Pàtria, la llegenda d'Otger Cataló i els 9 barons de la fama arriba als cinemes aquesta setmana amb un objectiu ben definit: "Pàtria són les nostres arrels, els nostres orígens, la nostra identitat", anuncia el tràiler.  "La primera pel·lícula èpica catalana de la història", com es presenta, ha estat dirigida per l'empordanès Joan Frank Charansonnet i ha estat produïda per Dejavu Films i Capaneida Films. Serà als cinemes els dies 9, 10 i 11 de juny, però els seus promotors esperen que sigui un èxit i que acabi tornant a les sales d'exhibició.

Amb bona voluntat

El repartiment compta amb Boris Ruiz, Miquel Sitjar, Miquel Gelabert, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Ali El Aziz i el propi director Joan Frank Charansonnet. La pel·lícula s'ha rodat en llengua catalana. L'editorial La Vocal de Lis ha publicat, en forma de llibre, el guió de la pel·lícula. La pel·lícula catalana ha participat en el Festival Internacional de Cinema de Niça, on ha guanyat el Premi a la Millor Pel·lícula Estrangera per unanimitat del jurat. Pàtria no ha rebut finançament oficial, tot i que diversos municipis catalans han col·laborat amb la logística del rodatge. De fet, es va aconseguir acabar gràcies a un microfinançament mitjançant Verkami. En total només ha costat 250.000 euros, però malgrat tot el seu director es mostra molt satisfet, tot assegurant que el cinema català "pot competir en dignitat tot i que no en pressupost" amb el cinema europeu. Charansonnet afirma que "al cinema català li falten molts zeros". El director explica que des de jove té el somni de fer un Braveheart a la catalana i afirma que aquesta pel·lícula no ho ha pogut ser, per mancances del pressupost, però que intenta transmetre el mateix missatge.

Història i aventures

Pàtria es defineix com "cinema d'aventures que et portarà als orígens de Catalunya", però malgrat tot no renuncia a la fantasia. La pel·lícula transcorre en dos moments històrics: al segle XV, quan el noble Climent de Vallcebre explica al monjo benedictí Pere Tòmic la història d'Otger Cataló que s'ha transmés oralment, perquè aquest la transcrigui, i al segle VIII, en què els fets relatats succeeixen: Otger Cataló, amb el suport dels seus 9 barons de la fama, s'enfronta als sarraïns. Però no tot són victòries. La pel·lícula també té dosis d'amor, solidaritat, fraternitat, gelos, intriga... De fet, és una història tràgica, que acaba amb la mort de Cataló, un esdeveniment que es presenta com la llavor per a l'alliberament futur d'un país que durà el seu nom, Catalunya.

Pàtria

Paral·lelismes

"Lluitarem ara per una terra lliure" crida Otger Cataló abans d'entrar en combat, i els seus ajudants asseguren: "Sembrarem aquesta terra de llibertat". En les seves càrregues contra els musulmans, Cataló i els seus guerrers lluiten "per la nostra pàtria". Charansonnet no amaga que aquesta pel·lícula és, en el fons, una metàfora de la lluita actual del país: "Si 9 cavallers amb l'ajuda d'Otger Cataló van aconseguir foragitar els enemics, què no podran fer milions de catalans amb la ferma voluntat de fer lliure aquest país?", es pregunta el director...

