Pere Tàpias ha mort aquest dissabte als 70 anys, a l'Hospital de Sant Pere de Ribes, a causa d'una malaltia del fetge. Música, gastronomia i ràdio, aquests són els tres mots per descriure la vida personal i professional de Joan Colell i Xirau. Una figura emblemàtica del panorama musical català que ens ha deixat als 70 anys.

De fet, Joan Colell i Xirau, ha estat un dels clàssics de la cançó catalana. Encara que potser amb aquest nom no li sonarà a molta gent, però segur que el de Pere Tàpias de seguida fa pensar amb aquella melodia tan enganxosa: “En moto xupupapapa i en moto xupupapapa...”. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 19 de maig de 1946, Tàpias no només era cantautor, també era gastrònom i locutor de ràdio.

L’altra cara de la Nova Cançó

El seu debut en el món de la cançó va ser l’any 1968 amb un single de dues cançons: La tia Maria i El progressista. El seu estil era irònic i desenfadat, res a veure amb el dels altres músics catalans del moment; Els Setze Jutges. De fet, Tàpias va fer l’audició per formar part de la formació, però no el van acceptar. Curiosament, aquell dia a la Cova del Drac, competia per una plaça amb Lluís Llach, que va ser qui finalment la va aconseguir.

D’aquesta manera, Tàpias es va convertir en l’altra cara de la Nova Cançó. Va crear un estil musical més simpàtic i irònic que contrastava amb el de lluita i compromís de la Nova Cançó. El seu primer Long Play no va aparèixer fins el 1973, i el va titular Per a servir-vos; Joan Colell i Xirau ja s’havia convertit en Pere Tàpias.

El següent LP, Si fa sol, va sortir el 1975. La seva cançó més coneguda La moto s'inclou en el disc 400 pendons, el 1979. L'any següent seria el torn de Passeig del Carme, nom de l'emblemàtic passeig vilanoví, que alguns consideren el seu treball més reeixit. 

El 1987, amb La mar de bé, deixa la música durant un llarg període i es concentra en altres activitats. D'una banda, la ràdio i la televisió, de l'altra, la seva tasca de gastrònom (escrivint llibres i promocionant el xató) i la seva feina d'advocat. L'any 2001 va publicar un recopilatori titulat Les meves cançons i va fer algunes actuacions per tot Catalunya. 

L’altra faceta de Tàpias: ràdio i gastronomia

A part de la música, Pere Tàpias era un apassionat de la gastronomia, i a Catalunya Ràdio va poder fer realitat aquesta passió. L’any 1993 va començar a presentar el programa Tàpias variades, on s’escollia un producte o un tema gastronòmic per debatre sobre propietats i possibles receptes i, d’aquesta manera, exprimir-ne el suc al màxim. 

Tàpias fou l’autor de llibres de temàtica culinària: Cuina, barques i fogons; El plaer d’aprimar-se i Cuines de Vilanova. Però també va escriure poesia, això sí, sense deixar de banda la cuina: I cap enllà naveguem, orfes de tot, amb un pa, unes sabates i un sac ple de mots. Es tracta d’un recull de poemes amb un denominador comú, el plaer de menjar.

Tal i com va explicar en una entrevista al diari Ara, “la gastronomia és una afició que em va venir des de la cançó: hi havia gent que després dels concerts tenia la santa paciència d’esperar-nos i fer-nos una mica de sopar. Això va fer que m’interessés per la cuina, un tema que em va semblar apassionant i que després vaig portar a la ràdio”.