El ple de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ratificar ahir la nova Ortografia de la llengua catalana. El text ha estat presentat avui en roda de premsa, on han intervingut Jandomènec Ros, el president de l’IEC; M. Teresa Cabre, la presidenta de la Secció Filològica, i Vicent Pitarch, el coordinador del grup de treball de l’Ortografia. Després de tot el rebombori sorgit a partir de la primera filtració del text, els portaveus han volgut incidir en tot moment en la idoneïtat dels canvis.

Són necessaris els canvis?

L’objectiu principal era aglutinar en una sola obra totes les modificacions i propostes que s’havien fet des de l’Ortografia de Pompeu Fabra del 1913. Davant les crítiques que s’han pogut sentir darrerament, Pitarch ha volgut defensar l’obra: “És absolutament coherent, oportuna i, per tant, necessària”.

Des de l’Institut han volgut remarcar que molts dels canvis eren demandes recurrents a l’IEC per part dels professionals de la llengua i mestres d’aspectes que complicaven l’ús de la llengua. Per aquest motiu un dels objectius principals que s’ha volgut assolir amb aquesta nova Gramàtica de la llengua catalana és facilitar l’aprenentatge de la llengua.

S’ha insistit en tot moment que no és cap reforma ortogràfica, només toca alguns punts de la norma. Destaquen sobretot que les modificacions s’han fet amb molta prudència i que en cap cas s’ha volgut trencar amb l’ortografia fundacional de Fabra. Els canvis se centren sobretot en els processos que les llengües tenen d’enriquiment: la formació compostos i els préstecs.

Els diacrítics

La versió que finalment es publicarà presenta alguns canvis respecte a les primeres informacions que es van filtrar. Per exemple, no s’elimina l’accent diacrític del monosíl·lab sol/sòl. Per tant, la llista actual dels diacrítics consta de 15 parells de mots: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us i vós/vos. I tots els compostos i derivats d’aquests mots s’escriuen sense accent: adeu, adeu-siau, rodamon o entresol.

Una altra novetat respecte a les informacions prèvies és que es permet l’ús de l’accent diacrític en els contextos on pot haver confusió.

La reducció de la llista de diacrítics s’ha volgut justificar en tot moment com una decisió molt meditada, era un aspecte que, afirmen, “s’havia escapat de les mans”, des de l’Ortografia de Fabra el nombre de diacrítics havia anat creixent sense un criteri concret. El criteri que s’ha seguit en la nova Ortografia és que no cal que portin diacrític els mots d’escassa freqüència ni els polisíl·labs ni els compostos.

En un primer moment es va proposar eliminar tots els accents diacrítics, però per consens es va optar per mantenir-ne alguns. Un dels motius que han apuntat per mantenir la llista és que no es volia desfer massa la imatge que tenien els usuaris de la llengua d'aquests mots, per tant, han deixat els més freqüents.

Altres canvis significatius

- Mots prefixats i compostos amb el segon format començat per r. S’escriuen amb rr els mots prefixats: arrítmia, corresponsable, erradicar, per a així facilitar la lectura correcta dels mots.

- Nous usos del guionet en mots compostos i prefixats. Se separa per un guionet el prefix i el sintagma (ex-directora general, vice-primer ministre). També en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu quan els precedeix l’adverbi no (art no-figuratiu). En canvi s’escriuen sense guionet expressions lexicalitzades com sensepapers, contrarellotge i compostos com matadegolla, picabaralla o clocpiu (en canvi, amb guionet déu-n’hi-do o cotó-en-pél, que tenen un accent en el primer component). Finalment, s’admet l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (co-rector/corrector) o per evitar certes grafies (ex-exiliat, ex-xa).

- S’afegeix una e en els mots compostos i prefixats quan el segon formant comença per s seguida de consonant i coincideix amb un mot català, com ara arterioesclerosi, cardioespasme, electroestàtic. En canvi: microscòpic, termòstat o atmosfera.

- S’accentuen les formes baleàriques de la primera persona dels presents d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. Com ara, avés, dispòs, supòs, destròs, confés o ingrés.

- Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en sufix -al quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluidal (fluid), laical (laic). En canvi: proïsmal (proïsme), veïnal (veí).

Implantació de la nova ortografia

S’obre un període de quatre anys perquè els canvis es coneguin i s'integrin. No està tancat del tot com i quan s’han d’aplicar les noves normes. Es vol fer mitjançant acords amb els estaments que fan efectius els canvis ortogràfics, bàsicament, l’administració i el món educatiu.

“Rebombori mediàtic”

La presentació ha girat contínuament entorn de totes les crítiques i reaccions als mitjans de comunicació i xarxes socials que es van produir les setmanes passades arran de la filtració dels canvis, sobretot per la reducció dels diacrítics. Tots tres han coincidit que “se n’ha fet un gra massa” i que no s’ha tractat el tema correctament. Part dels discursos s’han centrat a contestar les crítiques que s’han generat aquestes darreres setmanes sobre la idoneïtat de la nova Ortografia.

Afirmen que fa 4 anys que es treballa amb intensitat i que no són propostes superficials, sinó fetes amb rigor i responsabilitat social. I també neguen que siguin propostes fetes des de la superioritat, sinó que s’ha tingut molt en compte l’opinió dels professionals de la llengua i que s’ha treballat conjuntament tant amb els mitjans de comunicació, professors, escriptors, traductors i correctors.

Tot i que també comprenen que es produeixi cert renou social quan es canvien aspectes com l’ortografia, que han definit com un element simbòlic de la llengua i que els usuaris reconeixen com un tret identitari. Però han defensat que des de fa uns anys un dels objectius principals que es va marcar la Secció Filològica era l’obertura i la modernització i iniciar una relació interactiva amb la societat per tal de simplificar l'aprenentatge de la llengua i que tot aquest esforç s'ha materialitzat en les obres que es publicaran pròximament.