Johnny Hallyday, considerat el pare del rock and roll francès, ha mort aquesta nit a París, als 74 anys d'edat, víctima d'un càncer que ell mateix va fer públic el març passat.

La mort es va produir dimarts a la nit, dia, a la seva casa de Marnes-la-Coquette, a l'oest de París, on havia estat traslladat des d'una clínica parisenca en la qual havia estat internat sis dies, segons un comunicat difós per la seva esposa, Laeticia

Jean-Philippe Léo Smet, el seu veritable nom, va néixer a París, a la França ocupada de 1943. Fill de la model Huguette Clerc i de l'artista belga de "music-hall" Léon Smet, va viure a Londres amb la seva tia i el marit d'aquesta, un artista de varietats de qui va prendre el cognom artístic.

Conegut com l'"Elvis francès", a França a Johnny Hallyday sempre el van comparar amb Elvis Presley. Precisament el tema "Loving you", del seu admirat Presley, el va empènyer a decidir que volia ser cantant i a tocar en locals nocturns.

Hello Johnny

Encara que llavors ningú no va apostar per aquell jove d'impressionant mirada, el 1960 va publicar el seu primer senzill i primer àlbum, "Hello Johnny". Un any després va arribar el seu gran èxit discogràfic, una versió francesa de "Let's Twist Again", titulada "Viens danser le twist", que es va convertir en disc d'or.

A partir de llavors, va consolidar la seva popularitat versionant en francès temes clàssics de rock and roll. A finals dels 60 va treure àlbums com "Jeune Homme, Rivière... Ouvre ton Lit i Vie".

Hallyday, el pare del rock and roll francès i del twist, en els seus més de cinquanta anys de carrera i més de 900 cançons, ha estat una de les grans estrelles, amb 100 milions de discos venuts dels seus 46 discos d'estudi, 25 discos en directe, vuit pel·lícules i 18 discos de platí guanyats.

Grans hits

Entre els seus temes de rock and roll figuren "Rester vivant", "O Carole" o "Noir c'est noir, la versió francesa del "Black is black" de Los Bravos. També "Au Café de l'Avenir", "Oh! ma jolie Sarah", "Gabrielle", "La fille de l'été dernier", "Allumer le feu" o clàssics "Mystery Train" o el "Blue Suede Shoes".

En els seus concerts no falten els himnes generacionals "Rèquiem pour un fou", "Ma gueule"; "L'Idole donis jeunes"; "Que je t'aime"; la lírica "J'ai pleuré sud ma guitare" o temes pop com "Quelque chose de Tennessee".

D'entre les cançons country sobresurt "De l'amour" i entre els seus últims treballs figuren la balada "Seul", i, "Le pénitencier", una cançó emblemàtica en la seva carrera , gravada el 1964, que és l'adaptació francesa del tema folk nord-americà "The House of the Rising Sun", que van popularitzar The Animals.

Salut trencadissa

Hallyday, que va actuar a Madrid en els anys seixanta i el 2016 al Gran Teatre del Liceu, va tenir una salut trencadissa, agreujada pels seus excessos amb l'alcohol, les drogues i el tabac. El desembre de 2009 va ser hospitalitzat als EUA i van haver de provocar-li un coma induït per un greu problema respiratori. I el març de 2017, va revelar, als 73 anys, que patia càncer de pulmó.

El 17 de novembre de 2017 va ser ingressat d'urgència per una insuficiència respiratòria i va rebre una nova sessió de quimioteràpia. El rocker francès més famós va fer duets amb la cantant italiana Laura Pausini el 2006 amb les cançons La loi du silence i Come Il Sole All'improvviso i el 2008 va col·laborar amb Loquillo al seu àlbum Balmoral, en el tema Cruzando el paradís.

Aquest roquer, tamisat de twist, blues, soul o country, romàntic, psicodèlic, "Johnny-Imperator", com li va batejar "Li Monde", es va fer voler per generacions senceres de francesos, amb qui comparteix a més de les seves cançons, també les seves caigudes als inferns.

Hallyday es va casar per primera vegada amb la cantant francesa Sylvie Vartan, el 1965, la mare del seu fill David Hallyday, amb la qual va formar, fins la seva separació, el 1980, la parella de moda.