L'escriptor Patrice Nganang ha estat detingut per les autoritats cameruneses després de publicar un article sobre la revolta que es viu a la regió secessionista de l'Oest del país. Nganang havia desaparegut el passat dimarts dia 5 a Yaoundé quan anava a prendre un vol cap a Zimbabwe. Les autoritats van ocultar el seu parador durant alguns dies, però finalment han reconegut que l'havien detingut i l'han acusat d'"immigració il·legal" i d'"ofenses i amenaces al president". Sembla ser que l'acció policial ha estat desencadenada per un article publicat a una revista, sobre la revolta independentista de la zona anglòfona del Camerun, i per un missatge a Facebook molt dur amb el president camerunès Paul Biya. Diversos escriptors africans han iniciat una acció a Change.org per reclamar l'alliberament immediat de l'autor.
L'article d'Nganang
L'article que ha causat la detenció d'Nganang, "Cameroun, carnet de route de l'écrivain Patrice Nganang en zone (dite) anglophone", publicat a Jeune Afrique, un de les revistes més populars del continent, no era una apologia dels independentistes, però reconeixia que els sobiranistes anglòfons havien consolidat, en els darrers temps, "la campanya no violenta més llarga i més reeixida de la història del país". Nganang reconeixia que els anglòfons pateixen una dominació lingüística al país. A més a més, l'escriptor deplorava l'ocupació militar de la regió anglòfona i apuntava que bona part del secessionisme estava integrat per individus pacífics. Nganang criticava que les autoritats cameruneses es negaven a dialogar (una evidència) i que això havia acabat provocant l'exili de l'elit anglòfona. El que sens dubte ha irritat més Biya i els seus és que a les conclusions de l'article, Nganang apostava per un canvi polític com a única solució per al problema: "Sens dubte, caldrà un altre règim polític perquè l'Estat entengui que la metralladora no pot contenir una multitud en marxa. Només un canvi a la cúpula de l'Estat podrà arreglar el conflicte anglòfon al Camerun".
Un escriptor molt especial
Patrice Nganang (Yaoundé, 1970) és un dels camerunesos amb més projecció internacional, i per això fa por al règim dictatorial de Paul Biya (al poder des del 1980). L'escriptor actualment ensenya literatura als Estats Units i té nacionalitat camerunesa i nord-americana. És un dels escriptors més populars de l'Àfrica francòfona. Amb la seva novel·la Temps de chien (1999), sobre la vida al mercat de Mokolo de la capital camerunesa, vista amb ulls de gos, va obtenir dos premis de gran anomenada: el Margarite Yourcenar i el Gran Premi Literari de l'Àfrica Negra. També ha publicat diversos assajos sobre la realitat camerunesa i africana. És conegut per ser molt crític i pel to àcid i humorístic de les seves obres, que l'han fet molt popular. No hi ha cap obra d'Nganang traduïda al català. En castellà l'Aleph va publicar el 2010 una de les seves obres clau: Tiempo de perro.
El soberanisme anglòfon
El Kamerun alemany va ser dividit entre anglesos i francesos a la fi de la Primera Guerra Mundial. La Societat de Nacions va partir el país i el va sotmetre al mandat de França (la part més important) i la Gran Bretanya (la zona Oest). El 1961, després de la independència del Camerun francès, es va organitzar un referèndum a les regions del Camerun anglòfon per decidir si s'unien a Camerun o a Nigèria. La zona nord es va unir a Nigèria i la zona sud va integrar-se a la República Federal del Camerun. Però el 1972 el govern camerunès va anul·lar la República Federal i va establir la República Unida, tot fent desaparèixer les institucions d'autogovern de la zona anglòfona. A partir d'aquest moment aquesta regió ha patit una marginació històrica i les protestes han sovintejat. Als anys 1990 l'Oest va ser el principal feu del Social Democratic Front (SDF), de John Fru Ndi, el gran opositor a Paul Biya.
Ambazònia: independència l'1-O
Davant el fracàs del SDF en l'intent de reformar tot el Camerun, en els darrers anys els anglòfons s'han anat passant al sobiranisme. El moviment independentista ha organitzat grans protestes pacífiques en els darrers mesos (entre les quals una vaga escolar molt exitosa). Però el govern camerunès ha estat impermeable a les protestes. L'1-O, mentre els catalans votaven al seu referèndum, es va proclamar la independència de la regió, amb el nom d'Ambazònia. Les celebracions populars van ser brutalment reprimides, i va haver-hi uns 15 morts. A partir d'aquest moment va començar a actuar una petita guerrilla secessionista. Els seus atacs han provocat la mort d'uns pocs policies i ha generat una brutal repressió de les forces cameruneses. En les darreres setmanes, les autoritats cameruneses fins i tot han ordenat l'evacuació d'alguns pobles, per considerar els seus habitants sospitosos de col·laborar amb els "terroristes". Aquesta mesura ha escandalitzat els defensors dels drets humans, però el govern camerunès es nega a rectificar.