Avui s'ha anunciat el premi Joan Miró, que en aquesta sisena edició ha recaigut, per unanimitat, en Kader Attia, un artista franco-algerià que es caracteritza per les seves obres de reflexió sobre les conseqüències del colonialisme. Attia és un creador que té un vincle especial amb Barcelona, ciutat on va viure durant dos anys i on va estudiar a l'Escola Massana (tot i que, viatger impenitent, també ha passat per Brazzaville, per Veneçuela, pel Malí, per Berlín, per França i per Alger). Aquest premi, convocat conjuntament per l'Obra Social "la Caixa" i la Fundació Joan Miró es convoca cada dos anys i ha estat guanyat per artistes com Olafur Eliasson, Pipilotti Ris o Mona Hatoum. La dotació del premi és de 70.000 euros, oferts per l'Obra Social "la Caixa"; a més a més, l'any proper la Fundació Joan Miró produirá una exposició monogràfica sobre l'autor guardonat.

Kader Attia 4b

Kader Attia. Measure and Control, 2013 (detall). Exposició "Reparatur. 5 Akte", al KW Institute for Contemporary Art, Berlin, 2013. Gentilesa de l'artista i de la Galleria Continua. Foto: Simon Vogel.

L'artista que mira al Sud

El jurat del Premi ha valorat especialment, en Attia, "l'enfocament audaç i sincrètic de l'impacte i els efectes persistents del colonialisme", així com l'ús "de la noció de reparació com base de la seva producció artística". I ha vinculat el seu posicionament i les seves reflexions sobre les cultures humanes i les seves connexions amb les del propi Joan Miró. Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró ha destacat que aquest premi no es va pensar per grans artistes reconeguts arreu, ni per a descobriments novells, sinó per artistes "a mitja trajectòria", per tal de donar-los un impuls i ajudar-los a reforçar una línia ja consolidada, però que mereixen anar més lluny. Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa", ha resaltat el valor d'aquest artista per les seves reflexions sobre el món contemporani.

Kader Attia 9

Sense títol, 2017. Escultura. Màscara antiga dogon de fusta, rosaris musulmans i peces metàl·liques. Gentilesa de l'artista i de Lehman Maupin. Foto: Max Yawney.

Art per obrir diàlegs

Kader Attia s'ha referit a la figura d'Édouard Glissant per definir el món actual com una barreja de cultures. Ha recordat que l'art té una important vessant política, i que ell l'ha volgut usar perquè la gent obri els ulls davant els drames d'aquest món, ja que l'art uneix a dretes i esquerres, i funciona com a pretext per obrir diàlegs imprescindibles, fins i tot amb gent amb la que no estàs d'acord... La seva reflexió artística gira, sobretot, en torn al concepte de reparació. Attia ha destacat que a la cultura occidental s'espera que la reparació esborri les ferides, mentre que a les cultures tradicionals, europees, àrabs o africanes, la ferida de la reparació es destaca. I ha reivindicat la necessitat de no ocultar els rastres d'un passat dolorós.

attia khader gustau nerin

Ferides del passat

Kader Attia ha dedicat moltes de les seves obres a l'anàlisi de les brutalitats del passat: l'esclavatge, el colonialisme, el nazisme, l'estalinisme... Attia, a més de fer escultures i instal·lacions sobre aquests fenòmens, també ha dirigit un documental d'una hora sobre el tema de les ferides del passat.  Se sent especialment escandalitzat pel colonialisme, perquè encara hi ha molta gent que el justifica i l'elogia. Attia ha criticat l'esquerra europea, que després de 1968, quan va arribar al poder, va renunciar a la batalla de la il·lusió (tot deixant les emocions a mans d'individus com Berlusconni, com Georges Bush o com Bin Laden). Davant aquest bloqueig de l'esquerra, Attia ha reivindicat el paper dels artistes, que a través de la plàstica, poden provocar emocions i reflexions. Kader Attia, a petició dels periodistes, s'ha pronunciat sobre Catalunya. Ha estat esquiu i s'ha limitat a argumentar que el diàleg és bàsic i ha apuntat que l'art té la força metafísica, gairebé psicoanalista, per crear acords i que seria beneficiós usar-lo.

Kader Attia 3c

Kader Attia. The Repair from Occident to extra-Occidental Cultures, 2012. Instal·lació a la dOCUMENTA 13, a Fridericianum, Kassel, 2012. Comissionada i produïda per dOCUMENTA (13) amb el suport i la gentilesa de l'artista, Galleria Continua, Galerie Nagel Draxler i Galerie Krinzinger; i amb el suport de la Fondation nationale des arts graphiques et plastiques, France. Foto: Roman März.

Trajectòria

Kader Attia (Dugny, França, 1970) es va criar entre França i Alger, i més endavant ha viatjat molt pel món, per països de tradicions i cultures molt diferents. Per això la seva obra està marcada per l'empremta de l'interculturalitat. Ha mostrat els seus treballs a algunes de les institucions artístiques més prestigioses del Planeta, des del Centre Pompidou de París fins el MoMA de Nova York, passant per la Tate Modern de Londres... En els seus inicis va recòrrer, sobretot, a la pràctica escultòrica, però ha desenvolupat una producció artística multidisciplinària, amb l'ús d'un alt nombre de tècniques i materials (fins i tot alguns de tan poc convencionals com bosses de plàstic). Attia sempre ha mostrat un gran interés per diferents disciplines, de la filosofia a la història, passant per la psicoanàlisi i la física.

 

Foto de portada: Kader Attia amb Elisa Durán i Rosa Maria Malet. Foto: Obra Social "la Caixa".