Narcís Prat: "Al món hi caben 10.000 milions de vegetarians o 5.000 milions de carnívors"

Narcís Prat és catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat importants estudis sobre la conservació dels rius, tant a Catalunya com a l’Amèrica Llatina. Però a més a més de ser un destacat acadèmic, també ha estat un ferm activista en la defensa del medi ambient. Rep El Nacional al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa, on ha impartit una conferència sobre “Reptes per mantenir el planeta habitable per a l’espècie humana”, en el marc de l’Escola Europea d’Humanitats.

 

Vostè defensa que el problema del medi ambient, avui en dia, és el major repte de la humanitat.

Durant molts anys l’espècie humana s’ha situat en un pla superior i diferent al de la Terra, sense adonar-se’n que és una espècie més. Però avui en dia no s’entén l’ecologia sense l’espècie humana; no hi ha ecologia sense home. No pots entendre el funcionament de la biosfera sense entendre el comportament de l’home. Estem a l’Antropocè, una nova era geològica caracteritzada per la intervenció humana sobre el medi. Estem modificant la biosfera a un nivell que ningú l’havia modificat fins ara. I molts dels problemes econòmics i socials del món actual provenen en el fons de problemes ambientals.

Vostè afirma que en alguns aspectes hem arribat a un punt de no retorn en l’alteració del medi ambient. A què es refereix?

Hi ha processos d’alteració del medi ambient que arriben a un punt en què ja no pots anar enrere, no pots retornar al lloc d’on venies. Per exemple, en els ecosistemes aquàtics la introducció d’espècies invasores fa que un riu determinat no torni mai més a ser com era. Molts sistemes han arribat a aquest punt.

I la Terra ha arribat a un punt de no retorn?

Hi ha certs aspectes en què està clar que hem depassat el punt de no retorn. El gel de Groenlàndia s’està desfent a un nivell més ràpid que mai. I això provocarà un augment del nivell del mar.  Sembla ser que a Groenlàndia no tornarà mai a haver-hi mai tant de gel com hi havia abans. A l’Àrtic, d’aquí a poc, s’hi podrà passar a l’estiu: no hi haurà gel. Hi ha consens científic: en aquests llocs ja hem depassat un punt de no retorn. En canvi, a d’altres indrets això no està tan clar.

 Encara no sabem del cert moltes coses sobre el canvi climàtic"

El canvi climàtic, pot ser reversible?

A la Terra, en conjunt, hi ha un clar problema de temperatura, però no està clar quines dimensions tindrà als diferents indrets del Planeta. Sabem que hi ha canvis, però encara no sabem si seran reversibles. No tenim encara sèries estadístiques prou llargues per saber si aquest augment de temperatures és una excepció o si serà una regla en el futur. Encara no sabem del cert moltes coses sobre el canvi climàtic.

Com valora les mesures preses a la cimera pel clima de París: són una presa de pèl, com diuen alguns, o un gran triomf per a la humanitat, com asseguren d’altres?

La cimera de París ha acceptat establir un màxim a l’escalfament climàtic, i s’ha fixat el límit en un increment de la temperatura del Planeta de dos graus en un període de vint anys. Hi ha incertesa sobre si dos graus són molt o poc. L’opinió científica més estesa és que dos graus ja són massa. No hi ha cap certesa de si això suposarà un desastre per al Planeta o no. És difícil preveure què passarà. Jo tendeixo, com deia Ramon Margalef, a ser un pessimista actiu: a ser pessimista però alhora intentar canviar les coses. Que s’hagi fixat un límit de dos graus suposa un avantatge: donar un marc d’actuació clar. Però per acomplir aquest compromís dels dos graus, caldrà a partir d’ara fer les coses molt millor de com s’han estat fent fins ara.

La seva especialitat és l’aigua. Quina és la situació de les reserves d’aigua a nivell mundial?

L’aigua, com que no en pots portar d’una regió a l’altra, en grans quantitats, no es pot analitzar com un fenomen global, sinó que la seva situació s’ha d’estudiar a nivell regional. I hi ha zones on la situació és molt dramàtica. Amb l’augment de la temperatura, hi ha un augment de la transpiració de les plantes. I per això les plantes cada cop usen més aigua i arriba menys aigua als rius. Als llocs més àrids, amb el canvi climàtic, tindran problemes de reserves d’aigua.

Cada cop que et menges una poma consumeixes 70 litres d’aigua

Es pot reduir sensiblement el consum d’aigua?

És complicat. Els humans necessitem aigua per beure, però també per produir aliments. Cada cop que et menges una poma consumeixes 70 litres d’aigua. Cada persona, en les seves activitats diàries, consumeix 6.000 litres d’aigua; és el que anomenem “l’aigua virtual”, l’aigua que s’ha necessitat per a preparar el que ell consumirà. El consum és molt alt, i si falta aigua hi haurà problemes per alimentar la població. Serà un problema greu a certes regions.

