El cap mafiós que es va posar a escriure

Va passar una tarda extremadament calorosa de l’estiu de 1986. Diversos membres de la Cosa Nostra es van presentar a Porto Empedocle, la petita ciutat siciliana on va néixer l’escriptor Andrea Camillieri. En una revenja entre clans, el sindicat criminal sicilià va assassinar, entre molts altres, l’avi, l’oncle i el cosí de Giuseppe Grassonelli. ‘Malerba’, com tothom anomenava a Grassonelli, tenia por però el sentiment de ràbia amplificat en set de venjança era molt més poderós. Erigit en el cap de la família Stidda, entre 1987 i 1992 va liquidar més de tres-cents rivals. Sempre que matava algú, tornava a casa, encenia la televisió i s’assegurava de la identitat del mort. Normalment, a l’altra banda de la pantalla, qui l’informava era Carmelo Sardo, un periodista també nascut a Porto Empedocle i, més o menys, de la seva mateixa edat però a qui no coneixia. 

Traït per un membre del seu propi clan, Malerba va ser detingut. Es va declarar culpable de tots els crims de què l’acusaven, però fidel a la silenciosa llei de l’omertà es va negar a col·laborar amb la justícia. Va ser condemnat a cadena perpètua. Grassonelli ha passat 25 dels seus 51 anys entre reixes. A la trena es va posar a estudiar filologia, carrera en què es va acabar llicenciant. “Els delictes queden, però les persones canvien. Quan s'escriu, es parla amb un mateix. I el futur és el relat que farem en passat del nostre present. Escriu la teva història”, va ser el consell que li va donar el seu professor Giuseppe Ferraro. Va ser aleshores quan Grassonelli va recordar-se d’aquell periodista de la seva ciutat, Carmelo Sardo i el va trucar perquè l’ajudés a posar en ordre tot aquell munt de vivències que havia començat a redactar. De la col·laboració entre tots dos va sorgir Malerba. Vida a muerte en Sicilia, biografia novel·lada amb què van guanyar, amb moltíssimes veus crítiques amb la resolució, el prestigiós premi Leonardo Sciascia en la seva edició del 2014, i que enguany ha publicat a casa nostra l’editorial Malpaso.    

Conscient de l’atractiu que criminals i delinqüents desperten entre molts dels que mai han trencat la llei, Grassoneli adverteix en les últimes pàgines del seu diari que en cap cas vol ser identificat com un heroi. Ben al contrari, explica que si per alguna cosa s’ha decidit a redactar les seves memòries, és per, diu que reformat i penedit dels seus pecats (tot i que s’identifica com a víctima de les seves circumstàncies: "Sí, he estat un criminal, un malparit, però no tenia alternativa, no coneixia cap altra sortida”, escriu referint-se a un entorn, l’illa de Sicília a la dècada dels 80, governat per la Màfia), exemplificar que una vida com la seva acaba conduint inexorablement a la pitjor de les existències: la manca total i absoluta de llibertat. Judici de valors a part, Grassonelli (i Sardo) elabora un relat que, amb un més que notable sentit literari, entrellaçant-se capítols de violència, diners, drogues i sexe, transforma una vida real en una magnífica, absorbent fins a gairebé l’obsessiu, novel·la negra.

Malerba. Giuseppe Grassonelli/Carmelo Sardo. Traducció: Nicolás Pastor. Malpaso. Barcelona, 2016. 360 pàgines.