El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) mantindrà oberta fins el 15 de gener l'exposició Lluïsa Vidal, pintora del modernisme. Amb aquesta exposició, es vol posar al descobert una de les poques dones que tenen la seva obra als fons del MNAC. De fet, és la primera vegada, en la seva història, que el MNAC organitza una mostra monogràfica dedicada a una dona (al mateix temps que el Prado, també, fa la seva primera mostra sobre una dona, Clara Peeters). L'exposició, que entra dins l'estratègia del MNAC de difondre la tasca dels artistes que tenen peces als seus magatzems, recull 70 obres de Vidal: pintures, dibuixos i il·lustracions (i també alguns esbossos, que no estaven pensats per ser exposats). Consol Oltra n'ha estat la comissària.

La formació

Lluïsa Vidal (1876-1918) tenia un gran talent , però en la seva època poques dones amb talent podien despuntar. Ella va tenir la sort de gaudir d'algunes circumstàncies favorables que li van ajudar a destacar. Era filla del moblista Francesc Vidal, un home molt obert que va  facilitar molt bona educació a les seves filles, animant-les a que poguessin viure per sí mateixes. Gràcies a l'ajut patern i a que la família tenia molts recursos, la pintora va poder tenir una formació artística molt sòlida (els seus professors de música van ser Enric Granados, Isaac Albéniz i Pau Casals; i aquest acabaria per casar-se amb una germana de Lluïsa). Estiuejaven a Sitges, i Lluïsa Vidal participava, amb la seva família, a les famoses festes modernistes promogudes per Rusiñol. En realitat, coneixia molts artistes modernistes, perquè el seu pare va fer mobles per a moltes construccions modernistes. La futura pintora va visitar el Prado amb el seu pare, i també van anar a veure grans museus francesos, així com l'Exposició Universal de París. El 1901 Lluïsa va marxar a París i s'hi va estar tot un any. Allà es va formar amb professors de molta qualitat, en una acadèmia mixta (a Catalunya, en aquell temps, les dones no solien participar en les classes de pintura dels homes).

Maternitat, de Lluïsa Vidal.

Una dona d'èxit

Lluïsa Vidal va ser de les poques dones que, a més a més de dedicar-se a la pintura, va poder fer-ho professionalment. Fins i tot va establir el seu propi taller, quan la majoria de les pintores realitzaven les seves obres a casa. Va tenir un gran èxit professional. Es guanyava la vida com a retratista, però també col·laborava com a il·lustradora a diverses revistes (com La Ilustración Artística o Feminal). El 1911, després que el seu pare embogís, va obrir una escola femenina de dibuix i pintura que va tenir moltes alumnes. Va morir prematurament, el 1918, com a conseqüència de la famosa epidèmia de grip. Després de la seva mort, la Sala Parés va organitzar una gran exposició retrospectiva, però al cap de poc temps Lluïsa Vidal va caure en l'oblit. De fet, no és citada a algunes històries del modernisme català.

Les mestresses de casa. Lluïsa Vidal. MNAC

Modernisme amb sensibilitat femenina

Lluïsa Vidal forma part de la segona etapa del modernisme (com Nonell), tot i que estilísticament està molt més a prop dels artistes de la primera etapa, com Ramon Casas o Santiago Rusiñol. Va escapar a circumscriure's a allò que a l'època es considerava pintura femenina, que solia limitar-se a les flors i a les natures mortes; Vidal va convertir la persona en la protagonista de la seva pintura. En principi va optar per models d'estudi, però més endavant va passar a retratar la gent del seu entorn, com les seves germanes. Algunes de les seves obres claus són aquelles en què plasma la vida quotidiana de les dones: la bugada, el festeig, els moments d'oci... (entre aquests, un dels quadres més reeixits de l'exposició: "Les mestresses de casa"). A aquesta pintora li agradava, a vegades, pintar les dones en els seus moments d'intimitat: cosint, llegint... (com és el cas de l'embarassada de "Pelant una taronja"). És una intimitat ben diferent de la que reflecteixen els seus companys homes, perquè les dones de Vidal estan desprovistes de qualsevol erotisme, a diferència de les "toilettes" i de les banyistes dels pintors modernistes. En alguns dels seus quadres, de forma més aviat excepcional, Vidal emmarca les seves figures humanes en escenes de rituals i de festes populars. D'aquí en sorgeixen alguns dels quadres més espectaculars de la mostra, com "L'enterrament".

Retrat de Dolors Monserdà. Lluïsa Vidal. MNAC.

La feminista

Lluïsa Vidal va ser una artista preocupada per la situació de la dona. Va col·laborar com il·lustradora, durant 10 anys, en la revista Feminal, el màxim exponent del feminisme català en aquella època. Vidal va fer amistat amb intel·lectuals catalanes de l'època: les escriptores Monserdà de Macià i Caterina Albert, la pedagoga Francesca Bonnemaison... I va col·laborar amb algunes de les seves iniciatives, com el Comitè Femení Pacifista de Catalunya. Al MNAC s'exposa un retrat que va fer la pintora a Dolors Monserdà de Macià.

 

Lluïsa Vidal. Autorretrat. c. 1899. Museu Nacional d'Art de Catalunya.