L’editorial Malpaso publica l'encès discurs, síntesi del seu ideari, que el progressista candidat demòcrata a la Casa Blanca va oferir el desembre del 2010 al Capitoli

Als Estats Units, quan hom es declara obertament socialista el més probable és que sumi enemics més que no pas guanyi adeptes a la seva causa. Bernie Sanders és l’excepció que hi ha a tota regla, com ho demostra aquest cos a cos que està mantenint amb Hillari Clinton en la seva cursa cap a la candidatura demòcrata a la presidència de la terra dels lliures i la llar dels valents.

Nascut a Brooklyn el 1941, aquest antic activista del Moviment Pels Drets Civils va iniciar la seva trajectòria política guanyant les eleccions de 1981 a l’alcaldia de Burlington, la ciutat més gran de Vermont. Estat que a partir de 1991 representaria al Congrés, primer, després al Senat dels Estats Units. 

Infatigable lluitador per la igualtat social, Sanders se situa a l’esquerra de l’esquerra en els estàndards ideològics del Partit Demòcrata. Pròxim a les idees de la  socialdemocràcia europea, defensor de la igualtat d'ingressos, l'assistència sanitària universal, els drets del col·lectiu LGTB. Crític amb el canvi climàtic, la discriminació racial en el sistema de justícia criminal, contrari a les polítiques de vigilància massiva com la “Llei Patriota” i el programa de vigilància de la NSA… el seu ideari no ha parat de sumar simpatitzants, especialment entre els més joves, els jubilats i les minories, des que el 2015 va anunciar la seva aposta per accedir a la Casa Blanca.   

Doctrina que ara ha quedat transcrita en aquest Discurso, llibre que recull íntegrament l’al·locució de més de vuit hores que Bernie Sanders va realitzar el desembre de 2010 des de la palestra del Capitoli. L’al·legat més incendiàriament reformista mai escoltat al cor de la democràcia nord-americana pronunciat per un d’aquells vells idealistes que no només continuen creient que un món millor és possible sinó que lluita per fer-ho realitat.     

Discurso. Bernie Sanders. Malpaso. Barcelona, 2016. 268 pàgines.

 

EPÍLEGS

David Foster Wallace

Antologia de contes

Edicions del Periscopi

Sens dubte, va ser una de les veus més fascinants, innovadores i influents de la literatura nord-americana contemporània. Per això, hauríem d’obrir la finestra, treure el cap i cridar ben fort: “VISCA, VISCA, VISCA!” cada vegada que als adorables tarats d’Edicions del Periscopi els dóna per traduir al català una nova referència de David Foster Wallace. Una tasca que van iniciar el 2013 publicant L'escombra del sistema, la imprescindible primera novel·la de Wallace, van continuar el 2014 amb L’aigua és això, transcripció del ja icònic discurs que l’escriptor va oferir als estudiants del Kenyon College en la cerimònia d’inauguració del curs 2005, i ara amplien amb aquesta Antologia de contes

Seleccionats per Vicenç Pagès Jordà, fet que per si mateix ja us hauria de fer aixecar de la cadira i sortir corrents cap a la llibreria, aquesta col·lecció compila disset dels millors relats breus de Foster Wallace. Perfecte mostrari de la seva àmplia i riquíssima paleta de recursos literaris, els que sou devots de la causa molt probablement ja estareu gaudint de la seva lectura. Els que encara no l’hàgiu descobert, ferotge, irònic, esmoladament lúcid… introduir-se en l’univers de David Foster Wallace no és fàcil. Antologia de contes és una de les millors portes per entrar-hi.  

Garth Risk Hallberg

Ciudad en llamas

Literatura Random House

Ningú no havia sentit a parlar d’aquest escriptor de Baton Rouge que malvivia a la ciutat dels gratacels com a blogaire, però l’editorial Knopf no va dubtar a pagar dos milions de dòlars per fer-se amb el manuscrit del seu debut literari, un totxo de gairebé mil pàgines (una productora de Hollywood ja ha deixat anar un milió més per fer-se amb els drets per l’adaptació cinematogràfica). Una vegada publicada, Ciudad en llamas va ser acollida amb entusiasme, un altre d’aquells títols a sumar-se a la llista de “la gran novel·la americana”. Realment és tan, tan, tan bona la carta de presentació de Gath Risk Hallberg? Sí, sí i sí! 

Principi. Nova York. Nit de Nadal de 1976. Una urbs en caiguda lliure propulsada per l’accelerat ritme dels esputs sònics dels Ramones. William, un expunk yonki fill de família bona, el seu nòvio, un freak afroamericà de nom Mercer, Reagan, la germana d’aquest, a la qual no veu des de fa deu anys, i Charlie i Samantha, dues adolescents perdudes en la decadent capital del món buscant noves sensacions, creuen les seves vides després d'un tiroteig a Central Park. Final. Nova York. 13 de juliol de 1977. Una metròpolis que en mig de la foscor provocada per la gran apagada s’endinsa en una espiral de caos i violència.

Recordant a clàssics com Fitzgerald, mestres com Wolfe o DeLillo, a contemporanis com Chabon o Lethem, escriptors tots ells que han fet de Nova York el teló de fons d’algunes de les seves millors obres, però reivindicant-se amb una veu totalment personal, la prosa de Risk Hallberg captiva per descarnada i esmolada, et tomba per directa com un jab a la mandíbula, et delecta per ressonar virtuosa com un concertista de conservatori, et fascina per la seva estructuració, complexa com el teorema de Fermat. Incandescent retrat d’una ciutat en flames, mirall trencat del somni americà.