Hi ha massa gent per a les reserves que tenim?

El problema de la producció d’aliments és un problema que no es vol discutir. Cada persona que poses al món és una persona a la que has de donar aliments, aigua, energia... És el que anomenem la seva “petjada ecològica”. I en aquest àmbit cada persona pesa. L’equació població / aliments en un cert punt es farà insostenible. Però hi ha resistències a reconèixer-ho, perquè en el tema de la natalitat s'hi barregen qüestions religioses, ètiques...

En un món sostenible hauríem de menjar carn una vegada a la setmana i pollastre, dues"

Cal canviar els hàbits de consum?

La petjada ecològica dels pobres del Tercer Món és petita, però la de la gent del Nord és molt forta. I tothom vol, lògicament, consumir com nosaltres. Al món hi caben 10.000 milions de vegetarians o 5.000 milions de carnívors. Ara som 7.500 milions, i amb una bona redistribució podríem alimentar-nos tots. Però en un món sostenible hauríem de menjar carn una vegada a la setmana i pollastre, dues.

No hi ha possibilitats d’incrementar la producció d’aliments?

Les terres agrícoles estan relativament exhaurides. La revolució verda només és extensible a l’Àfrica, on es pot aprofitar molt millor la terra. La producció mundial podria créixer un màxim d’un 20 %, però d’aquí a poc temps arribarem a nivells de saturació. Els aliments faltaran i això generarà tensions socials. Bona part dels conflictes del món són conflictes ambientals, tot i que es disfressen de problemes religiosos o de tensions nacionals.

Quina és la situació al nostre país?

A l’àrea metropolitana de Barcelona el 2008 va baixar molt el consum i estem mantenint nivells de consum prou baixos. No tindrem grans problemes, en principi, per garantir el subministrament d’aigua a les llars, sobretot tenint en compte les dessaladores. Tenim les infraestructures suficients per aguantar dos anys de sequera. El problema al conjunt de Catalunya és bàsicament un problema de l’aigua de regadiu: si els rius s’exploten massa, els rius perden la seva qualitat. I a nivell d’Espanya, la situació és molt desigual: des de Galícia, que no té problemes, fins a zones com Múrcia, on tenen problemes greus perquè se’ls havien presentat unes expectatives de tenir aigua que no s’han acomplert.

La Generalitat defensa molt l’aigua de l’Ebre però alhora promet més aigua per al canal Segarra-Garrigues, i això no és coherent"

Vostè ha estat un gran crític del Pla Hidrològic Nacional i s’ha mostrat escèptic respecte a alguns transvasaments i plans de regadius. Perquè?

Totes aquestes iniciatives no es basen sempre en el binomi aigua/aliments. Sovint el que és prioritari és el binomi aigua/negoci. A la Segarra i a les Garrigues l’aigua s’està usant bàsicament per produir conreus per fer biodièsel. Nosaltres estem fent un sacrifici i quedant-nos sense aigua perquè algú faci negoci amb un recurs com l’aigua? Hauríem de racionalitzar el consum, i això s’hauria d’aplicar a tots els nivells. La Generalitat defensa molt l’aigua de l’Ebre però alhora promet més aigua per al canal Segarra-Garrigues, i això no és coherent.

Vostè aposta per una “nova cultura de l’aigua”. En què consistiria?

Bàsicament en que tu acceptes que l’aigua  no només és un recurs per a tu, sinó que és un bé que s’ha de compartir amb la natura. Has d’acceptar que, perquè tu et beneficiïs del medi ambient, has de deixar una part de l’aigua al medi.

Una de les seves propostes és reutilitzar millor l’aigua. Què es podria fer, per exemple?

Les depuradores del Besòs i del Llobregat tiren grans quantitats d’aigua al mar. Aquesta aigua es podria aprofitar si es depurés millor i podria tenir un ús agrícola. De fet, aquesta possibilitat ja s’està preparant.

Caldria mirar bé què fan els partits polítics, abans de votar-los"

Quin paper pot jugar la ciutadania en un problema que moltes vegades està causat per factors que el depassen?

Al ciutadà sovint se li donen moltes responsabilitats. L’única opció, ara per ara, és votar: caldria mirar bé què fan els partits polítics, abans de votar-los. I hem de mobilitzar-nos. En aquest camp, l’èxit més gran ha estat la plataforma del Delta de l’Ebre. Si la gent vol canviar les coses, ha d’intervenir.

La gent sap prou bé allò que es juga amb el canvi climàtic?

A vegades resulta molt difícil comunicar a la gent els problemes del canvi climàtic. Amb el canvi climàtic moltes coses aniran a pitjor. Es complicarà l’accés a l’aigua, a l’energia i als recursos, sobretot amb una població que s’incrementa. El creixement de la població a Nigèria pot arribar a causar problemes aquí, per les migracions, per les tensions polítiques... I això és difícil d’explicar.