'Un autèntic retrocés per a un sector que tot just surt d'uns temps difícils'. Així és com Àlex Casanovas, president de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, ha qualificat l'anul·lació del cànon digital català per part del Tribunal Constitucional. Casanovas, acompanyat de directors de cinema com Ventura Pons i Isona Passola, i d'actors com Mingo Ràfols i Pep Ferrer, ha fet aquestes declaracions als mitjans en un acte de protesta unànime contra la mesura judicial espanyola. El president de la Generalitat Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i el conseller de cultura Lluís Gordi han presidit l'acte de protesta i han recollit el manifest elaborat pel gremi. Entre els presents també hi havia Juanjo Puigcorbé, Ferran Mascarell i Jordi Sellas. 

'No afluixem, no afluixeu'

L'actor Abel Folch i la directora Carla Simón han llegit el manifest adreçat a les autoritats polítiques. Al manifest argumenten que, més enllà del poder vertebrador que té el sector audovisual en tant que creador i tranmissor de cultura, i més enllà de la seva capacitat de projectar la cultura catalana al món, ofereix també una ocupació de 14.000 llocs de treball a Catalunya —on sobretot treballen molts joves. "És per això que necessita un model estable de finançament", sostenen. 

La taxa a les operadores de telecomunicacions, que garanteix la supervivència de la producció audiovisual a Catalunya, es va aprovar al Parlament sense cap vot en contra. Per això demanen que el Govern de la Generalitat es comprometi a crear una nova llei per establir una taxa similar. El sector audiovisual també demana que es mantingui el pressupost previst per a aquest any. I demana que, tenint en compte que la producció audiovisual funciona amb planificacions de més d'un any, es mantingui la mateixa partida pels propers anys. 'No afluixem, no afluixeu', ha dit Carla Simón a les autoritats polítiques del país.

Una mesura d'inspiració europea

Quan al 2013 Jordi Sellas arriba a la direcció general de cultura, el seu equip es troba amb un retallada del 30 % del pressupost. En aquest context de crisi, els equips de Jordi Sellas i Elsa Artadi (directora general de Tributs de la Generalitat) miren què fan a Europa per cuidar el sector audiovisual. A països com Alemanya hi ha l'impost d'antena —on tu pagues uns diners fixos per tenir televisió pública i per la producció audiovisual. A països com França hi ha el cèntim cinematogràfic — graven cada entrada de cinema amb uns 40 cèntims extra, de tal manera que les grans superproduccions estrangeres ajuden a finaçar les produccions nacionals.

Però van considerar que aquestes mesures no serien ben rebudes a un país com el nostre i van apostar per un impost a les empreses de telecomunicacions —que bàsicament són Movistar, Vodafone i Orange. Es considerava que era lògic que la indústria de les telecomunicacions ajudés a finançar la producció que de fet dóna sentit a les seves indústries —perquè tots contractem fibra òptica per veure sèries a Netflix. Sellas i Artadi van consultar a Brussel·les i es van assegurar que la llei no envaïa cap competència estatal. 'Tot el sector s'hi va bolcar', diu Jordi Sellas. 'I que la decisió era encertada ho demostra totes les bones pel·lícules que s'han pogut produir els dos últims anys'.

"Contra el que diu el tòpic, el cinema no és un sector molt subvencionat, perquè acaba generant molts més ingressos dels que hi has invertit inicialment. Però necessites una inversió inicial i això s'entèn a qualsevol país d'Europa que vulgui cuidar el sector. El que passa és que Espanya, per interessos diversos, una mesura com aquesta no interessa', hi afegeix.