeres de vigilància. Juanjo Giménez s'ha mostrat molt feliç i ha declarat que intentaria portar l'Oscar de tornada de Hollywood.

Homenatge a Pou

Josep Maria Pou ha rebut el Gaudí d'honor - Miquel Porter, en homenatge a tota la seva carrera, un premi que li va ser concedit per unanimitat. Pou és més conegut per la seva vinculació amb el món del teatre, però ha fet cinema amb directors com Alejandro Amenábar, José Luis Garci, Marta Balletbò-Coll, Carlos Saura, Ventura Pons, Josep Maria Forn, Fernando Colomo, Francesc Betriu, Pilar Miró, Montxo Armendáriz, Francesc Bellmunt, Pere Portabella, José María Forqué o Francesc Rovira-Beleta. També ha realitzat nombroses col·laboracions en televisió, com a Arnau i a Temps de silenci. El seu parlament, altament reivindicatiu, ha estat un dels moments forts de la gala.

Gaudí repartits

El premi a la millor pel·lícula europea ha estat per a Elle, la pel·lícula de Paul Verhoeven. Es tracta d'un thriller, coproducció entre França, Bèlgica i Alemanya, que relata una història de venjança. Ebre, bressol de la batalla, de Roman Parrado, ha guanyat el Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió. Es tracta d'una pel·lícula sobre la batalla de l'Ebre que vol ser un homenatge a la lleva del biberó i al patiment de la població a la guerra civil. Cerca de tu casa, d'Eduard Cortés, una història sobre els desnonaments, ha obtingut el Gaudí a la millor música original (a Sílvia Pérez Cruz). Ozzy, dirigida per Alberto Rodríguez i Nacho La Casa, s’ha endut el Gaudí a la millor pel·lícula d’animació, perquè era l’única pel·lícula nominada a aquesta categoria. Es tracta d’un film sobre la vida d’un simpàtic gos en un balneari caní que en realitat no és altra cosa que una presó per a gossos. I Eduard Fernández ha guanyat el Gaudí al millor actor pel seu paper de superespia Paesa a la pel·lícula El hombre de las mil caras, que retrata la vida de l'home que va capturar Roldán i va estafar milions al govern.