Dit en el llenguatge de les persones: la decisió de la Delegación del Gobierno a Madrid de prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei és una cacicada immotivada i sense proves; un abús que trepitja dues llibertats que la constitució espanyola reconeix com a drets fonamentals: la d’expressió (art 20.1) i la ideològica (art 16.1). Això és el que diu Manuel Ponte Fernández, el jutge de l’Audiència Nacional que signa la sentència.

És una garrotada jurídica sense pal·liatius, cert. Però és molt més que tot això. Aquesta sentència desemmascara la narrativa que venen fabricant els mitjans nacionalistes espanyols sobre la cosa catalana: el procés, els seus protagonistes i els seus símbols, són el nou terrorisme. Es tracta de tacar-lo amb la sang dels assassinats d'ETA i parangonar l’entorn civil de l’independentisme amb l’entramat còmplice de la banda terrorista.

Es primitiu, és rude, és brutal. Però fàcil de vendre entre un públic que per molts anys –amb raó– considerava el terrorisme com el problema principal d’Espanya. El llenguatge està fet, els titulars i les històries també. Només cal canviar els noms, les dates, els llocs. No hi manquen ni els morts, que ara són, metafòricament, tots els espanyols.

El relat dels mèdia

Tot anava sobre rodes. La visita d’Otegi al Parlament encaixava perfectament i reforçava el relat procés = terrorisme.

Dijous, l'ABC, al seu resum vespertí (“Las seis noticias que debes saber hoy”) titula així: “El Parlamento de Cataluña desprecia a las víctimas con la visita de Otegui”. El fet ja ve acompanyat convenientment de l’opinió que el lector n’ha de tenir, no sigui cas que badi. Un dels noms de referència del diari, Isabel San Sebastián, titula “Náusea” la seva columna sobre la cosa. Al seu bitllet, el director del diari, Bieito Rubido, opta pel més clàssic “Vergüenza”. Otegi és sempre identificat com a “líder batasuno”, en al·lusió a la coalició abertzale dissolta el… 1998 o al partit il·legalitzat el… 2003. Com si anomenessin Rajoy “líder aliancista”, per associar-lo a la difunta Alianza Popular. Es coneix que és un diari per a gent gran.

La Razón del mateix dia va inventar una realitat paral·lela. La visita d’Otegi és el títol de portada: “Otegui sella con los independentistas la ‘via catalana’ que diseñó en la cárcel”. Al subtítol explica: “conversaciones en prisión revelan que el plan abertzale es seguir los pasos de Mas”. La mentida té potes curtes: no és estrany que el mateix “dissenyador” del pla en digui “pla de Mas” i que cal seguir-lo com si no fos seu? El subtítol desmenteix el títol… però reforça el relat procés = ETA.

Per reblar el clau, El Mundo d’aquell dia fa la seva primera amb “El independentismo jalea a Otegui y margina a las víctimas”. És una tècnica clàssica: distorsiones un fet (el Parlament rep Otegi) amb un verb interpretatiu (“jalea”) que encaixi amb el que prèviament vols dir (el procés és ETA) i ho transformes en una notícia que reforci aquest relat (“margina a las víctimas”). Denota més professionalitat a la cuina, certament. Si més no, més escrúpol periodístic, equiparable al “que sembli un accident” de les pel·lícules.

La seva frase de portada –la dita sota la capçalera, cada dia una diferent– és del clàssic romà Tàcit: “en un esperit corromput, l’honor no hi té cabuda”. No, no hi és per atzar.

El digital El Confidencial ho va explicar així: “Herriko Parlament: el independentismo catalán se rinde al 'candidato' Otegi”. Herriko, en èuscar, vol dir “del poble” o “popular” i al·ludeix a Batasuna, , etc. i a les "Herriko Tabernas", que són el que diu el nom.

