El dibuixant Jan arriba amb la darrera edició del seu clàssic SuperLópez, amb una història titulada Menguante, centrada en una qüestió mítica: la mida importa? L'heroi de Jan, en aquesta ocasió, perd massa i es converteix en un ésser diminut, de les dimensions d'un ratolí. Alhora que intenta combatre els seus malvats enemics, SuperLópez haurà de tractar de recuperar la seva mida normal. Una història que ja esperen amb candeletes els fans de SuperLópez, perquè aquest heroi ha aconseguit mantenir una cort de fidels admiradors. I això que el mític personatge no ha pogut mundialitzar-se: les pressions de DC Comics, la gran empresa propietària de Superman, va frenar la seva traducció a molts països i tan sols ha estat traduït a Alemanya, Dinamarca i Noruega. Diuen que fins i tot van obligar a retocar el disseny de la "S" de l'uniforme de SuperLópez per tal de diferenciar-lo de Superman.

Superlopez interior

Super Llopis, la paròdia més nostrada

El 1973 Juan López Fernández, conegut pel pseudònim de Jan, va rebre l'encàrrec de fer una paròdia de Superman. D'aquí en sortiria SuperLópez (presentat en català com Super Llopis). El personatge, més tard, seria registrat per la factoria Bruguera, però sempre seria dibuixat per Jan. En algunes ocasions, malgrat tot, Jan va col·laborar amb el guionista Efepé (Francisco Pérez Navarro), que va tenir l'habilitat de fer guions més estructurats i més ambiciosos. Les històries de SuperLópez constitueixen, sobretot, una àcida reflexió sobre la nostra societat. Perquè a desgrat de tenir tots els poders d'un super heroi, Super Llopis acumula totes les frustracions d'un ciutadà mitjà: insatisfacció laboral, desenganys amorosos, manca de recursos, malestar amb la vida quotidiana... Un element bàsic de l'èxit de la història es troba sempre, en aquesta combinació entre elements mítics i quotidians. A l'àlbum Petisoperías SuperLópez afirma: "Si fos un déu no hauria pagar impostos sobre la renda, ni tallar-me els cabells cada mes, ni donar tres voltes a la cantonada tot buscant un forat per aparcar el cotxe. Ni tindria que aguantar les bronques del meu cap, ni hauria de fer un riu, ni desfogar les meves frustracions fent de SuperLópez, ni...". L'heroi de Jan no lluita per restaurar la justícia a l'univers, sinó, sobretot, per alliberar els seus instints agressius derivats de la seva insatisfacció. De fet, el gran missatge que el super heroi català dirigeix al món, des d'un dels Pols, és ben senzill: "Deixeu-me en pau!".

Més enllà dels superherois

En els primers episodis del personatge, Super Llopis estava envoltat d'un petit nombre de superherois, amb els que formava un conjunt, el "Supergrup", a l'estil dels 4 Fantàstic o Els Venjadors. El Supergrup era un autèntic desori i els seus membres lluitaven molt més entre ells que contra els malvats. Però Jan volia anar més enllà de la simple paròdia dels superherois i va usar el personatge de SuperLópez per explotar d'altres temes, més propers al món real, com el cinema, a La gran superproducció, o la ciència ficció, a Els alienígenes. SuperLópez no només s'enfronta al "mal" en abstracte, sinó que també ensopega amb el racisme, amb la corrupció, amb la imbecil·litat... SuperLópez sempre serà un personatge atípic dins el món del còmic espanyol, més ambiciós que els Mortadelo o els Zipi i Zape, però també allunyat, per la seva estètica, del còmic per a adults.

La pel·lícula

Des del passat 5 de juliol s'està rodant a Barcelona la pel·lícula SuperLópez, amb Dani Rovira com a superheroi i Maribel Verdú com a Luisa. El director de la pel·lícula serà Javier Ruiz Caldera (el director d'Anacleto, agente secreto) i comptarà amb un guió de Borja Cobeaga i Diego San José (guionistes també de Siete apellidos vascos). S'ha previst l'estrena a finals de 2018. Molts fans de SuperLópez no han acceptat gaire bé que Rovira encarni el seu heroi favorit.

dani Rovira Superlopez

Dani Rovira com a SuperLópez. Foto: Zeta Cinema.

Un petit SuperLópez

Menguante és una història poc ambiciosa. Ni l'argument té la complexitat d'algunes de les obres anteriors; ni tan sols hi ha la voluntat d'incloure referents locals a les vinyetes. Però és un gust retrobar de nou un heroi tan humà com SuperLópez. Un heroi que no passeja per la ciutat dels gratacels, sinó per una "Parchelona" amb estelades pintades a les parets. Un heroi que s'ha d'enfrontar a despertars difícils, a una policia incompetent però brutal, a l'hostilitat dels seus companys... Menguante garanteix als fans de retrobar tot el sabor de SuperLópez.

Gemma Marfany
Opinió L’ombra de Batman Gemma Marfany