Ha mort a Reus, als 76 anys, Antoni Llorens i Olivé, el creador i propietari de Lauren Films, una de les grans distribuïdores cinematogràfiques del nostre país. Havia distribuït algunes pel·lícules emblemàtiques, però a més havia treballat com a productor en algunes cintes de gran prestigi. A més a més, havia creat algunes grans sales d'exhibició, a Catalunya i a d'altres indrets de l'Estat. La Generalitat li va reconéixer la seva tasca, el 1997, amb el Premi Nacional de Cinema, "per la seva tasca continuada en la promoció de la indústria del cinema, la creació d'una xarxa de cinema a Catalunya i per la difusió del cinema en català i del cinema doblat al català". L'enterrament de Llorens se celebrarà dilluns, a les 16.30 hores, a la parròquia de Santa Maria de Cambrils, la seva vila natal. A Twitter han expressat el condol destacats homes de cinema, com José Antonio Bayona i Francesc Bellmunt.
Defensor del català
Lauren Films s'havia creat el 1980. A finals dels anys vuitanta i durant els noranta, va ser dels primers exhibidors a renovar-se, invertint en cinemes multisales. Els cinemes Lauren havien apostat per exhibir cinema en català, en un intent de normalitzar la llengua en un àmbit on és molt poc present. Llorens va intentar també involucrar-se en les televisions locals, amb la creació del canal CAT 4 TV. Va ser productor d'una quinzena de cintes, entre les quals Mujeres al borde de un ataque de nervios i La ley del deseo, de Pedro Almodóvar. Va distribuir pel·lícules clàssiques de Woody Allen, Quentin Tarantino, Almodóvar, etc. La seva pel·lícula favorita era Cinema Paradiso, perquè assegurava que tot el que feia a la pel·lícula el protagonista, ell ho havia fet al llarg de la seva vida, a excepció de rodar una pel·lícula com a director. Un somni que mai no acomplirà.
Mals moments
Darrerament, Lauren Films no passava pel millor moment. La davallada del nombre d'espectadors del cinema per l'expansió de les noves tecnologies, a principi de segle, ja va afectar la companyia durament. La crisi, que va limitar l'accés de molta gent al cinema, va acabar de perjudicar l'empresa distribuïdora i exhibidora. La companyia d'Antoni Llorens havia passat per un expedient de regulació d'ocupació, havia acumulat un gran deute amb la Hisenda pública i per això havia hagut de vendre alguns dels seus cinemes, com el complex recreatiu Vila Lauren de Vilanova i la Geltrú. I, malgrat tot, Antoni Llorens sempre va defensar la vigència de "la màgia del cinema" i assegurava que el seu encant no el té ni la televisió ni internet.