Pàtria 2

Otger Cataló: mite i realitat

Otger Cataló és un personatge mític que hauria viscut al segle VIII. En realitat, la primera referència a ell la trobem al Libre dels reis , molt posterior als fets. El mite es refereix a un noble procedent de Gascunya, i en algun cas considerat capità, que hauria creuat el Pirineu amb 9 o 12 assistents (segons alguns autors, anaven agrupats en grups de tres: Montcada, Pinos i Mataplana; Cervera, Cervellt i Alemany; i Anglesola, Ribelles i Erill). Cataló hauria lluitat a Catalunya abans de Carlemany i hauria mort de malaltia en el setge a Empúries. Els seus companys s'haurien refugiat a França i haurien tornat a Catalunya amb Carlemany, que els hauria nomenat barons. I Catalunya hauria pres el nom de l'heroi mort. Hi ha diverses versions contradictòries, sobre el mite, que van ser analitzades al detall per Miquel Coll i Alentorn: en alguns dels documents més antics, Cataló lluita contra els gots; en la majoria de les versions, contra els sarraïns. A més hi ha contradiccions geogràfiques: mentre per una banda s'associa el terme Catalunya al topònim Campi Catalaunici (Châlons), en realitat, Châlons és al nord de França i la Gascunya és al sud. De fet, hi ha alguns estudiosos que consideren que la llegenda de Cataló és senzillament una deformació de la llegenda de Rotllan (en què es fa referència a un dels seus lloctinents, Otger de Normandia, també mort a Empúries). I es creu que els nou barons, repartits en grups de tres, són una adaptació catalana del mite francès dels Neuf Preux, uns cavallers mítics molt populars a tot Europa a l'Edat Mitjana. És probable que la creació del mite d'Otger Cataló fos finançada i estimulada pel rei Pere el Cerimoniós, en un intent de reforçar la monarquia catalano-aragonesa i establir una tradició històrica local allunyada de la dels països veïns (els intel·lectuals oficials són un vell invent). En aquest cas, la tradició catalana ocultava el protagonisme dels vells reis aragonesos i reforçava el paper dels comtes catalans en la formació del regne. Pere Tomic, el personatge secundari de Pàtria, va existir en realitat i va publicar el 1438 un llibre, Històries e conquestes, en què feia referència a Otger Cataló. Però no va inspirar-se en llegendes orals, ni en les explicacions de Climent de Vallcebre, sinó en diverses versions escrites de la llegenda, que ja circulaven a l'època (com la de Roderic de Toledo, un autor castellà que va fer moltes referències a Cataló).

Pàtria 3

Recuperar els orígens

Pàtria ens ofereix una lectura molt simplista de l'origen de Catalunya, que és deutora en les lectures més reaccionàries sobre la Reconquista. Els "sarraïns" són presentats com a "opressors" que "maltracten la terra". Una terra que els cristians aconsegueixen "alliberar a sang i ferro" malgrat el seu pacifisme. Els cristians es presenten com els veritables amos del territori que han "d'alliberar cada pam de terra de les mans forasteres". Evidentment, això té poc a veure amb la història medieval de Catalunya, en què les relacions entre àrabs i cristians van ser molt més estretes i molt més complexes del que deixa veure la pel·lícula. I és que a l'època, tan arrelats a la terra estaven els cristians com els àrabs. Catalunya, com Castella, es va construir sobre la destrucció de l'altre: el musulmà i el jueu, principalment, però també el gitano. Aquesta pel·lícula acaba reforçant els tòpics més clàssics de la història del país.

La creació del país

"Aquesta és una història que tota la gent d'aquesta terra han de recordar", explica Climent de Vallcebre cap a la fi del film, adreçant-se al seu auditori, però també a tots els espectadors de la pel·lícula. I, en una escena paral·lela, Otger Cataló crida a "alliberar cada pam de terra de les mans forasteres".  Sembla que Cataló imagina la nació fins i tot abans de crear-se. Però òbviament, els habitants del Pirineu, al segle VIII, no pensaven en termes d'una ideologia tan moderna com el nacionalisme. Tampoc pensaven que la seva lluita era per alliberar els desheretats de la terra, com afirma un baró de la fama en el combat final contra els sarraïns, ja que estaven absolutament amarats en la creença de la desigualtat entre els homes (i els nobles no tenien el menor interés en lluitar per la igualtat entre els éssers humans). I tampoc pensaven, com un dels cavallers, que "La guerra és un fracàs de la humanitat", perquè l'estatus superior dels cavallers es devia, justament, a l'omnipresència de la guerra (tampoc defensaven els drets de les dones, com un altre dels barons que col·laboren amb Otger a la pel·lícula). Pàtria es pot veure com una meravellosa història d'aventures i de resistència, però, òbviament, difícilment es pot interpretar en termes d'història de Catalunya.  Pàtria forma part, de ple, del món de la llegenda.