Mostassa presenta el seu primer disc, El que vam ser (Picap, 2017), un àlbum en què marquen una forta personalitat pròpia, amb tocs de radiohead. Exploren un tipus de música molt poc comuna al panorama musical català. El grup està integrat per Guillem Arnau (Pepet i Marieta), a la bateria i a la percussió, José López a la guitarra, Xavier Tregón al baix, Guillem Gené (Els cecs d'Esterri) amb la seva veu, i Eduard Fernández, a la guitarra i veus. La majoria dels temes són d'Eduard Fernández i de Guillem Gené. Els Mostassa presentaran el seu nou disc el dimarts 7 de novembre, a les 20h, a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm (actuaran amb el Xarim Aresté), i el divendres 24 de novembre a l'FNAC del Triangle, a les 19h, els dos amb entrada gratuïta.

En marxa

Mostassa ja ha actuat amb Dr. Calypso, amb la Gran Pegatina i amb els Smoking Souls. Fa tot just un any va guanyar el concurs musical D.O TGN. També van guanyar, amb "El sol", el concurs de la xarxa de televisons locals TAC12. Amb una campanya de mecenatge han aconseguit enregistrar el seu primer disc.

IMG 8952

11 temes

L'àlbum es composa d'11 cançons, amb melodies riques i tenses com "NO",  d’altres com “Ras i curt” que poden recordar a bandes com Muse i també inclou cançons plenes d’energia amb una instrumentació més acústica com "Sempre Feliç". Les lletres han estat molt treballades i aporten un cabal d'esperança, però també de derrota, com en el cas de "NO".

No
Música: Eduard Fernández. Lletra Eduard Fernández i Guillem Gené

intenta recordar
l’amarg final
mirada encara tendra
instants de comiat

intenta oblidar
una batalla, sols un soldat
mirada amunt
semblant solemne

la joventut eterna
pren paciència
ja mai no volaran
les paraules que hem clavat

t’odio molt
t’estimo tant
et necessito, veste’n
no et vull veure


no, per mi no
valen res les promeses
que ens vam creure
i no, jo encara sóc teu

precís el sostre humà
tirar endavant
la fulla no és perenne
vols viure amagat

preciós el rostre humà
sempre a punt per enganyar
promeses d’or, somnis de sexe
la temptació, el deliri
la innocència

quan tots se n’aniran
ens trobarem sols de nou
voldré fugir voldré follar-te
no em corresponguis
no em deixis fallar-me

no, per mi no
valen res les promeses
que ens vam creure
i jo sento que sóc teu