La Nau Gaudí de Mataró acull l’exposició Un arc, un iglú, una ciutat, organitzada pel Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró (format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat) i la  Fundació Bancària ”la Caixa”. L’exposició, comissariada per la Nimfa Bisbe, està formada per dues obres de  grans dimensions especialment seleccionades per dialogar amb l’arquitectura de la Nau Gaudí: “El camí per venir aquí “(1986) de l’artista italià Mario Merz (considerat un dels principals representants de l’art povera) i "Des del terrat" (1985-1986), de l’escultor valencià Miquel Navarro.

Miquel Navarro Consorci Museu Art Cont Mataró

"Des del terrat", de Miquel Navarro. Foto: Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró.

Un iglú i una ciutat

El camí per venir aquí (1986), és un dels característics iglús de Merz, construït amb una armadura de ferro, pedres i vidres trencats, i un camí d’entrada fet amb diaris. Un refugi mínim que connecta amb la condició primitiva i mítica del recer, i que alhora conviu amb el registre tecnològic dels llums de neó. Ha format part de les exposicions inaugurals de les seus de CosmoCaixa a Madrid i Barcelona. Des del terrat, de Miquel Navarro, és una evocació escultòrica d'una gran urbs a escala reduïda, feta amb argila i zinc, que vol evidenciar la construcció jeràrquica i gairebé fantasmal de la ciutat contemporània. Va ser presentada per primera vegada a la Sala Montcada de Barcelona. Totes dues obres, han estat escollides per a l’exposició a la Nau Gaudí  per “parlar de la noció constructiva de l’art”, segons la comissària Nimfa Bisbe, però també perquè “parlen no només d’arquitectura, sinó també de creixement i de canvi”.

L'italià i el valencià

Molt influenciat per la seva ciutat natal, Mislata, i les seves arrels, Miquel Navarro (1945) va iniciar la seva carrera com a pintor però des del 1972 es dedica gairebé exclusivament a l’escultura. El 1980, l’exposició col·lectiva "New Images from Spain", al Guggenheim Museum de Nova York, el va donar a conèixer internacionalment. El 1986 va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas. Una de les facetes que li han donat més notorietat és la instal·lació de fonts públiques, entre les que destaquen les de València, Torís, Quart de Poblet i Brussel·les. Fascinat per la idea de ciutat, Navarro ha creat nombroses escultures (ferro colat, terracota) en les quals recull el traçat d’una urbs imaginària formada per elements diversos (torres, xemeneies, edificacions aïllades, avingudes) en els quals conflueix tant l’estètica de les avantguardes com l’impacte de les arquitectures vernacles i tradicionals. Mario Merz (Itàlia 1925-2003) va començar a pintar durant la Segona Guerra Mundial, quan estava a la presó per militar en el grup antifeixista Giustizia e Libertà. A partir del 1950 va començar a pintar sota la influència de l'informalisme i el 1968 va fer el seu primer iglú, marca distintiva de la seva obra. Segons ell mateix, l'iglú neix de la necessitat de deslligar-se de la paret i del quadre per treballar sobre una forma que sigui autònoma. Aquell mateix any, Germano Celant va agrupar el seu treball, el de Jannis Kounellis, Luciano Fabro i el de Michelangelo Pistoleto sota la denominació d'arte povera. Mario Merz va dur a terme una llarga carrera artística, i és una de les figures puntals de l'art del segle XX.

MIQUEL NAVARRO 2

"Des del terrat", de Miquel Navarro. Foto: Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró.

Els arcs com a marc

La mostra és una posada en escena on la trobada entre un iglú (Merz), una ciutat (Navarro) i uns arcs parabòlics (Gaudí) conviden a una reflexió sobre les nostres formes d’habitar. I no ho fa des de la funcionalitat arquitectònica, sinó des del terreny especulatiu, metafòric i flexible de les arts visuals. D’altra banda, la present exposició permetrà també obtenir una nova i inusual visió de la Nau Gaudí. "Un arc, un iglú, una ciutat” és una iniciativa que neix de l’acord de col·laboració entre el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i la Fundació Bancària “la Caixa”, que portarà a la Nau una segona exposició d’obres de la seva col·lecció el 2019. La primera col.laboració entre ambdues entitats es va produir l’any 2013, amb motiu del 130è aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, quan es va impulsar el “Manifest de Mataró” en defensa del llegat de l’obra de Gaudí.

El primer Gaudí

El 1878 Antoni Gaudí, aleshores un estudiant d'arquitectura no gaire brillant, va dissenyar la nau de la cooperativa Obrera Mataronense. Era el primer pas per a construir una gran ciutat obrera, que en la pràctica va quedar reduïda a la mínima expressió: la cooperativa. Per primera vegada, Gaudí va usar els arcs parabòlics muntats sobre perns que acabarien caracteritzant la seva obra i que li van permetre realitzar edificis de gran originalitat. Amb el temps l'edifici va patir diverses reformes i les innovacions de Gaudí van quedar amagades. Fa alguns anys es va procedir a recuperar els elements de Gaudí, i el 2008 es va reobrir l'edifici com a instal·lació cultural. Des del 2010, a la Nau Gaudí s'hi presenta, en exposicions successives, la rica Col·lecció Bassat d'Art Contemporani. Gràcies a les exposicions dels fons dels Bassat, en els darrers anys aquest centre museístic s'ha convertit en un espai molt visitat pels amants de l'art.

 

Foto de portada: "El camí per venir aquí" de Mario Merz. Foto: Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró.