La Beckett estrena temporada al nou emplaçament del carrer Pere Quart del Poblenou, i ho fa amb un text de Josep Maria Benet i Jornet, amb direcció d'Oriol Broggi, en què s'exploren les contradiccions del mite de Peter Pan: La desaparició de Wendy. Carles Batlle, del patronat de la Fundació Sala Beckett s'ha mostrat molt satisfet pel "tret de sortida" d'aquesta nova etapa, tot i que en realitat des del juliol s'han organitzat algunes activitats en aquest espai. El proper dilluns es celebrarà la inauguració oficial de la Nova Sala Beckett, un espai que "ha crescut" i ha crescut bàsicament per l'àmbit de la formació, la creació i la producció. Es pretén que la creació pròpia sigui la base de la programació de la Nova Sala Beckett.

La desaparició de Wendy

La temporada de la Nova Sala Beckett s'obre amb una peça de producció pròpia, una obra del 1974 de Benet i Jornet, un dels grans de la dramatúrgia catalana. La desaparició de Wendy és un text molt fantasiós, ple d'elements autobiogràfics de Benet. Aquesta obra s'ha considerat idònia per inaugurar la Nova Sala Beckett, perquè és una reflexió sobre el teatre en clau d'humor: una companyia que vol representar Peter Pan descobreix que només té els escenaris de La Ventafocs i ha de resoldre la situació amb la creació d'un nou espectacle. 

El repartiment d'aquesta obra està format per Joan Anguera, Diana Gómez, Mar del Hoyo, Antònia Jaume, Xavier Ripoll, Josep Sobrevals i Armand Villén. Oriol Broggi ha afirmat que han volgut que aquest espectacle incorporés elements de dansa, de música...

Espai gran, sales petites

Tot i que la Beckett disposa d'un gran espai, de més de 3.000 metres quadrats, en realitat les sales on es representaran els espectacles són més aviat petites, d'un màxim de 250 places. Es vol prioritzar, de nou, la connexió entre el públic i els actors. Hi ha una idea clara: es vol recuperar la participació del públic per tal de "crear nous relats" amb el contacte entre els dramaturgs i la societat. Però junt a aquestes sales, la Nova Sala Beckett vol oferir un espai que propiciï la creació, preparat per a tallers, laboratoris, noves experiències... L'objectiu de fons és tractar de recuperar la capacitat de creació que la Beckett havia tingut abans, i que es va veure molt afectada per la crisi.

Una antiga cooperativa

Els veïns del Poblenou recorden aquest edifici com una vella cooperativa, Pau i Justícia, on molts anaven a comprar a preus econòmics. Quan la cooperativa va tancar, l'Ajuntament va comprar l'edifici als seus propietaris, per destinar-lo a equipaments públics. Però en no usar-lo es va anar deteriorant i fins i tot va ser convertir-se en improvisada vivenda d'alguns immigrants sense sostre. El 2009 l'Ajuntament va arribar a un acord amb la Sala Beckett, pel que cedia aquest espai al projecte teatral, i des d'aleshores s'ha anat procedint a la reforma de l'espai per tal d'adaptar-lo al projecte, amb el disseny arquitectònic de l'estudi Flores i Prats. Toni Casares, director de la Beckett, assegura que han trobat grans complicitats amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i creu que aquest podran garantir una part important del funcionament regular del projecte de la Sala.

Més que un teatre

La Sala Beckett, que ja compta amb 27 anys d'història, es presenta com alguna cosa més que un teatre. De fet, es presenta com a "Obrador Internacional de Dramatúrgia", en què es combina la formació amb la representació i amb la producció. Pretén, bàsicament, ser un espai de suport a la dramatúrgia catalana. Per tant, no només programa espectacles, sinó que incorpora laboratoris, cursos, intercanvis...  Posa molt d'èmfasi en la formació i ofereix cursos de dramatúrgia, d'escriptura teatral i d'altres disciplines escèniques. Està previst que programi espectacles amb formats poc habituals, i fins i tot que es mostrin creacions que encara no estiguin acabades (per exemple, mitjançant lectures dramatitzades...). I compta amb residències de creació, perquè els artistes puguin establir-se al Poblenou una temporada per preparar els seus espectacles. L'objectiu és que els residents no només assagin a la Beckett sinó que assessorin el conjunt del projecte i participin en les activitats de formació. Les primeres residències les han obert dos grups, la Companyia Sixto Paz i la Companyia Obskené, i l'autora Marilia Samper.  A més a més, amb motiu de la inauguració de la Nova Sala, s'ha volgut que la revista de la Beckett, Pausa, es renovi i ampliï.

Teatre útil

Els responsables de la Nova Sala Beckett aposten per un teatre "crític i connectat amb les realitats actuals". I per això té la voluntat d'organitzar cicles entorn a temes d'actualitat (en aquest cas hi haurà reflexions i espectacles sobre els immigrants, sobre la discriminació de gènere...) La Beckett, d'ara endavant, pretén fer un teatre molt actual, amb possibilitats de sortir fora del país. I de la mateixa forma que pretén la porta de sortida d'autors catalans cap al mercat internacional, també pretén ser una porta d'entrada a Catalunya de creadors estrangers amb coses noves per dir.