La Universitat de Barcelona (UB) ha anunciat que actuaria amb la màxima duresa contra Fernández Suárez Bilbao, rector de la Universidad Juan Carlos I de Madrid, pel plagi comés en una obra coeditada entre la UB i el Ministeri de Justícia i Interior el 1995: El status del Poder judicial en el constitucionalismo español (1808-1936), de Miguel Ángel Aparicio. Aquest només és un dels molts plagis dels que està acusat Fernando Suárez, qui es nega a dimitir malgrat la pressió a la que està sotmès per diferents organismes acadèmics: s'ha limitat a anunciar que avançaria les eleccions i que crearia una comissió per estudiar el plagi. Ni tan sols ha descartat presentar-se a les eleccions al rectorat. Això sí, Suárez ha estat expulsat de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i la Universitat de Califòrnia ja ha anunciat que retiraria un article plagiat de Suárez de la revista on-line on havia estat publicat.

La UB, afectada

La UB considera que ha estat afectada pel plagi del rector madrileny, perquè un dels textos plagiats es va publicar a les edicions de la UB i va perjudicar el seu prestigi. En un comunicat, la UB ha denunciat el plagi com una "autèntica xacra" de la comunitat acadèmica, i ha volgut reafirmar que es tracta d'una "conducta deplorable", "al marge de les responsabilitats civils i penals" perquè "desnaturalitza" la universitat. El rectorat barceloní ha comprovat, en un primer anàlisi, que hi ha una apropiació de desenes de pàgines i ha encarregat a les publicacions de l'UB que analitzin la gravetat del plagi.  Així mateix, ha encarregat a Jaume Alonso Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un informe sobre la viabilitat jurídica d’anar als tribunals en defensa dels drets editorials de la Universitat de Barcelona. A més a més, el rector Joan Elias ha assegurat que donarà suport a Miguel Ángel Aparicio, el professor de la UB afectat pel plagi, per si vol exercir actuacions legals contra Suárez.

El plagi sistemàtic

El cas de Fernando Suárez va ser destapat principalment per El Diario, que ha documentat fins a 9 plagis del rector, entre ells el d'Aparicio, que afectaria a un 68 % del text publicat. Però Suárez també hauria comès plagis d'altres professors i d'alumnes de doctorat. Cinc dels afectats pels plagis (Miguel Ángel Aparicio, Carlos Barros Guimerans, Ignacio Fernández Sarasola, Emilio La Parra López y Luis Barbastro) han demanat col·lectivament que es destitueixi al rector i que intervingui la Direcció General d'Universitats en el tema. Es sospita que en alguns casos les víctimes dels plagis no van denunciar-los perquè eren recompensades amb un tracte de favor a la Universitat Juan Carlos I (viatges, seminaris...). Suárez va passar les proves de catedràtic, el 2007, amb una memòria que també contenia nombrosos plagis. Si aquesta memòria no hagués estat validada, Suárez no podria ser a hores d'ara rector, perquè per a ser-ho cal ser catedràtic.

Un conservador amb vincles amb ultraconservadors

Fernando Suárez és fill de l'historiador franquista Luis Suárez Fernández, ex director general d'Universitats als anys setanta, president de la Hermandad del Valle de los Caídos, historiador de referència de la Fundación Francisco Franco i autor d'una polèmica entrada sobre Franco al Diccionario biográfico español. Fernando Suárez, nascut el 1964 i molt ben relacionat amb polítics del PP, va ser nomenat catedràtic d'Història del Dret a la Universitat Juan Carlos I el 2008, i el 2013 va accedir al rectorat d'aquesta universitat. Suárez ja va ser acusat d'amenaçar a diversos professors que recolzaven una candidatura oposada a la seva en les eleccions que el van portar al rectorat, tot i que el cas va ser sobresegut. I alguns professors qüestionen com es van valorar els mèrits de Suárez en la seva progressió acadèmica: sospiten que podria haver estat promogut per quadres del PP, sense haver tingut realment els mèrits exigits.

La universitat del PP

 El PP madrileny ha intentat no involucrar-se en aquesta crisi tot fent declaracions a favor de l'autonomia universitària. Però la Universidad Rey Juan Carlos I (URJCI) té fama de ser una institució acadèmica estretament vinculada al PP (fins i tot va donar un títol d'honoris causa a Rodrigo Rato i va trigar molt a retirar-li). L'ex rector de la URJCI, Pedro González-Trevijano és actualment magistrat del Tribunal Constitucional, a proposta del PP.  És una institució pública creada el 1996, molt privilegiada per la Comunidad de Madrid, que li destina un fort pressupost cada any. De fet, el conseller d'Educació del govern autònom madrileny, Rafael van-Grieken, hi té una plaça de catedràtic. Té fama de ser el lloc on el PP hi col·loca a molts dels seus quadres; un col·lectiu d'alumnes ha criticat, per exemple, el fitxatge d'una germana de la presidenta de la Comunitat de Madrid. La URJCI ha gaudit d'un tracte de favor per part de l'administració: la Direcció General de Policia va encarregar a la Juan Carlos I uns cursos especials online per a comissaris perquè poguessin obtenir la carrera de Criminologia. El Ministeri d'Educació, al cap d'un temps, va haver de reconèixer que aquests cursos no tenien nivell suficient com per homologar-los amb una diplomatura.