Pepet i marieta ofereixen un disc, La revolució dels somnis, que és tota una aposta pel mestissatge. En primer lloc, musical: hi ha una fusió contínua, premeditada...  Incorpora elements de músiques del món, de hip-hop, de dance hall, de música electrònica, de rock, de reggae, d'ska... El tema "T'odio, amor meu", opta pels ritmes caribenys; "De Ronda", sona més comercial; "Jo tinc un somni" aposta clarament per l'ska; "Maria" té un so molt llatí... 

Una festa amb amics

Pepet i marieta està integrat per Josep Bordes (veu i guitarres), Xavi Riba (veu i guitarra elèctrica), Carlos Manzanares (saxo, acordió i cors), Ignacio Palau (baix electrònic i contrabaix), Guilem Arnau (bateria i percuseions), Jaume Torné (trompeta) i Camil Burato (trombó). A més a més compta, en alguns temes, amb la col·laboració de Josep Montero i Joan Borràs (d'Oques Grasses), Arecio Smith (d'Astrio) i molts altres músics i cantants. Una festa que no deixa de tenir un marcat caràcter local: "Frontera", òbviament, és un cant a les terres de l'Ebre, aquest Sud que connecta amb el País Valencià.

Somniar en la revolució

Algunes de les cançons de l'àlbum es cenyeixen al seu títol i tenen un clar contingut revolucionari, a vegades amb un to clarament didàctic. A "Quines coses" s'hi inclouen els versos "Tant de patriota,  / que d’amor al seu país s’omple la boca / i l’únic amor que té és lo capital / que cultiva i conrea en paradisos fiscals"; i també “Les crisis formen part del sistema que tenim / ajustament necessari servixen per anar polint / un món només d’uns quants, dels que es posen davant”. Els ressons de Manu Chao són patents, per exemple, a "Indigneu-vos", on canten: "Som los que criden prou desnonaments / que valgue pa tots la dació en pagament”. Ara bé, que ningú temi que els Pepet i marieta surtin a les barricades: A "Indigneu-vos" asseguren que "Les revolucions ja no es guanyen a cops". I a "Jo tinc un somni" canten: "Jo tinc un somni on los pobres són los rics / amb lo bon rollo de bandera tots amics”. La seva solució al problema social: "Crear és resistir, resistir és crear". Com afirmen al tema "Somriure", Pepet i marieta són el grup del "bon rotllo".

La festa de l'amor

El to lúdic predomina en aquest àlbum. "De Ronda", la cançó que tanca l'àlbum, afirma: "La sal de la vida és una festa servida / de licor d’alegria i rius d’amor sense mida”. I a "Maria" fan una proclama de principis: "Tinc set de festa i d’alegria”. Si bé "T'odio amor meu" reconeix l'essència ambigua de l'amor (“La passió sempre té dos cares / és la pitjor quan vénen maldades”), hi ha un bon nombre de temes que són un cant incondicional a l'amor. A "Tu i jo" canten:  “Jo m’estimo més un beset teu que tot / Si tu no estàs m’oblido de qui sóc (...) Si algun dia no véns a casa / Compto les hores i el temps no passa”... A "Més lluny de les estrelles", un tema marcat pel so dels instruments de vent, es proclama: “Tu ets la calor que dóna vida a este iglú”. I a "Ets tu", encara aprofundeixen més: "I ets tu, la mare de la ciència / Tu, la sal de l’existència / Tu, la nina del meu cor / L’estel que m’il·lumina / Quan la lluna perd lo Nord".