A Barcelona s'acusa als turistes de tot, justament o injustament: de l'increment del preu dels lloguers, de que la Boqueria s'hagi convertit en un fast-food, de que hagin desaparegut els quioscs de les Rambles, de la proliferació d'objectes kitsch amb trencadís de Gaudí, del soroll nocturn, dels atropellaments amb bicicletes... Però fins ara mai no se'ls havia acusat d'organitzar assassinats per congelació ni de fer campanyes sistemàtiques per tocar el paquet als vianants. Això és justament el que fa, a Sakamura y los turistas sin karma (ed. Destino), Pablo Tusset, l'autor de la celebrada Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. Ara bé, Tusset deixa clar que els responsables d'aquests abusos no són turistes japonesos normals, sinó robots, que s'assemblen molt a les persones, però que es poden distingir d'elles si es coneixen les seves característiques: no fan olor a persona, sinó a plàstic i no tenen genitals.
Presentació a la Sagrada Família
Pablo Tusset ha presentat a la premsa la seva novel·la al centre neuràlgic de la trama: la plaça que hi ha enfront de la Sagrada Família. Allà, l'autor, que acaba de fer els 50 anys, ha explicat que la seva novel·la s'ubica a la Barcelona actual, perquè "ja ha desaparegut la Barcelona de Vázquez Montalbán, i també ha desaparegut la Barcelona postolímpica de Lo mejor que le puede pasar a un cruasán". Tusset assegura que aquesta Barcelona d'avui "no té res que oferir al món més que Gaudí i el modernisme, un modernisme que no vam inventar, però que hem decidit fer veure que sí i els japonesos s'ho han cregut". Ell està més interessat en Le Corbusier que en Gaudí, però afirma que afortunadament aquest atreu el turisme.
Hereu de Mendoza
Pablo Tusset es revela com un hereu directe de la prosa d'Eduardo Mendoza (tot i que ell no s'identifica gaire amb aquest autor), tot retratant una Barcelona on els absurds reals de la ciutat s'exageren fins arribar al surrealisme més absolut. A Sakamura y los turistas sin karma l'antiga Barcelona s'ha convertit en Barna City, una ciutat estat plena de turistes, on tot gira en torn al parc aquàtic del Tobogan Inconclús de la Sagrada Família. El protagonista de la novel·la, l'ex inspector i mestre zen Takeshi Sakamura, recorrerà els indrets emblemàtics de la ciutat: el drac del Parc Güell, els taxistes que escolten emissores ultres, una Bellvitge que encara no ha estat envaïda pels turistes, els clubs cannàbics, el transport públic... De la mà de l'ex inspector, el lector passejarà també pels estats anímics de la ciutat actual: des de l'elogi del turisme fins a la turismefòbia, passant per la brutalitat policial i els moviments antiglobalització...
Paròdia
Tusset, a Sakamura y los turistas sin karma fa una paròdia d'alguns dels gèneres literaris de més èxit. De fet, tot i que l'obra té aires de novel·la negra (ell la qualifica de "novel·la gris marengo"), Tusset incorpora una burla cap a la sèrie Millennium, d'Stieg Larsson, ja que l'ajudant de l'ex inspector té sospitosos punts de contacte amb Lisbeth Salander, i acaba essent ridiculitzada. Al cinema de robots, estil Terminator, també li toca el rebre. Els androides de Tusset, com els de les pel·lícules estil Terminator, acaben aspirant a la llibertat, però són molt menys perversos i elegants que els de Hollywood. En realitat, tenen una faceta ridícula molt aguda. Però en realitat, qui rep les crítiques més ferotges és la mitologia oriental de les arts marcials i la mística zen (tot i que Tusset assegura apreciar molt aquestes pràctiques). El protagonista és un ex monjo budista japonès, més libidinós que el Follet Tortuga, que no sembla tenir una capacitat increïble de discerniment extrasensorial, sinó més aviat tot el contrari.
Els robots en qüestió
Tusset, que ha treballat com a informàtic, està molt interessat en la robòtica. I està molt interessat, també, en els recels que aquesta tecnologia genera: "A ningú li agradaria anar al metge i trobar-se amb un robot que l'atengui". Explica que els experts analitzen allò que anomenen "la vall inquietant": el llindar a partir del qual els robots massa similars als humans generen rebuig. Malgrat tot, Tusset diu que els personatges mecànics que apareixen a la seva novel·la no trigaran gaire a arribar. Ara bé, adverteix que no només hi haurà robots intel·ligents; probablement hi haurà robots estúpids i criminals, perquè els robots són fets per persones i acabaran essent com les persones que els creen. Ell, malgrat tot, espera que algun dia s'acabi amb la robotfòbia: "Prefereixo un robot ben educat que un cafre humà", afirma.
Contra el catastrofisme
Tusset, que es presenta com a "optimista al 100% respecte al futur de Barcelona", afirma que el turisme té un impacte menor del que afirmen els catastrofistes i que no afectarà al nostre benestar futur: "Continuarem vivint molt bé, vendrem gaudís a punta pala i la Sagrada Família continuarà construint-se per sempre". Ell espera que passi la turistofòbia, tot i que confessa que no li agrada fer turisme: "no m'agrada ser un d'ells". I promet que continuarà escrivint. Ara bé, afirma que probablement aparcarà l'ex inspector Sakamura, perquè el cos li demana alternar la literatura amb to humorístic amb llibres més seriosos i transcendentals (que sol signar com a "David Cameo").