Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Ramon Casas... Tothom coneix aquests pintors modernistes. En canvi, ben poc se'n sap de Vidal Balaguer i Carbonell (n. 1873), company seu de generació. Ara, el còmic Naturalezas muertas, del belga Zidrou (Benoît Drousie) i el català Oriol (Oriol Hernández Sánchez), ens reconstrueix la vida d'aquest pintor oblidat. Segons Zidrou i Oriol, Balaguer va ser company dels pintors modernistes més famosos a la tertúlia dels Quatre Gats. Alguns, fins i tot, asseguraven que era el millor artista de la seva generació. Però era molt introvertit i no volia vendre les seves pintures; per això no era gaire popular. I en algun moment, va desaparèixer sense deixar rastre.
La desaparició
Naturalezas muertas explica que Vidal Balaguer mantenia una tòrrida i complicada relació amb la seva model Mar Monzó. Però Monzó va desaparèixer sospitosament, i la vida de Balaguer va canviar de manera radical. La policia creia que havia assassinat la seva amant, molta gent reclamava un munt de deutes... Balaguer no tenia diners, es sentia ofegat, estava desesperat... I un dia, senzillament, va desaparèixer. Mentre la policia sospitava que s'havia escapat a l'estranger, els seus companys artistes creien que s'havia suïcidat. Però mai no se'n va trobar el cos, ni tampoc se'n van tornar a tenir notícies. De fet, en van quedar ben pocs rastres: una dotzena de quadres i poc més. Com si mai no hagués existit.
Procés de creació de Naturalezas muertas. Twitter d'Oriol Hernández.
Amb regust de modernisme
La història de Naturalezas muertas, que comença gairebé com una biografia, acaba impregnant-se de màgia. Acaba essent molt més que una reivindicació de Balaguer. Aquest àlbum no es limita a biografiar un pintor modernista, sinó que intenta reproduir l'ambient del modernisme. A la primera pàgina ja es reprodueixen les xemeneies de la Casa Batlló, tot i que Balaguer mai no les hauria pogut veure, perquè l'edifici es va construir després de la seva desaparició i de la mort de Mar Monzó. En diversos moments es reprodueix el parc de la Ciutadella amb el Castell dels Tres Dragons, de Lluís Domènech i Montaner, la pèrgola de l'avinguda del Tibidabo, els fanals modernistes de Barcelona i els vitralls i les rajoles de les cases benestants barcelonines. Tota una reivindicació de l'art de finals del XIX. I un dels escenaris centrals de la trama és Els Quatre Gats, el bar on es trobaven els pintors modernistes i els intel·lectuals de l'època. Però el còmic no es limita a reproduir l'ambient de la Barcelona modernista, sinó que assumeix alguns dels principis estètics dels modernistes. En certa mesura, per l'ús del color, per la composició, pels referents, podríem dir que aquest és un còmic modernista, cent anys després del modernisme.
Autoretrat de Víctor Balaguer.
Catalans al centre del món del còmic
Zidrou, nascut a Bèlgica, és un dels guionistes de còmic en francès més reputats, un autèntic mestre a l'hora de provocar emocions. Però no sempre ha tingut tant de prestigi. De fet, durant algun temps va tenir dificultats per trobar a França dibuixants que il·lustressin les seves històries. I va ser aleshores quan va començar a buscar dibuixants a Barcelona per il·lustrar les seves idees. I, des d'aleshores, treballa bàsicament amb dibuixants catalans (com Jordi Lafebre, Roger Ibáñez, Josep Homs). Amb Oriol han elaborat els àlbums La piel del oso (Norma Cómics), una història sobre mafiosos, i Los tres frutos (Norma), una història fantàstica amb la qual Oriol va guanyar el Premi Revelació al Saló del Còmic de Barcelona de 2013.
Pistes esborrades
Hi ha ben poques pistes per verificar la història de Vidal Balaguer. De fet, casualment, sembla ser que tot allò que tocava desapareixia. No en queden quadres, no se'n troben notícies a l'hemeroteca, no figura a les memòries dels seus companys de generació... Justament aquí radica bona part del seu encant. Però és curiós que desapareigui també del directori de la Universitat Autònoma de Barcelona la catedràtica d'història de l'art que ha escrit l'epíleg de l'obra, i que la seva tesi s'hagi perdut a la xarxa. I sembla sorprenent que Vidal Balaguer no mereixi cap pàgina a la Viquipèdia, però sí a una enigmàtica "Zidroupédia", de format ben similar a la Viquipèdia. En definitiva, sembla que Vidal Balaguer només hagi viscut a la fecunda imaginació de Zidrou i Oriol. I, malgrat tot, la galeria Gothsland promet una insòlita exposició sobre obres d'aquest pintor per al proper 4 de maig. A veure amb què ens sorprenen.
