L’escriptora francesa Lola Lafon novel·la la vida de Nadia Comaneci a La petita comunista que no somreia mai. Una lectura exquisida, més en un estiu olímpic com aquest.    

El marcador digital Omega que anunciava les puntuacions de les gimnastes no estava programat per a registres superiors a les unitats. Per això, quan Nadia Comaneci va finalitzar la seva rutina a les barres asimètriques, aquell artefacte al·lèrgic a la sublimació reflectia un paupèrrim 1,00. Un míser u que per res no es corresponia amb el magistral exercici que havia protagonitzat l’esportista romanesa de tan sols 14 anys. 

Es va fer el silenci al pavelló. El públic callava entre la sorpresa i la indignació. Allò havia de ser un error. Evidentment, era un error. La veritable qualificació, la que realment havien designat els jutges, era la perfecció absoluta. El primer 10 assolit per un gimnasta. No seria l’únic. Comaneci abraçaria l’excel·lència en sis proves més, finalitzant la competició amb tres medalles d’or, una plata i un bronze. 

Definitivament, els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 seran recordats per sempre per la meravellosa exhibició d’aquella petita comunista que no somreia mai que va arribar a Canadà com a gimnasta i va marxar convertida en una icona pop. 

De la nena a la dona. De la criatura de províncies nascuda sota el règim de Ceauşescu a l’extraordinària gimnasta convertida en heroïna nacional (alhora que vigilada per la Securitate, la temuda policia secreta de la Romania socialista). De la innocent Fada de Mont-real que va enamorar el món, a l’adolescent que perduda experimenta com el seu cos canvia. De la dona que, un mes abans de la revolució que va enderrocar la dictadura comunista, va fugir als Estats Units, a la refugiada política que descobreix que a l’altra banda del teló la vida potser tampoc és un somni… 

Lola Lafon posa en ordre les peces del trencaclosques existencial que conformen la vida de Nadia Comaneci en l’excel·lent La petita comunista que no somreia mai, obra que és novel·la, assaig, recerca periodística i biografia tot alhora. Insisteix, però, l'escriptora francesa que el seu últim llibre no és ni una biografia ni una reconstrucció històrica d'una nena amb un cos potent, capaç de posar en evidència els més moderns marcadors electrònics, sinó el relat d'algú que en un moment de la seva vida, quan encara era molt petita, va decidir ser diferent de tothom que l'envoltava. Sigui el que sigui, una lectura obligada, més en un estiu olímpic com aquest.