L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta, fins al 21 de maig, l'exposició Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona, 1931-1954. L'Arxiu exposa només una mínima part de les 800.000 fotografies que formen part del fons Pérez de Rozas i que estan dipositades als seus magatzems. Representen un tast de què són les fotografies d'aquesta dinastia de fotoperiodistes d'abans de la guerra, del període bèl·lic i de la postguerra. Però no ens trobem davant una exposició qualsevol, amb data de caducitat, ja que una mostra molt més àmplia de fotografies s'ha digitalitzat i penjat a la pàgina web de l'arxiu, on queden a disposició del públic. L'exposició virtual és una proposta destinada a maximitzar l'impacte de la feina feta. La idea, ben senzilla, és que si la gent no va a l'arxiu, l'arxiu haurà d'entrar a les cases de la gent.
L'exposició virtual
La mostra via web incorpora 600 fotografies, en la seva majoria inèdites (davant de 123 fotografies, tan sols, a l'exposició presencial, on l'espai és molt reduït). Es presenta organitzada en seqüències d'alguns esdeveniments, tal com estaven a l'arxiu original de la família de fotògrafs: l'incendi als magatzems El Siglo, la missa de celebració de l'arribada de les forces franquistes, les col·lectivitzacions a Amposta... L'exposició a la web, a més a més, té una virtut: està pensada com una eina interactiva. Contempla una pestanya, "Fem memòria", en la qual qualsevol pot entrar i adjuntar informacions addicionals sobre la fotografia: qui hi apareix, on es va fer la fotografia... Una eina de gran utilitat pels arxivers.
Una dinastia de fotògrafs
Els Pérez de Rozas van començar a treballar al món del fotoperiodisme cap al 1912, quan Carlos Pérez de Rozas Masdeu es va instal·lar a Barcelona. A principis dels anys trenta van començar a treballar amb ell dos fills, i ben aviat se n'afegirien dos més. Tota la feina l'organitzaven col·lectivament: es distribuïen els encàrrecs, es repartien les posicions per tal de cobrir un acte des de diferents angles... Diuen que les dones de la família se n'encarregaven de fitxar les fotografies, negociar amb els clients i revelar les fotos. La matriarca, l'esposa de Pérez de Rozas Masdeu, era l'encarregada de repartir els beneficis entre els familiars cada principi de mes. És per això que no té sentit dir que una determinada fotografia és d'un o un altre dels Pérez de Rozas. Pérez de Rozas Masdeu va morir en acte de servei, el 1954, quan cobria el retorn dels presos de la División Azul en el Semíramis. Per això els comissaris han triat 1954 com a data del fi de l'exposició, tot i que els Pérez de Rozas han continuat treballant en fotografia, a Barcelona, fins al dia d'avui.
La crònica gràfica
El 1932 l'Ajuntament de Barcelona va decidir, dins la febra modernitzadora de les institucions de la II República, la creació d'un fons de fotografies que documentés l'evolució de la ciutat. Ho van anomenar "Crònica Gràfica de Barcelona" i va constituir l'embrió de l'actual Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas, que s'havia fet famós amb les fotografies dels treballs de l'Exposició Universal de 1929, va acceptar l'encàrrec, i va començar a subministrar regularment fotografies sobre els esdeveniments que succeïen a la ciutat. Bona part de les imatges que apareixen a l'exposició són part, justament, de la crònica gràfica.
Al servei dels mitjans existents
Els Pérez de Rozas van treballar en la propaganda del règim de Primo de Rivera durant l'exposició de 1929, però en arribar la República es van dedicar a cobrir atentament els moviments dels polítics republicans. Durant la guerra, els Pérez de Rozas van rebre la visita de les patrulles de control, que van destruir part de l'arxiu fotogràfic i van obligar-los a mudar-se. Però tot i això els fotògrafs barcelonins van continuar col·laborant amb les publicacions de la CNT: es van especialitzar a fer reportatges d'exaltació de les col·lectivitzacions. I l'endemà de l'entrada de les tropes franquistes, ja estaven treballant per a les noves autoritats. En aquest període es van especialitzar a fotografiar misses i desfilades militars.
L'evolució
Els Pérez de Rozas no van canviar de tècnica perquè deixessin de servir a uns per servir a uns altres. Les mateixes tècniques hagiogràfiques que usaven amb Durruti, van passar a utilitzar-les amb Yagüe, i la perfecció tècnica usada en els concursos de miss es posarà al servei, més endavant, del Congrés Eucarístic. Ara bé, tot revisant les imatges exposades, es pot tenir una idea de l'evolució de la societat catalana. Les fotografies de la República tenen un mercat caràcter festiu, molt modern: trobades esportives, encontre de naturistes, concursos... (no falten, tampoc, successos truculents: el sang i fetge també és una de les marques de família dels Pérez de Rozas). La guerra civil està marcada per la tragèdia: bombardejos, ajuda als refugiats, agitació política i propaganda de les col·lectivitzacions. Amb la fi de la guerra, és clara la marca de la dictadura: totes les activitats estan sota un control estricte de les autoritats civils o de l'Església. És el gris absolut que ho domina tot.
Història i històries
Els Pérez de Rozas van ser testimonis d'excepció de molts grans esdeveniments de la ciutat: discursos, mítings polítics, manifestacions, trobades entre polítics, bombardeigs... Les seves fotografies no poden faltar a qualsevol llibre de text d'Història. Però entre les seves imatges també n'hi ha moltes que ens permeten una altra aproximació al passat: la història vista des de les vivències de la gent del carrer: competicions esportives, sorteigs de loteria, concursos de miss, processons... Un testimoni bàsic de la vida dels catalans.