Fins a mig milió d’euros haurà de pagar Facebook (o qualsevol altra xarxa social) per cada missatge d’odi o mentida disfressada de notícies que no esborri en les 24 hores que segueixin a la denúncia d’aquells continguts. Aquesta és la idea que tenen els presidents dels grups parlamentaris del govern alemany, el democristià Volker Cauder i el socialdemòcrata Thomas Oppermann. Els dos partits disposen d’àmplia majoria al Parlament alemany (Bundestag) i volen aprovar una llei en aquest sentit a principis del 2017.

“A Facebook no han sabut encarregar-se per ells mateixos de regular la gestió de reclamacions”, ha explicat Oppermann al setmanari Der Spiegel. “Així doncs, les plataformes que dominen el mercat, com Facebook, seran obligades per llei a establir a Alemanya una oficina de queixes, disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any”, que eviti haver de gestionar aquesta qüestió a través de la central de Facebook a Irlanda.

La raó de tot plegat, de la llei i de les elevades multes, és escarmentar en les eleccions dels EUA, on l’escampall via xarxes socials de falsedats vestides de notícies ha estat un factor en la victòria de Donald Trump. Per exemple, que Hillary Clinton dirigia una xarxa de pederàstia des del soterrani d’una pizzeria, falòrnia que va difondre, entre altres, el fill del conseller de Seguretat Nacional del futur president. O bé que el papa Francesc donava suport a Trump.

La mà de Rússia

Algunes d’aquestes operacions s’atribueixen a grups d’intoxicadors patrocinats pel govern del president rus Vladímir Putin. Aquests hackers fabriquen continguts que els algorismes de Facebook identifiquen com a molt rendibles (es comparteixen molt), i els promocionen entre els usuaris.

El serveis secrets dels EUA han advertit a alguns governs de països (França, Alemanya) que celebren eleccions al 2017 que Rússia tractarà d’influir en l’opinió pública de la mateixa forma. Les eleccions legislatives alemanyes se celebraran entre setembre i octubre de l’any que ve.

No és broma. Un estudi revela que les 20 notícies falses més llegides sobre la campanya electoral nord-americana van superar l’audiència de les 20 notícies legítimes més llegides.

La xarxa social s’ha afanyat a desqualificar que les mentides difoses com a notícies hagin influït tan decisivament en les eleccions. Facebook té prop de 25 milions d’usuaris a Alemanya, el 73,5% dels quals consulta el servei més d’un cop al dia. Això duplica els usuaris i la freqüència d’ús de qualsevol altra xarxa social.

El passat divendres 16, l'empresa va trompetejar que s'associaria amb webs especialitzades en verificació de dades com Snopes o Factcheck.org perquè els ajudin a eliminar aquests continguts tòxics. La xarxa social també ha posat més fàcil als usuaris que puguin informar d’aquesta mena de continguts i de marcar-ne altres com a sospitosos i que aquestes advertències apareguin als altres usuaris. El govern alemany, però, se’n refia.

És Facebook un mèdia?

El ministre de Justícia alemany, el socialdemòcrata Heiko Maas, ha dit al diari Süddeutsche Zeitung, que el govern establirà “conseqüències legals” si Facebook no s’esforça a eliminar els missatges d'odi i les falsedats. Ara mateix, “amb prou feines la meitat dels comentaris amb contingut punible són esborrats”, s’ha queixat Maas aquest dilluns a Àustria. “Esperem clares millores en la pràctica de Facebook segons els estàndards que marca la llei alemanya”, ha reblat.

Maas al·ludeix a la regulació del libel i la privacitat de les persones d’injúries i calúmnies que afecta els mitjans de comunicació.

Justament aquest és el problema. Facebook rebutja sistemàticament ser qualificat d'un mitjà de comunicació, encara que a vegades hagi actuat com un editor de continguts. La xarxa social es descriu com una plataforma tecnològica al servei de tota mena d’usuaris i no pas una empresa de continguts.

Així opina també la Federació d’Editors de Diaris d’Alemanya, encara que per altres motius. Si Facebook es considera un mèdia, hauria d’aplicar la regulació del sector però també se li obriria la porta a beneficiar-se dels recursos públics (ajuts, publicitat oficial) i privilegis legals de què gaudeixen els mèdia tradicionals. Aquests no volen cedir res a un competidor que acumula la major part de la inversió publicitària digital.

Debat fort

El debat de la llei que promouen SPD i CDU no serà gaire tranquil. Hi ha un conflicte de fons entre llibertat i seguretat que caldrà equilibrar. Per paga, es tracta de fenòmens molt nous (xarxes socials, viralitat, algorismes, robots...) sobre els que no hi ha experiència i sobre els que no és fàcil aplicar els principis ètics i legals que estan incorporats a d’altres àmbits de la vida.

Així, mentre, en general, el món acadèmic insisteix que calen instruments legals per contenir la difusió de continguts tòxics, els grups de drets humans i les organitzacions professionals veuen en aquestes iniciatives perill de censura i limitació a la llibertat d’expressió.

Els favorables a regular addueixen casos com la mala informació sobre les vacunes, que pot tenir conseqüències molt serioses. Els reticents, en canvi, es demanen qui i amb quins criteris determina què i quan és un contingut perillós i temen l’arbitrarietat del poder polític i l’administració pública i la lentitud del sistema judicial.

Un altre dels embolics que afecten aquest debat és que la Unió Europea no reconeix el problema i el buit legal en la pràctica que existeix respecte a aquests casos. La Comissió Europea insisteix que cal seguir la regulació sobre comerç digital, normativa aprovada l’any 2000, quan ni Facebook ni cap altra xarxa social existien.