A OK Diario, el digital promogut per Eduardo Inda, el tractament és semblant. Una perla només: “La presidenta de la comisión que invita a Otegi es de Vic, lugar de uno de los peores atentados de ETA”. El Español, en la mateixa línia, fa dues editorials: “El Govern y el Parlament se abrazan al terrorista Otegi”, titula una. L’altra diu: “Ultraje a las víctimas y al Parlament”. Totes dues diuen el mateix, si fa no fa.

Aquell mateix dia, per cert, es va saber que l’Estat espanyol, sí o sí, hauria de retallar 8.000 milions de pressupost (o cercar uns ingressos equivalents); que la UE ajornava un any la multa de 2.000 milions (el 25% d’aquella quantitat) per saltar-se el límit de dèficit per quart any consecutiu; que el deute d’Espanya ja superava la seva riquesa per primer cop des del 1909. Tot això, fora de El Mundo, que ho amaga en un gràfic sense titular, no figura a les portades de paper. Pitjor encara, ABC obria –amb una foto molt bona, val a dir– amb la caòtica situació que travessa Veneçuela, com havia fet en dies precedents. A les webs, aquesta informació –que toca directament les butxaques de la gent–va estar menys temps de capçalera que Otegi al Parlament.

Batasunització

La campanya de batasunització del procés (independència = terrorisme) ja fa temps que dura. Otegi al Parlament era l’ocasió per fer un salt qualitatiu perquè hi havia una prova física molt definitiva: Otegi a la cambra catalana, corpore insepulto. Era un somni. Una oportunitat d’or per a validar el relat.

La sentència de les estelades, però, és el parte mèdic que certifica l’agonia d’aquest mateix relat. La realitat és de vegades molt cruel: els indepes, amb les seves estelades, exerceixen llibertats constitucionals i no se'ls hi pot vetar l'exhibició de la bandera. Reconèixer-ho els és amarg. Per sort i per desgràcia, es pot fabricar una altra realitat. És el que proven de fer aquest dissabte 21 de maig els difusors de la versió terrorista del procés. A les portades de paper i als digitals passa això:

El Confidencial, aquest dissabte 21 de maig

 

El Español, aquest dissabte 21 de maig

 

OK diario, aquest dissabte 21 de maig

 

Tenen poca grapa, sí, perquè amaguen la notícia: un jutge diu que és constitucional dur l’estelada a un esdeveniment esportiu. La llibertat ideològica i d’expressió passen per sobre d’altres principis. Això és "el fiasco de la estelada" o un recordatori de les llibertats que la constitució reconeix i proclama? Aquestes portades no són casuals. El que fan amb aquesta manipulació és mantenir el relat independentisme = terrorisme substituint la realitat per la versió o la interpretació que sosté el seu prejudici. No deixis que la realitat t'espatlli un bon titular.

La prova de la realitat

Aquestes mistificacions només són veritat si deliberadament decideixes deixar-te enganyar. Justament aquí és on opera la sentència de l’Audiència Nacional. Esclar que molta gent vol sentir que les estelades són goma-2. És el que aquests diaris volen fer creure. Però ara les estelades són a Madrid físicament –no caldran diaris per a veure-les ni interpretar-les– i es farà palès que no son goma-2. Tothom podrà comprovar que la gent que du l’estelada són tan normals com ells i no els terroristes que els han volgut fer creure. Els tindran al carrer, a la seva ciutat, en carn mortal.

Fins ara, els mitjans de la mentida procés = terrorisme tenien l’avantatge que ulls que no veuen cor que no dol. Però aquest diumenge, gràcies a la sentència, no serà així: no hi ha portada que resisteixi la prova del cotó de la realitat vista i viscuda. Els madrilenys podran comprovar la diferència entre els ultres de Hogar Social Madrid i els indepes –cosa que els permetrà triar lliurement amb quins s'hi troben més a gust. L'objectiu real de la prohibició era impedir als espanyols el contacte físic amb els indepes i que els veiessin amb els seus propis ulls –no amb els ulls dels mitjans (o del govern espanyol). La sentència del jutge Ponte ho ha permés. Per això és tan valuosa.